Fent memòria dels fets de l’aigua

Els països de la ribera del Mediterrani, com Catalunya, tenen un clima suau fruit de la proximitat del mar Mediterrani. Els estius son càlids, les pluges irregulars i, de vegades, s’esdevenen llargs períodes de manca de pluges que provoquen sequeres,  així com també curts episodis de pluges intenses que generen inundacions.

Riu Meder-pont del Remei_ placa inundacio 1863
Riu Meder al Pont del Remei, riuada de 1863

Les alteracions que genera el canvi climàtic ja no són tant sols indicis; la intensificació dels fenòmens extrems com les sequeres i les inundacions en són exemples clars. Aquesta és una conclusió àmpliament acceptada avui per la comunitat científica.

Les alteracions en el món rural i, concretament en els boscos -fruit no tant sols del canvi climàtic sinó també de l’evolució social, demogràfica i econòmica que va començar el segle passat amb la industrialització- tenen un impacte directe en la reducció dels recursos hídrics, en l’increment de les demandes d’aigua, en l’ocupació dels espais fluvials i en la sobreexplotació dels aqüífers.

martapapu_font_carota
Font de la Carota (Igualada), imatge Instagram de martapapu #fontsaigua_cat

Les fonts naturals i els petits cabals dels torrents i les rieres van ser el recurs per excel·lència per fer possible desplegament territorial de petites activitats mineres, ramaderes i agrícoles de fa segles. I encara ho són en molts casos de poblacions rurals disperses, micro pobles i també en alguna població de major dimensió.

Algunes d’aquestes activitats aïllades i, fins i tot, algun petit nucli, avui en dia estan abandonats i són un vestigi que ens explica la nostra història. No obstant, el coneixement de les fonts naturals i el seu seguiment són un element que ens permet avaluar l’impacte del canvi climàtic i del canvi en la estructura forestal al nostre país sobre la disponibilitat de recursos hídrics.

Per altra banda, les riuades són un tema recurrent que han deixat cicatrius tràgiques i, alhora, marques en la història i en la memòria de la gent que viu arreu del territori, fins el punt de deixar-ho documentat en els arxius familiars, eclesiàstics o municipals. Fins i tot amb marques físiques i/o plaques informatives situades en els punts més significatius que van ser ocupats temporalment per la llera del riu durant les inundacions, com ara carrers del centre del poble, les façanes de les esglésies, parets i murs de les fàbriques i de les colònies industrials, o de les centrals hidroelèctriques. Aquestes marques són un recordatori, per sempre, de la força de l’aigua i del riu.

Llobregat Castellgalí, 4,5 m)
Llobregat a Castellgalí, marca d’aigua 4,5 metres

Recollir aquesta informació per tal de compartir-la, posar-la en comú i millorar el coneixement d’un fenomen propi de la nostra terra que, quan es produeix, altera el funcionament del conjunt de la societat és un dels nostres objectius.

Completar la col·locació de les marques físiques dels nivells màxims que ha arribat ha assolir l’aigua del riu en els episodis extrems de pluges a Catalunya i recollir la documentació existent, bé sigui sobre pluges intenses locals o bé generals, esdevé una tasca que ens ajuda a estar millors preparats per fer front a les situacions de riscs meteorològics extrems que es puguin donar en el futur.

inundacio_argenteria Girona (Jose Buil)
Inundació 1962 a Girona (imatge de José Buil)

Per tal de col·laborar amb l’impuls de la participació ciutadana en aquestes dues línies de treball, l’Agència Catalana de l’Aigua al llarg de l’any 2017 impulsa la creació d’un inventari de fitxes de ‘fonts naturals’ i un altre de fitxes de ‘marques  d’aigua’ del nivell assolit per les aigües dels rius arreu del territori, algunes amb marques físiques que recorden el nivell assolit per les aigües en una determinada riuada i altres que, tot i no disposar en l’actualitat d’aquestes marques físiques, disposen de prou informació per poder reconstruir el nivell assolit per les aigües, com és el cas de fotografies fetes els dies de la inundació o els dies immediatament posteriors abans de les tasques de neteja i reconstrucció.

En aquest sentit, us convidem a participar activament per nodrir ambdós inventaris amb tota aquella informació de què disposeu a partir del vostre coneixement del territori sobre les fonts naturals o les marques de riuades a Catalunya amb l’objectiu de completar i aprofundir la Base de Dades Hidrogeològiques de Catalunya.

Podeu col·laborar via formulari web o fent-nos arribar la informació que vulgueu a bdh.aca@gencat.cat

Més informació el web de l’ACA:  Les fonts naturals de Catalunya   i   Marques de riuades

Enrique Velasco Cabré

Cap del Departament de Gestió de Recursos Hídrics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s