Tot gran projecte requereix d’un full de ruta coherent i destinat a resoldre les problemàtiques. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts 3 de gener de 2017 el Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya, o el que més el mateix, la planificació hidrològica catalana per als propers sis anys.
La Directiva marc de l’aigua europea (DMA) determina que les administracions han de revisar cada sis anys els seus plans hidrològics, detallant les actuacions destinades a garantir l’abastament d’aigua i el bon estat del medi per anar incrementant de manera progressiva el bon estat de les masses d’aigua.
Aquest Pla de Gestió, que porta integrat un Programa de Mesures amb més de 443 actuacions previstes per a dur terme en el període comprés entre el 2016 i el 2021, contempla una inversió total de 973 milions d’euros, 503 dels quals seran aportats per l’Agència Catalana de l’Aigua
Coherència i corresponsabilitat
Realista. Aquesta seria la principal característica del pla de gestió que s’ha aprovat a principis de gener. Les inversions econòmiques s’adeqüen a la realitat econòmica de l’Agència Catalana de l’Aigua i a la seva capacitat financera, sense haver de recórrer a un nou endeutament i sense dependre de fonts de finançament, ara per ara no disponibles.
També l’actual Pla de Gestió implica a altres administracions i sectors implicats directa o indirectament en la gestió de l’aigua, per tal de ser corresponsables en l’execució i adopció de mesures que s’hauran de dur a terme en els propers anys i relatives, per exemple, en la mitigació de la contaminació difosa per nitrats i a reduir la contaminació salina del Llobregat.
Obligatorietat de cabals ambientals
Una de les grans novetats del Pla de Gestió 2016-21 és el plantejament decidit d’una vegada per totes d’aplicar definitivament cabals ambientals en la totalitat dels rius i cursos fluvials de les conques internes, un fet totalment nou fins a la data. Aquesta implantació de cabals es farà de manera progressiva entre 2018 i 2020 i suposa un nou paradigma en la gestió de cabals, ja que mai abans s’havia establert una norma que obligui al compliment de cabals. Aquest és un pas endavant i una evolució respecte el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (2006), una eina ambiciosa i ben elaborada a nivell tècnic però incapaç d’entrar en vigor degut a l’obligatorietat de consensuar els cabals amb tots els actors implicats.
Un altre aspecte que cal destacar del nou pla de gestió és la incorporació de la sensibilitat territorial, tenint en compte als diversos actors del territori en l’adopció de diverses mesures, sobretot aquelles relacionades amb la fixació d’uns cabals ambientals.
Millora de 9 punts en la qualitat de les masses d’aigua
Actualment, a Catalunya hi ha un 36% de les masses d’aigua en bon estat. Tot i que aquesta xifra pugui semblar baixa, és molt similar a la majoria de països de la Unió Europea. Amb les mesures i actuacions previstes en el Pla de Gestió, es preveu que al 2021 aquest percentatge pugi en 9 punts i es situi al 45%.
Aquest objectiu s’obtindrà a partir d’importants inversions en l’àmbit del sanejament i en la gestió de la contaminació difosa, amb un pressupost de 438,5 milions d’euros. Dins d’aquest apartat cal destacar la inversió de 226 milions d’euros per a millores del sanejament en sistemes ja existents i que requereixen millores i modernitzacions (ampliacions de les depuradores de Calafell, Vilafranca del Penedès i Montcada, remodelacions de les depuradores de Palamós i millores en la planta de Rubí, entre moltes altres) i 89 milions es destinaran a construir nous sistemes de sanejament, podent així incrementar el percentatge de població sanejada a Catalunya, que actualment és del 97%.
Increment de la garantia en l’abastament d’aigua
El Pla de Gestió corresponent al període 2009-2015 va potenciar moltes actuacions destinades a incrementar la garantia en l’abastament d’aigua a les zones més poblades de Catalunya. Mitjançant la potenciació de les plantes dessalinitzadores, la recuperació de captacions en desús, la millora en els tractaments de potabilització i el foment de la cultura de l’estalvi, es va incrementar en un 30% la garantia en l’abastament, amb la disponibilitat de 122 hm3 de nova aigua.
Amb l’actual Pla de Gestió previst per als propers sis anys, precisament es fixarà el focus en incrementar la garantia de l’abastament en aquelles zones menys poblades del territori i que no estan connectades a les grans xarxes d’abastament supramunicipal. Això permetrà que s’incrementin les fonts d’abastament i que es redueixi la vulnerabilitat de les captacions actuals.
Així doncs, pel que fa a la gestió de la demanda i dels recursos hídrics, aquí s’integren mesures destinades a la millora d’infraestructures i serveis d’abastament, a la gestió de situacions de sequera, a la promoció d’actuacions de reutilització i la millora de les xarxes de control. La inversió prevista en aquest grup de mesures és de 367,4 milions d’euros per als propers sis anys.
Reducció del risc d’inundacions
La inundabilitat és un tema que en els darrers anys ha anat guanyant notorietat, sobretot arran de l’afectació de greus inundacions en zones del nord i el centre d’Europa que fins fa uns anys mai havien patit efectes d’aquest tipus. Les variacions que està experimentant el clima a nivell mundial i la incidència cada cop més evident del canvi climàtic estan generant fenòmens meteorlògics extrems, alternant períodes de sequera cada cop més llargs amb episodis de pluja intensos i de curta durada.
L’actual pla de gestió contempla una inversió de 62 milions d’euros en mesures que es duran a terme per evitar la inundació de zones habitades, proposar ocupacions del sòl en zones no inundables, millorar les TIC vinculades amb la detecció i prevenció d’avingudes i també optimitzar els mecanismes per a la gestió d’episodis d’avingudes.
Pots ampliar la informació sobre les mesures del Pla de Gestió en aquest enllaç i igualment, convidar-te a mirar altres posts del blog de l’ACA vinculats amb la gestió de l’aigua al nostre país.