Els biosòlids. El seu model de gestió a Catalunya i la seva destinació

En el procés de depuració o sanejament de les aigües residuals podem parlar de l’existència de dues línies, la d’aigua i la del fang. De la primera en sortirà una aigua apte pels diferents usos i de la segona un residu, on s’ha concentrat gran part de la càrrega contaminant que contenia l’aigua.

Un biosòlid és el residu produït en el procés de depuració de les aigües residuals on es concentra gran part de la càrrega contaminant separada en aquest procés.

En un biosòlid trobarem fonamentalment matèria orgànica, resultant de la pròpia activitat humana, però també mineral. Al mateix temps, els biosòlids poden contenir traces de metalls pesants i altres substàncies resultants de l’activitat domèstica i industrial.

fangs1

A les estacions de depuració d’aigües residuals (el que es coneix com Edar), es du a terme la separació del fang de l’aigua i la seva deshidratació fins a obtenir un residu sòlid el qual podrà ser sotmès a diferents tipus de tractament.

Per a fer-nos una idea del volum de fangs a Catalunya cal dir que anualment ens movem a l’entorn 500.000 tones de fang deshidratat, que equivalent aproximadament a 120.000 tones de matèria seca.

Així doncs, el fang representa el segon flux de residus d’origen principalment domèstic després de les deixalles.

Gràfic 1. Volum anual de biosòlids expressat en tones de matèria fresca

grafic-biosolids

El model de gestió de fangs a Catalunya

L’aplicació successiva de diferents Programes de gestió de fangs han permès que a Catalunya, pionera i referent en la gestió en l’àmbit estatal i internacional,s’hagi pogut dur  a terme una correcte gestió i destinació dels biosòlids generats en les nostres 502 edars.

edar

El model aplicat ha permès aprofitar l’economia d’escala tant en la implantació com en l’explotació de les instal·lacions necessàries.

A dia d’avui es troben en servei, quatre plantes de compostatge i tres d’assecatge tèrmic, aquestes darreres associades a instal·lacions de cogeneració elèctrica, reduint així l’impacte ambiental i la despesa econòmica del tractament.

Tot i la concepció pública el model ha donat lloc també a la creació, en l’àmbit  privat, d’empreses especialitzades en el compostatge i la valorització agrícola donant lloc a una col·laboració publico-privada que fa possible l’acompliment dels principis de proximitat i autosuficiència en la gestió dels biosòlids.

La despesa en gestió dels biosòlids representa un dels costos més importants de l’activitat de depuració de l’aigua residual.

La seva destinació

Un cop s’ha dut a terme el tractament adient els biosòlids es destinen a alguns d’aquests tres destins, valorització agronòmica, energètica o a dipòsit controlat.

La valorització agronòmica, que representa la principal destinació, inclou el seu ús en l’agricultura, de forma controlada i aportant als camps el nutrients en que són deficitaris, en els usos de jardineria i en la restauració de terrenys degradats i obra pública.

Des d’una visió general, la utilització de fang d’EDAR en profit de l’agricultura permet el retorn de la matèria orgànica i els nutrients al sòl i proporciona autonomia en consum de recursos i de l’energia necessària per a la síntesi dels fertilitzants minerals. Al mateix temps, facilita la gestió d’aquest residu. Aquesta pràctica s’emmarca en les iniciatives de l’anomenada economia circular, que promou la Unió Europea.

fangs-nota

La valorització energètica, que es du a terme des de l’any 2003, consisteix en aprofitar una part del fang assecat tèrmicament com a combustible en fàbriques de ciment. Aquest ús permet valoritzar energèticament el fang, aplicar el principi de proximitat en la gestió, el correcte tractament dels biosòlids als que no s’ha pogut donar valor agronòmicament, reduir el consum de combustible fòssil i reduir les emissions de CO2 d’origen no biogènic en el procés de fabricació del ciment.

La disposició controlada és el destí per a aquella petita proporció dels fangs que no poden ser valoritzats, menys d’un cinc per cent del fang produït. Prèviament a la seva disposició la major part del fangs es sotmeten a un procés d’estabilització i de reducció de massa i volum mitjançant digestió anaeròbia i/o compostatge.

Més del 95% del fang produït a Catalunya es valoritza. D’aquesta manera aquest residu es converteix en un recurs per a l’agricultura i la producció energètica.

Dades rellevants en la gestió de biosòlids

taula

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s