El dia que el Mèder es va desbordar a la ciutat dels sants

Els mesos de setembre, octubre i novembre són època de possibles tempestes, que poden generar inundacions a casa nostra. No és una regla fixa, no té un calendari establert,  intercalant anys secs com enguany amb anys de fortes pluges. Cap indret n’està exclòs.

El 1863 va ser un d’aquells anys en què a l’octubre va ploure de valent a la comarca  d’Osona. A “la ciutat dels sants”, nom amb el que l’escriptor Miquel Llor va nomenar Vic en una de les seves novel·les, es va produir la que diuen que va ser l’avinguda més important que ha patit la capital de la comarca en tota la seva història.

Vic és una ciutat que en aquells anys tenia una població al voltant dels 11.500 habitants i per la qual passen dos rius, el Gurri i el Mèder.

Què va succeir?

Les previsions meteorològiques preveien pluja i el cel es va anar enfosquint, com passa tants cops a la plana de Vic. Tot feia pensar en pluges intenses, abundants, però no de la magnitud del que va acabar succeint. Va arribar la nit i els carrers van quedar sols i el bestiar a resguard, quan de sobte va començar a caure un autèntic diluvi, tant a la capital de la comarca com també aigües amunt. El Mèder va començar a créixer de valent i les seves aigües van sobrepassar els ulls dels ponts que trobava al seu pas, provocant el desbordament al seu pas per diferents zones.

Per comprendre la magnitud de la inundació, les cròniques parlen de prop d’un centenar de morts i desapareguts, animals arrossegats riu avall, arbres arrencats i l’ensorrament de 33 cases, 58 en estat de ruïna i 84 afectades en major o menor grau.

Les zones afectades van de ser vàries, des dels ravals del Remeï, de la Soledat, de les Adoberies, passant fins el barri de la Calla. En aquest darrer, segons l’historiador Pasqual Bernat, les cases, majoritàriament de gent humil, eren fetes de fang i tàpies. La riuada les va, literalment, desfer.

Els records

Seguint el curs natural de les aigües pel riu Mèder trobem tres punts on la riuada va tenir un especial impacte i en els quals trobem marques o records de la mateixa.

El primer punt és el pont del Remei o pont Gòtic, en mitjançant la fotografia que podem veure més avall i feta a començaments del segle XX s’observa la placa indicadora del nivell, a 6,5 metres respecte la llera. La placa es troba situada lleugerament per sobre de l’estrep esquerra esquerra, on comença la volta de l’arc.

No massa lluny, al parc Jaume Balmes, trobem en una de les parets del Convent de Sant Domènec, una placa indicativa del nivell que va assolir l’aigua en el aquest punt.

El desbordament s’estengué en aquesta zona més de 400 metres i arribà a una alçada de 7,5 metres respecte la seva cota habitual. Cal pensar que els actuals murs de contenció, construïts a mitjans de 1990, no existien aleshores.

Finalment, al pont de Queralt (també conegut com de Sant Francesc o de la Calla), situat al barri de la Calla, existeix també una placa commemorativa del nivell al que van arribar les aigües. Com s’aprecia a la imatge, la placa es troba ubicada també per sobre del nivell dels ulls del pont, a 4,8 metres respecte el llit fluvial.

Com a curiositat històrico-literaria fer esment que l’impacte de la riuada va copsar tant al jove Jacint Verdaguer, aleshores estudiant al seminari de Vic, que l’inspirà per la seva obra l’Atlàntida.

La gestió de les inundacions

Episodis d’aquest tipus posen al descobert com s’ha millorat en la prevenció i gestió de les inundacions en l’actualitat. L’exemple de Cardona demostra que antigament no es tenien en compte els criteris d’inundabilitat a l’hora de construir edificacions en un municipi. Actualment, és inviable canviar de lloc un nucli urbà que estigui ubicat en zona inundable, pel que la prevenció, la comunicació, les actuacions correctores i la gestió són vitals per evitar danys.

Des del mes d’agost d’enguany, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Programa de mesures del Pla de gestió de risc d’inundacions, el qual contempla inversions per valor de 100 milions d’euros. Les actuacions correctores són vitals per evitar danys, però també és crucial que els planejaments urbanístics actuals i del futur tinguin en compte criteris d’inundabilitat.

Fonts:

Crònica del diari naciódigital

Crònica del diari La Xarxa

Web de l’Agència Catalana de l’Aigua

Altres inundacions explicades al blog.

400 anys de la riuada de Camprodon

La crescuda del Cardener a Cardona, avui fa 35 anys

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s