Des de que som petits ens han sorprès i apassionat les grans estructures. Al contemplar les piràmides de Gizeh, al Caire (Egipte), grans ponts com el Golden Gate a San Francisco (Estats Units) o elevats edificis com l’Empire State de Nova York sempre ens hem preguntat com s’ha dut a terme la seva construcció i quina és la seva finalitat.

Ens passa el mateix quan observem una gran presa i quan aquesta allibera un gran cabal d’aigua. La imatge d’espectacularitat no deixa a ningú indiferent, i per això ens pregunten perquè serveixen aquestes grans infraestructures.

A les conques internes catalanes hi ha 9 grans preses (capacitat superior de cadascuna d’elles als 2 hm3). La que té una major capacitat d’emmagatzematge és la presa de Susqueda, a la comarca de la Selva, amb possibilitat de guardar 233 hm3 (aquesta quantitat equivaldria a garantir el consum de més de 5 milions de persones durant uns 300 dies). Precisament aquesta és la funció que a tots ens ve al cap quan parlem d’un embassament, que és una infraestructura destinada a emmagatzemar aigua per a satisfer els diferents usos urbans (tant domèstics com industrials), agrícoles i ambientals.

 

Els 9 grans embassaments de les conques internes (Darnius Boadella a l’Alt Empordà -61 hm3-, Sau a Osona -165 hm3-, Susqueda a la Selva -233 hm3-, la Baells al Berguedà  -109 hm3-, La Llosa del Cavall i Sant Ponç al Solsonès -80 i 24 hm3, respectivament-, Foix a l’Alt Penedès -3,7 hm3-, Siurana al Priorat -12 hm3- i Riudecanyes al Baix Camp -5 hm3-) tenen una capacitat màxima total de 694 hm3. Els embassaments del Ter (Sau i Susqueda) i del Llobregat (la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç) satisfan principalment les demandes urbanes, tot i que també destinen una part important de la seva reserva a satisfer les campanyes de reg, sobretot durant la temporada d’estiu, mentre que altres com Darnius Boadella i Siurana-Riudecanyes, destinen la major part dels seus cabals per al reg agrícola.

Cal tenir en compte que l’Agència Catalana de l’Aigua fa una gestió acurada i precisa dels embassaments, tenint en compte que estem condicionats pel clima mediterrani, el qual alterna llargs períodes d’estiatge amb episodis d’intenses tempestes de curta durada. Això fa que s’apliqui un model de gestió de reserves preventiu, orientat a l’estalvi i l’eficiència.

La realitat canvia a la conca catalana de l’Ebre, on hi ha 14 preses amb una capacitat total de 3.800 hm3, una quantitat cinc vegades superior a les conques internes. En aquesta conca, la competència en la gestió dels embassaments recau en l’Estat espanyol a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i cal tenir en compte que les principals demandes en aquesta conca són de reg.

Laminació d’avingudes

La segona funció dels embassaments, i no menys important que la primera, és la d’aturar i esmorteir possibles avingudes d’aigua. Cal tenir en compte que les preses s’acostumen a construir en els cursos alts dels rius, precisament en els punts on es produeixen precipitacions de major quantia i intensitat. Precisament, doncs, les preses s’encarreguen de poder contenir aportacions importants d’aigua, per evitar afectacions aigua avall. Durant el 2015 s’han comptabilitzat a les conques internes unes 8 situacions en les que els embassaments ha n pogut aturar i esmorteir importants cabals d’aigua, 4 d’ells a la presa de Foix, 2 al sistema Ter (Sau i Susqueda), 1 a la Baells i un altre a Darnius Boadella. Així, s’eviten avingudes que poden generar danys, tant en persones com en béns materials, riu avall.

També hem de tenir en compte la funció de generació d’energia elèctrica (hidroelèctrica) que tenen determinats embassaments. Es tracta d’una font d’energia 100% renovable i respectuosa amb el medi.

La funció lúdica

La construcció d’un embassament, però, no es tracta d’un procés fàcil, sinó tot el contrari, és un tràmit llarg, complex i dolorós, ja que en el moment que comença a tenir capacitat per emmagatzemar genera que pugi el nivell d’aigua. Això ha provocat la desaparició de pobles com Sant Salvador de la Vedella i Sant Jordi al Berguedà o de Sant Romà de Sau a Osona, a més de generar grans reptes de la enginyeria com el trasllat del temple d’Abu Simbel (segle XII aC) d’Egipte abans de ser inundat arran de la construcció de la presa d’Assuan en el 1970.

És evident que la construcció d’un embassament provoca una ferida en el territori on s’ubica, obligant al desplaçament de molta gent que ha d’abandonar el seu lloc natal i deixar enrere molts dels seus records i vivències.

Des de mitjans de 2014, l’Agència Catalana de l’Aigua està treballant en la que seria la tercera funció dels embassaments i que se centraria en poder aprofitar aquests espais per a usos lúdics i recreatius. Seria com una manera d’intentar recuperar la vida i l’activitat en aquestes zones mitjançant el foment d’activitats aquàtiques, navegació, entre d’altres.

Durant el juny de 2014, l’ACA i el Consell Comarcal del Berguedà van signar un conveni per potenciar les activitats lúdiques a l’embassament de la Baells i apropant la gestió al territori. A l’estiu de l’any passat es va renovar aquest conveni i actualment s’està treballant per fer-lo extensiu a altres embassaments de les conques internes i que aquests siguin motors econòmics per a la zona on s’ubiquen.