La dessalinització, una de les solucions per garantir part del subministrament d’aigua quan els embassaments baixen de nivell

Els darrers dos anys hidrològics (2015-16 i 2016-17) han estat, de manera general, molts secs a Catalunya. Sortosament, els pocs episodis de pluges que s’han produït han servit per incrementar, en part, les reserves de la majoria d’embassaments de les conques internes. No obstant això, des de la primavera d’enguany no s’han registrat pluges quantioses a les capçaleres dels rius, fet que ha provocat el descens lent però continuat de les reserves. L’aportació de la dessalinització, juntament amb l’augment de les extraccions d’aigua subterrània al delta del Llobregat, està fent possible que el descens de reserves naturals sigui més lent.

La dessalinització sempre ha estat una tecnologia controvertida, amb defensors i detractors. Pels que valoren els seus avantatges, consideren que són instal·lacions que ens permeten tenir aigua potable de qualitat sense dependre de les pluges, tot i que els volums que poden generar no arriben a una cinquena part del consum domèstic. Per aquells que destaquen els seus inconvenients, consideren que és una tecnologia que té un cost energètic significatiu, tot i que cal recordar que el consum actual d’energia d’aquestes plantes és unes 19 vegades inferior del que tenien fa 40 anys.

Un fet és segur: aporten aigua i s’erigeixen com una solució preventiva i de recolzament en períodes de sequera, però no són suficients en cas de persistir la falta de pluges, ja que la seva aportació màxima és del 20% del consum d’aigua de la xarxa Ter-Llobregat.

La tècnica de la balança

Les imatges mentals funcionen molt bé. Imaginem que tenim una balança. En un dels seus dos extrems ubiquem l’aigua dels embassaments i en l’altre les dessalinitzadores. Quan les reserves dels nostres pantans comencen a baixar, guanya pes l’aigua produïda a les dessalinitzadores i a l’inversa. Per tant, la gestió d’aquestes infraestructures respon a uns criteris de sostenibilitat ambiental i econòmica i formant part d’una gestió equilibrada i flexible dels recursos hídrics dels que disposem.

weight-balance (1)

 

A Catalunya hi ha actualment dues plantes dessalinitzadores actives: la del Llobregat, inaugurada el 2009 i considerada la planta d’aquest tipus més gran d’Europa destinada a l’abastament domèstic, i la de la Tordera, inaugurada el 2002 i ampliada el 2010. La primera d’elles té una capacitat de producció de fins a 60 hm3/any (el consum d’aigua d’uns tres mesos per a més de cinc milions d’habitants) i, en condicions de normalitat amb els embassaments plens, produeix al mínim, al 10%. Tot i que de manera esporàdica, la planta ha incrementat la seva producció, en les darreres setmanes està funcionant al 70%, tenint en compte que les reserves del sistema Ter-Llobregat estan per sota del 50%. En les properes setmanes, si les reserves continuen baixant, la dessalinitzadora incrementarà la seva producció.

La doble funció de la dessalinitzadora de la Tordera

En el 2002 es va posar en servei la primera dessalinitzadora catalana, la de la Tordera. La seva construcció responia a disposar d’una nova font d’abastament en una zona (nord del Maresme i sud de la Selva) que s’abastia únicament de l’aqüífer de la Tordera. Aquesta massa d’aigua, arran de les necessitats d’una zona amb una marcada afluència del turisme, estava sobreexplotada i en risc de salinitzar-se. Amb la posada en servei de la dessalinitzadora, que tenia una capacitat de 10 hm3/any, es van garantir les demandes de la zona i fer possible la recuperació de l’aqüífer.

Amb la sequera del 2007 i 2008 es decideix duplicar la capacitat de la planta (20 hm3/any) i, a més, connectar-la amb la potabilitzadora de Cardedeu per poder aportar aigua a l’àrea de Barcelona. En les darreres setmanes, la dessalinitzadora de la Tordera està funcionant al 75% (habitualment produeix al 20-25% de la seva capacitat), fent possible garantir les demandes de la zona sense perjudicar l’estat de l’aqüífer de la Tordera i també aportar aigua cap a l’àrea de Barcelona.

foto_itam

En el futur, es planteja ampliar de nou aquesta dessalinitzadora en 60 hm3 més, amb l’objectiu de reduir les extraccions del riu Ter cap a Barcelona.

50 hm3 estalviats dels embassaments

Amb l’aigua produïda per les dessalinitzadores en els darrers anys, s’ha evitat extreure dels embassaments del Ter i del Llobregat uns 50 hm3. Per tant, s’evidencia la importància de les dessalinitzadores per alentir el descens de reserves naturals i, al mateix temps, garantir les demandes en períodes de sequera sense haver d’aplicar mesures més restrictives. Tot i això, la seva aportació no resol tots els problemes i garanteix una cinquena part del subministrament d’aigua a la regió de Barcelona.

Per tant, s’ha de complementar amb altres mesures com l’estalvi d’aigua, el consum responsable, l’extracció d’aigües subterrànies i, per descomptat, l’aigua de la pluja.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s