Desgranant el procés de recollida i tractament de les aigües residuals

Quan algú ens pregunta o ens parla sobre la depuració de les aigües residuals, molt sovint el que en realitat està pensant és com és, on està o com funciona aquella estació depuradora d’aigües residuals, EDAR si fem servir l’acrònim o senzillament depuradora, en llenguatge més col·loquial.

Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), sempre insistim que una depuradora és un component molt important en el difícil procés de la depuració de les aigües, però no és l’únic. Per això avui voldríem explicar què és un sistema de sanejament i quins elements en formen part.

Un sistema de sanejament és aquell conjunt d’infraestructures o elements que té com a objectiu recollir, transportar, tractar i retornar al medi les aigües emprades en usos com poden ser el domèstic o l’industrial, i aquelles aigües pluvials que s’hagin sumat a les anteriors.

No tots els sistemes de sanejament són iguals ni tenen les mateixes característiques, si bé en podem destacar alguns elements que són comuns.

Sanejament en baixa o xarxa de clavegueram

En primer lloc cal parlar del sanejament en baixa, més popularment conegut com a xarxa de clavegueram, i que és el primer en rebre les aigües residuals que comentàvem abans, procedents d’habitatges, negocis, empreses i sovint de la neteja de carrers i també de la pluja quan no hi xarxes separatives.

clavegueram
Detall del clavegueram de Barcelona. Font: Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya

La gestió d’aquesta xarxa és complexa, per la seva antiguitat en molts casos, per la seva longitud, per les continues necessitats de manteniment i millora que exigeixen, etc. La seva gestió correspon a l’ajuntament corresponent.

Dos són els gran problemes que es detecten en aquestes xarxes o clavegueres en baixa, un d’ells la presència d’uns anys ençà d’un residus molt perillosos que les col·lapsem i les taponen, són les conegudes tovalloletes humides, a les que es sumen altres productes que mai haurien d’acabar al vàter si no a les escombraries.

El segon és la presència en excés del que anomenen aigües blanques, que és com diem a la suma d’aigües pluvials, de fonts públiques, del nivell freàtic, inclús de reg, que directa o indirectament acaben entrar en el sistema de col·lectors. A primer cop d’ull podríem pensar que si són aigües netes no haurien de ser un problema, no?, però no és així ja que el seu excés pot crear problemes després en la depuració a més de suposar un sobrecost per la necessitat de tractar un volum superior d’aigua.

El sanejament en alta

En segon lloc podem parlar del sanejament en alta, que per explicar-ho de forma ràpida i fàcil seria aquell que connecta el darrer punt de la xarxa de clavegueram municipal fins a l’estació de depuració d’aigües residuals, on finalment aquestes seran tractades. El col·lector o col·lectors que formen part d’un sanejament en alta poden tenir des d’uns centenars de metres a alguns quilòmetres de longitud, i en el seu recorregut trobem uns elements, els sobreeixidors, que ens agradaria comentar.

Sin título-1 copia

Un sobreeixidor és un element que fa possible que en moments en que la canalització rep un elevat volum d’aigües, generalment en episodis de pluges intenses, aquestes aigües siguin abocades al medi i no malmetin la infraestructura. Es dona el fet que quan aquest fet succeeix la dilució existent permet minimitzar l’impacte en el medi i també evita que un elevat cabal d’aigües alteri el ritme de funcionament normal de la depuradora.

Els bombaments

En tercer lloc cal esmentar uns elements, els bombaments, sense els quals en molts casos les aigües residuals no podrien circular amb normalitat pels col·lectors.

DSC06950-1
Construcció del col·lector en alta del sistema de sanejament de Sant Martí Sarroca. Font: DSemGrup

Aquests bombaments, que es denominen tècnicament com Estacions de Bombament d’Aigües Residuals (EBAR), es troben en aquells punts del traçat dels col·lectors en que un obstacle de major alçada que cal superar.

Aquestes estacions són punts crítics del sistema per dos motius, un perquè en cas d’avaria, tot i que en moltes ocasions disposen d’equips de seguretat, poden ser origen de greus problemes i l’altre perquè poden suposar consums d’energia elèctrica elevats.

En aquest sentit, l’agència treballa des de fa temps en accions dirigides a reduir el cost de l’energia utilitzada en aquests bombaments.

la depuradora, la pedra angular de tot el procés

I en darrer lloc trobem la part més coneguda d’un sistema de sanejament, la depuradora o EDAR, punt on es duu a terme la funció principal del sistema que no és altre que depurar les aigües residuals que hi arriben.

03_edar_lleida_gen_2010
Depuradora de Lleida, al Segrià.

Pel bon funcionament del sistema de sanejament en el seu conjunt, i perquè puguem dir que aquest compleix plenament amb els objectius per als quals va ser dissenyat i construït, cal que totes les parts que hem comentat funcionin perfectament de manera coordinada.

Sanejament a Catalunya

Actualment, les 517 depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 97,1% de la població catalana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s