Què és una massa d’aigua?

Per conèixer l’estat dels rius, llacs, zones humides i aigües litorals de Catalunya, entre d’altres,  es defineix, a partir de la Directiva marc de l’aigua, el concepte de massa d’aigua com a instrument bàsic. Aquesta seria una unitat de gestió, amb característiques homogènies, que permet una diagnosi conjunta en tota ella i, alhora, establir mesures de protecció o millora, en el cas que es requereixin.

La massa d’aigua fa referència, per exemple, a un tram d’un riu amb característiques homogènies (majoritàriament d’uns 10 a 20 quilòmetres de longitud), un conjunt de zones humides o llacunes amb un nexe d’unió o característiques comunes, un tram d’aigua costanera amb pressions i morfologia de la costa similar, o una fracció d’aqüífer o conjunt d’aqüífers amb unes característiques químiques i hidrodinamisme comú.

Les categories de massa d’aigua que hi ha definides a Catalunya són:

  • Aigües superficials continentals (rius, embassaments, estanys i zones humides)
  • Aigües costaneres (aquestes formarien part de les aigües superficials)
  • Aigües subterrànies

masses aigua

Eines per a conèixer el seu estat

Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es duen a terme tot un seguit de controls per conèixer quin és l’estat de les diferents masses d’aigua. Aquests són diferents en funció de si l’objecte d’estudi és una massa superficial o subterrània.

Sin título-1

Rius_estatA les superficials (imatge de la dreta), que contemplem un total de 367 trams fluvials (248 a les conques internes i la resta a la conca catalana de l’Ebre) es combina l’estat ecològic (qualitat biològica, fisicoquímica i hidromorfològica), amb l’estat químic (substàncies prioritàries). Durant el 2016, l’agència va dur a terme 3.789 controls a partir de les estacions de control que hi ha als rius, embassaments, llacs i zones humides, així com també mitjançant la xarxa automàtica que hi ha al tram final del riu Ebre.

 

Costaneres_estat

 

 

Pel que fa a les masses d’aigua costaneres (mapa de l’esquerra), L’ACA valora l’estat de 32 masses d’aigua costaneres. Totes assoleixen un estat excel·lent i bo per al bany. No obstant això, la valoració de mal estat fa referència a alteracions en la composició de les comunitats biològiques que viuen al mar. Durant el 2016 es van dur a terme un total de 1.218 controls per a controlar la qualitat de les aigües costaneres, als que s’hi ha de sumar els 2.464 mostrejos fets per avaluar la qualitat sanitària de l’aigua de bany.

 

Subterranies_estatLes masses d’aigua subterrànies -mapa de la dreta-  (37 associades a les conques internes i 16 a les conques catalanes intercomunitàries), per al seu anàlisi es combina l’anàlisi de l’estat químic (principals contaminants) amb l’estat quantitatiu (nivells piezomètrics). Segons dades de 2016, es van dur a terme un total de 2.856 controls, analitzant aspectes qualitatius com la salinitat, els nitrats, els plaguicides, entre d’altres, així com la quantitat d’aigua en aquestes masses subterrànies.

A partir de la combinació dels elements de qualitat i dels índex i normes de qualitat establerts, s’obté la qualificació final de l’estat de les masses d’aigua, que només pot ser bo o dolent.

L’Agència Catalana de l’Aigua, mitjançant la seva pàgina web, posa a disposició d’aquelles persones i entitats que ho vulguin, les dades resultants dels controls realitzats. Aquesta informació és disponible mitjançant aquest enllaç.

Normatives pel control de la qualitat

img-20150921-wa0003
Riu Ter al seu pas per Foixà.

La Directiva 2000/60/CE, coneguda com Directiva Marc de l’Aigua (DMA), va incorporar precisament el concepte de massa d’aigua, que avui us expliquem.

La DMA va ser aprovada l’any 2000 amb l’objectiu de ser el punt de referencia normatiu en l’àmbit de les polítiques de l’aigua, de manera que tots els estats membres tinguessin, si se’ns permet dir-ho així, un mateix terreny i regles de joc.

Aquestes regles passen per a que cada demarcació hidrogràfica disposi d’un pla de gestió, bàsic per a poder dur a terme la planificació hidrogeològica corresponent.

En el cas de Catalunya, i en concret de les seves conques internes, es disposa del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, que inclou el Programa de mesures. El Pla de Gestió és eina que permet fixar les accions i les mesures necessàries per desenvolupar els objectius de la planificació hidrològica.

Complementàriament disposem del Pla de seguiment i control que es revisa cada cinc anys i que és l’instrument de la planificació hidrològica gràcies al qual podem tenir una visió general, coherent i completa de l’estat de les masses d’aigua de les conques internes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s