L’Agenda de l’aigua, el punt de trobada digital per aglutinar les activitats del món de l’aigua

Fa un any l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va crear aquesta plataforma, amb la vocació de ser una finestra per donar a conèixer activitats relacionades amb el vector aigua i destinada a totes les entitats i associacions vinculades amb aquest món.

El portal s’articula en dos eixos: l’agenda d’esdeveniments, on s’informa de les activitats que s’organitzen arreu de Catalunya vinculades amb l’aigua i el comptador de l’aigua, on pots conèixer la teva petjada hídrica.

Read More »

La importància de les escales de peixos i les mesures per garantir la connectivitat fluvial

Els rius han estat, des de temps immemorials, indrets on l’ésser humà hi ha intervingut. Com a recurs essencial que és l’aigua, homes i dones han situat els seus habitatges a la vora del riu, han construït sobre d’ells quan li ha calgut passar d’un costat a l’altre de la llera o també han modificat el seu traçat o règim per a retenir les aigües o derivar-les per a algun altre ús, per exemple l’hidroelèctric o el reg.

Aquestes modificacions a la llera del riu han estat les que han incidit més directament en els seus habitants principals, els peixos. La construcció d’una petita presa o d’un assut suposa un obstacle a qualsevol possibilitat de connectivitat fluvial, de lliure circulació dels peixos, aigües amunt o avall.

Read More »

Quant ha de ploure per recarregar els embassaments?

Fa uns mesos es va publicar un post en el blog de l’ACA sobre quines són les zones del territori on ha de ploure per aportar aigua als rius i, consegüentment, als embassaments. Sobretot per la gent de les ciutats hi ha la falsa creença què quan plou a les grans ciutats això ja serveix per aportar aigua als embassaments i això no és així.

En les darreres setmanes s’han viscut a Catalunya diversos fronts que han aportat pluges i, sobretot, neu a cotes baixes amb una notòria afectació a la normalitat vial del dia a dia i amb la corresponent incidència en els mitjans de comunicació. Amb registres en molts punts que han vorejat els 100 litres, aquests s’han concentrat principalment en punts del litoral i prelitoral de Barcelona i Girona.

Read More »

La depuradora de Flix, una segona llar per a la cigonya blanca

Potser perquè associem la cigonya blanca amb una imatge de llibertat, així com un bon indicador de biodiversitat, aquesta espècie d’au és desitjada per molts municipis que la voldrien tenir com habitant.

El municipi de Flix ha estat un dels llocs on les cigonyes han decidit aturar-se en el seu viatge des d’Àfrica, on passen l’hivern, fins Europa, a la que arriben durant el mes de febrer i s’hi estan fins la tardor.

Read More »

Solucions combinades per garantir l’aigua en períodes de sequera

Transcorreguts més de 13 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, l’inevitable lent però constant descens de reserves als nostres embassaments continua. Assolit el 44% de reserves en el conjunt de les conques internes, s’espera –i es desitja- que la primavera porti pluges per incrementar les nostres reserves i allunyar el fantasma de la sequera. Fins a la data s’estan implementant una sèrie de mesures per garantir les demandes.

Read More »

La dessalinització, una de les solucions per garantir part del subministrament d’aigua quan els embassaments baixen de nivell

Els darrers dos anys hidrològics (2015-16 i 2016-17) han estat, de manera general, molts secs a Catalunya. Sortosament, els pocs episodis de pluges que s’han produït han servit per incrementar, en part, les reserves de la majoria d’embassaments de les conques internes. No obstant això, des de la primavera d’enguany no s’han registrat pluges quantioses a les capçaleres dels rius, fet que ha provocat el descens lent però continuat de les reserves. L’aportació de la dessalinització, juntament amb l’augment de les extraccions d’aigua subterrània al delta del Llobregat, està fent possible que el descens de reserves naturals sigui més lent.

Read More »

El dia que el Mèder es va desbordar a la ciutat dels sants

Els mesos de setembre, octubre i novembre són època de possibles tempestes, que poden generar inundacions a casa nostra. No és una regla fixa, no té un calendari establert,  intercalant anys secs com enguany amb anys de fortes pluges. Cap indret n’està exclòs.

El 1863 va ser un d’aquells anys en què a l’octubre va ploure de valent a la comarca  d’Osona. A “la ciutat dels sants”, nom amb el que l’escriptor Miquel Llor va nomenar Vic en una de les seves novel·les, es va produir la que diuen que va ser l’avinguda més important que ha patit la capital de la comarca en tota la seva història.

Read More »

Desgranant la conservació i el manteniment de les lleres dels rius

Els treballs per adequar les lleres de diversos trams fluvials catalans sempre han generat força debat. Sovint s’han posat en dubte el gruix de les inversions previstes, la competència de qui ha de fer els treballs, en què han de consistir les actuacions, entre d’altres. Aquest post pretén aportar, de manera didàctica, els criteris que s’apliquen i les motivacions de com s’actua en aquest àmbit de la planificació hidrològica.

Read More »

La participació, un dels eixos de la política hidrològica

Cada sis anys, la Directiva marc de l’aigua europea determina que cal revisar els plans hidrològics de cada conca. Això permet actualitzar l’estat de les masses d’aigua, quines són les problemàtiques a resoldre i quines són les actuacions definides per millorar l’estat dels nostres rius. En tot aquest procés eminentment tècnic hi juguen un paper molt important els processos de participació, uns espais d’anàlisi i debat que aglutinen els diferents actors implicats per tot el territori, amb l’objectiu d’analitzar problemàtiques i incorporar solucions a la planificació hidrològica.

Read More »