La custòdia del territori –adaptació al català del mot anglès land stewardship– és un conjunt d’estratègies i instruments per implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.
Conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden contribuir-hi. Per tant, la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l’altra.
El paper fonamental de la XCT

La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) és una organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que volen impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori al nostre país. La XCT creu en la necessitat i en l’oportunitat de capacitar la societat civil perquè pugui tenir un paper actiu i directe en la conservació del territori.
La Xarxa està registrada a Catalunya i es va constituir el març de 2003 a Vic, on té la seu, i els seus membres són entitats i institucions públiques i privades de tota mena: associacions, fundacions, ajuntaments, consorcis, empreses, centre universitaris i de recerca, etc. En menor mesura, la XCT integra també persones individuals.
A Catalunya, segons el VI inventari de custòdia del territori elaborat el 2015, hi ha 77 entitats de custòdia que actuen en 42.905ha a través de 844 acords de custòdia. D’aquestes, 33 entitats treballen en àmbit fluvial i de zones humides, que actualment tenen vigents 159 acords de custòdia que representen 2.798 hectàrees.
Mesura pionera per a la custòdia fluvial

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat recentment el model de conveni marc de custòdia fluvial en domini públic hidràulic, destinat a subscriure acords amb les entitats que formen part de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) i que tenen com a àmbit d’actuació les conques internes.
L’elaboració d’aquest model de conveni, que té un caràcter pioner, permetrà facilitar la consecució d’acord amb les entitats de custòdia fluvial de Catalunya, millorant en la gestió i qualitat del bosc de ribera.
L’objecte dels convenis servirà per establir la col·laboració entre l’ACA i entitats de custòdia mitjançant un Acord de Custòdia Fluvial, a fi de garantir la conservació i recuperació del medi fluvial, la millora del coneixement, i la sensibilització de la ciutadania respecte les problemàtiques associades als ecosistemes aquàtics en un àmbit d’actuació definit al domini públic hidràulic.

En aquest sentit, l’ACA preveu desenvolupar la custòdia fluvial per la gestió de les riberes i la millora hidromorfològica de rius i zones humides, actualitzar l’inventari d’acords de custòdia, i promoure mesures en aquells àmbits que tinguin masses d’aigua prioritàries per a la consecució d’objectius de qualitat hidromorfològica en col·laboració amb la Xarxa de Custòdia del Territori i el grup de treball de custòdia fluvial.
[…] d’horts del riu. La custodia no la pot fer l’Ajuntament, sinó que es competència de l’ACA. (https://aigua.blog.gencat.cat/2017/01/30/la-custodia-fluvial-a-catalunya/ […]