Què és una massa d’aigua?

Per conèixer l’estat dels rius, llacs, zones humides i aigües litorals de Catalunya, entre d’altres,  es defineix, a partir de la Directiva marc de l’aigua, el concepte de massa d’aigua com a instrument bàsic. Aquesta seria una unitat de gestió, amb característiques homogènies, que permet una diagnosi conjunta en tota ella i, alhora, establir mesures de protecció o millora, en el cas que es requereixin.

Read More »

La igualtat de gènere a l’Agència Catalana de l’Aigua

En els darrers mesos s’ha intensificat el debat sobre el paper de la dona a la nostra societat. Es reclama, de manera lògica, legítima i coherent, que no es discrimini per raons de sexe i que el gènere femení tingui les mateixes oportunitats que els homes  i que en matèria retributiva es tinguin en compte les capacitats personals i no qüestions de gènere. Des de fa més de deu anys, l’ACA aplica un pla d’igualtat per trencar barreres i tenir equilibrada la plantilla.

Read More »

L’Agenda de l’aigua, el punt de trobada digital per aglutinar les activitats del món de l’aigua

Fa un any l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va crear aquesta plataforma, amb la vocació de ser una finestra per donar a conèixer activitats relacionades amb el vector aigua i destinada a totes les entitats i associacions vinculades amb aquest món.

El portal s’articula en dos eixos: l’agenda d’esdeveniments, on s’informa de les activitats que s’organitzen arreu de Catalunya vinculades amb l’aigua i el comptador de l’aigua, on pots conèixer la teva petjada hídrica.

Read More »

La importància de les escales de peixos i les mesures per garantir la connectivitat fluvial

Els rius han estat, des de temps immemorials, indrets on l’ésser humà hi ha intervingut. Com a recurs essencial que és l’aigua, homes i dones han situat els seus habitatges a la vora del riu, han construït sobre d’ells quan li ha calgut passar d’un costat a l’altre de la llera o també han modificat el seu traçat o règim per a retenir les aigües o derivar-les per a algun altre ús, per exemple l’hidroelèctric o el reg.

Aquestes modificacions a la llera del riu han estat les que han incidit més directament en els seus habitants principals, els peixos. La construcció d’una petita presa o d’un assut suposa un obstacle a qualsevol possibilitat de connectivitat fluvial, de lliure circulació dels peixos, aigües amunt o avall.

Read More »

La participació, un dels eixos de la política hidrològica

Cada sis anys, la Directiva marc de l’aigua europea determina que cal revisar els plans hidrològics de cada conca. Això permet actualitzar l’estat de les masses d’aigua, quines són les problemàtiques a resoldre i quines són les actuacions definides per millorar l’estat dels nostres rius. En tot aquest procés eminentment tècnic hi juguen un paper molt important els processos de participació, uns espais d’anàlisi i debat que aglutinen els diferents actors implicats per tot el territori, amb l’objectiu d’analitzar problemàtiques i incorporar solucions a la planificació hidrològica.

Read More »

Per què és necessari un pla de gestió de risc d’inundacions?

En l’àmbit de les planificacions hidrològiques, l’interès gairebé sempre es concentra en saber les actuacions destinades a incrementar la disponibilitat d’aigua, seguit de les mesures previstes en l’àmbit de sanejament. Pel que respecta a les actuacions relatives al medi, aquestes sembla que estiguin en un segon pla i que no siguin tant importants com les anteriorment exposades, però en el cicle integral de l’aigua, l’abastament, el sanejament i el medi han de tenir la mateixa importància.

Read More »

La gestió de l’aigua a les conques internes: de recol·lectors a productors

Abans del segle XX, la gestió de l’aigua sempre s’havia concebut com l’aprofitament d’un recurs que semblava inesgotable. La recol·lecció, directament del riu o de l’aigua que brollava de les fonts naturals, era suficient per desenvolupar aprofitaments agrícoles i industrials, com ara la Sínia de Sant Llorenç de la Muga, els molins fariners, fusters i les fargues, la indústria minera de la que resten exemples com el Museu del Ciment, la indústria tèxtil que es pot veure, entre d’altres en el Parc Fluvial del Llobregat, la indústria paperera al Museu Molí Paperer de Capellades, així com moltes altres activitats.

Read More »

La custòdia fluvial a Catalunya

La custòdia del territori –adaptació al català del mot anglès land stewardship– és un conjunt d’estratègies i instruments per implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.

Conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden contribuir-hi. Per tant, la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l’altra.

Read More »

La informació i la difusió, les millors eines

Fa uns dies varem poder conèixer una curiosa però impactant campanya d’estalvi d’aigua duta a terme per la ciutat nord-americana de Denver, la conurbació més poblada de l’estat de Colorado. Amb missatges curts però contundents, es posa de rellevància la importància d’un consum racional i eficient de l’aigua, un recurs fràgil i finit que cal preservar.

Aplicant la dita que una imatge val més que mil paraules, l’Agència Catalana de l’Aigua ha endegat diverses activitats per al Dia Mundial de l’Aigua (22 de març), amb l’objectiu de fomentar el coneixement sobre el cicle de l’aigua i de la importància d’aquest recurs per a les nostres vides i totes les activitats que duem a terme.

Read More »