El monstre de les tovalloletes: com combatre’l

Un cop prems el botó de la cisterna, l’aigua desapareix de la teva vista endinsant-se en un món desconegut i gairebé inexplorat, fosc, tenebrós i humit. En aquest submón hi ha moltes llegendes: l’existència de cocodrils albins i cecs que suposadament habiten a la xarxa de clavegueram de grans ciutats com Nova York i l’existència de grans mostres amb la pell feta de tovalloletes que, encara avui, els científics no han sabut identificar i classificar.

foto_8

La gènesi del monstre

Aquesta nova espècie s’alimenta també de bastonets per a les orelles, compreses, draps i tota mena de residus procedents dels productes d’higiene personal que utilitzem en el nostre dia a dia. Aquests són els residus més comuns que, malauradament, es llencen al vàter i acaben col·lapsant els baixants i les conduccions, la xarxa de clavegueram i també els filtres de les instal·lacions de les depuradores públiques.

Sin título-1
Aspecte que podria tenir el monstre. Fotograma de la pel·lícula “Spirited away” (2001)

Poc a poc, dia a dia, a partir d’una tovalloleta que s’uneix a un paper, a una fusta i a d’altres tipus de residus, es crea l’embrió de la nova criatura a la qual s’afegiran els bastonets i els olis vegetals, que la faran créixer per acabar obturant les arquetes de registre, les canonades, les bombes d’impulsió de l’aigua o els filtres que serveixen per a netejar-la.

L’efecte Nimby (not in my back yard) que es va fer popular quan es cercaven indrets per establir els abocadors de residus, fa referència a l’egoisme de no voler la gestió d’un problema a prop de casa nostra. També podem aplicar aquest efecte amb el cas de les tovalloletes.

Llençar una tovalloleta pel nostre vàter pensant que et es desfarà igual com passa amb el paper de cel·lulosa (paper wc) és erroni, encara que la tovalloleta estigui etiquetada com a biodegradable. Malauradament, el temps que pot trigar a biodegradar-se no és prou ràpid com per evitar que causi estralls molt importants en els sistemes de sanejament.

EBAR PRINCIPAL ABRERA (1)
Tovalloletes que obstrueixen una estació de bombament del sistema de sanejament d’Abrera

Els costos

Ser administració hidràulica, com ho és l’Agencia Catalana de l’Aigua, no és només gestionar l’aigua de la millor manera possible. L’abastament per a la població, la depuració de les nostres aigües residuals, el control de la qualitat de l’aigua dels rius i els aqüífers, entre d’altres aspectes, són les nostres funcions principals.

Però també ho és la lluita contra un terrible monstre, el de les tovalloletes, que -sovint alimentat per tots i totes nosaltres de manera inconscient- ens fa la vida més complicada i malmet els sistemes de sanejament i les depuradores.

Lluitar contra aquest monstre en l’edat adulta resulta molt difícil i costós. S’ha fet gran i poderós i ja ha començat a causar danys considerables. Per fer-li front cal destinar recursos humans i materials que representen una important despesa econòmica que acabem pagant a la factura de l’aigua. Cap ciutat del món està lliure de ser atacada per algun d’aquests monstres. L’any 2017, Londres va haver de lluitar contra una subespècie d’aquest monstre transfigurat en una immensa bola de 130 tones que va obstruït una antic clavegueram victorià.

Contextualitzant el problema

La societat actual consumeix en excés productes que després es converteixen en residus que cal gestionar de la millor manera possible.

El cas de les tovalloletes humides és un d’aquells productes que s’ha popularitzat ràpidament, per la seva comoditat i facilitat d’ús, però que s’ha convertit en paragima de la mala gestió d’un residu. Sota una publicitat no suficientment clara i fent esment a la biodegradabilitat del producte, s’ha imposat la idea què llençar-les pel vàter és innocu i no comporta cap problema.

EBAR PRINCIPAL IGUALADA (3)
Tovalloletes acumulades en una estació de bombament del sistema de sanejament d’Igualada

Res més lluny de la realitat. Les tovalloletes, sense entrar en el debat sobre la seva biodegradabilitat, queda clar que en l’espai entre el vàter i la depuradora no es degraden en absolut, col·lapsant des del propi sanejament de la finca, fins als col·lectors i als pretractaments de les depuradores.

sos_wc_tovalloletesLes imatges que us mostrem són exemples de les causes de la gestió deficient d’aquests residus, que acaben generant problemes que comporten l’increment dels costos del sanejament que paguem entre tota la ciutadania a la factura de l’aigua.

Combatre el monstre de les tovalloletes és feina de tots i de totes. La solució és fàcil i ràpida. CAP RESIDU AL VÀTER. Tovalloletes humides, bastonets i altres residus d’higiene personal tenen un únic destí: les escombraries.

Ajuda’ns, ajuda’t i estalviaràs!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s