Que plogui a les ciutats no vol dir que ho faci als embassaments

Des de que som petits estem acostumats a escoltar que, quan plou a la nostra ciutat, anirà bé per augmentar les reserves dels nostres embassaments. Res més lluny de la realitat. En moltes ocasions, l’aigua que prové de la pluja acostuma a afectar molts punts del litoral sense que repercuteixi en els embassaments. Un exemple ha estat la llevantada registrada entre el 19 i el 23 de gener de 2017, que ha aportat quantioses pluges a la part baixa de molts rius gironins però amb escassa repercussió en els embassaments.

La imatge que encapçala aquest post mostra de manera molt orientativa quina és l’àrea de les capçaleres dels nostres rius on ha de ploure perquè es recarreguin els nostres embassaments.

El riu Ter és el que té una major conca de drenatge, propera als 3.010 km2. Perquè les pluges siguin efectives per a les reserves dels seus embassaments, aquestes s’han de registrar a les comarques del Ripollès (on neix el riu, a Ulldeter), Osona (curs alt-mig del riu on es troba l’embassament de Sau) i una part de la Selva (on està ubicat l’embassament de Susqueda).

foto-fonts-del-llobregat-20051120
Fonts del riu Llobregat.

Pel que fa al Llobregat, aquest té una conca de drenatge propera als 4.500 km2. Neix al Berguedà, a Castellar de n’Hug i cal que plogui en aquesta comarca (sobretot al nord, aigua amunt de Berga) perquè l’aportació es reculli a l’embassament de la Baells. En la conca del Llobregat trobem un altre riu regulat, el Cardener, que és el principal dels seus afluents. Té una superfície drenant de 1.412 km2 i disposa de dos embassaments a la comarca del Solsonès: la Llosa del Cavall i Sant Ponç.

La reserva de l’Alt Empordà

L’embassament de Darnius Boadella té una capacitat de 62 hm3 i destina les seves reserves a l’abastament domèstic, als usos agrícoles i a garantir el cabal ambiental del riu la Muga. La conca drenant d’aquest riu és de 853 km2 i cal que plogui a la meitat oest de la comarca de l’Alt Empordà per poder omplir l’embassament.

Ja més cap al sud, concretament a l’Alt Penedès, trobem l’embassament de Foix, a prop de la localitat de Castellet i la Gornal. Es tracta d’un embassament petit (3,7 hm3) que s’encarrega d’aportar cabals per al reg agrícola. És un embassament que acostuma a estar gairebé sempre ple. La superfície drenant de la conca del riu Foix és d’uns 312 km2 i, per tant, cal que plogui a la comarca de l’Alt Penedès perquè les reserves es puguin incrementar.

I anem cap a terres tarragonines, per abordar els sistema d’embassaments Siurana-Riudecanyes. Aquests estan a les comarques del Priorat i el Baix Camp, respectivament. Al tenir conques relativament petites (el pantà de Riudecanyes té 30 quilòmetres de conca de captació), cal que plogui en punts molt concrets d’aquestes comarques per assegurar l’increment de les seves reserves.

Calen pluges intenses i continuades

mapa
Mapa amb la pluja acumulada en relació amb la ubicació dels embassaments de conques internes

També hi ha la creença que quan plou l’aigua ja arriba de manera directa als embassaments, i això no és així. Si es registren precipitacions després de molts mesos amb falta de pluja, l’aportació és mínima, ja que molta de l’aigua queda retinguda en el sòl. Calen doncs, pluges continuades per omplir d’aigua el terra i que després aquesta pugui arribar als embassaments, tot i així una part de la pluja retorna a l’aire en forma de boira, núvols d’evolució diürna o altres fenòmens meteorològics.

Agafant com exemple el darrer episodi de pluges que s’ha registrat a Catalunya (19 al 23 de gener de 2017), observem que en molts indrets ha plogut molt, però aquests estan lluny d’on hi ha les conques drenants dels embasaments. Al mapa de dalt es pot veure on va ploure en relació amb la ubicació dels embassaments.

Un altre dels mites és la reserva de neu que s’acumula a les capçaleres dels rius. Amb les nevades dels darrers dies a tot el Pirineu es creu que aportaran una gran quantitat d’aigua als embassaments, i això tampoc és així. El riu que rep una major aportació de neu al seu curs alt és el Ter (recordem que té una conca drenant de 3.010 km2 i el naixement del riu està a una altura més elevada que no pas el Llobregat), però l’aportació als embassaments de la neu un cop aquesta es fon és petita, ja que una part de la neu s’evapora en l’època de desgel, una altra es filtra al sòl, una altra part s’evapora per l’acció del vent i només una petita part arriba als embassaments.

La situació canvia, però, a la conca catalana de l’Ebre, que té una superfície de 14.000 km2, gairebé 5 vegades més que la del Ter. En aquesta conca, la neu acumulada, que és molta més que a les conques internes, sí aporta un important volum d’aigua en cas de què els volums acumulats de neu siguin importants.

foto-cardener-20051117
Fonts del riu Cardener.

No obstant, especialment a la conca del Llobregat i del Cardener, la neu té una importància menys coneguda pel que fa a mantenir els cabals del riu al llarg de tot l’any. La infiltració de la neu fossa cap a les bosses d’aigua subterrània és abundant, el que produeix un increment de cabal en les surgències naturals, tant en les fonts del Llobregat com en les del Cardener, que es manté al llarg dels mesos.

 

La pluja també serveix per recarregar els aqüífers, que són les reserves subterrànies que tenim als nostres peus. Et convidem a llegir el post publicat en el blog de l’ACA sobre el tema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s