El sanejament a Catalunya té actualment, com explicàvem en un post anterior, el repte d’assolir que tots els nuclis de menys de 2.000 habitants, que actualment no disposen d’un tractament de depuració adient, en tinguin.

Aquest fet suposa executar aproximadament 1.240 actuacions, consistents en nous tractaments i/o connexions a sistemes de sanejament en servei, en els dos cicles de planificació previstos  (2016-2021 i 2022-2027)

La majoria dels nuclis pendents de sanejar es caracteritzen pel baix volum de població i la gairebé presència, en tots el casos, d’aigües residuals de procedència únicament domèstica. La  combinació d’aquest dos factors fa possible que en el moment de dissenyar el sistema de tractament a executar aquest no requereixi de la complexitat i majors costos que en d’altres casos.

Els sistemes de sanejament biològics extensius

Els anomenats sistemes de sanejament biològics extensius, també coneguts com a sistemes verds o tous, són una opció a tenir en compte en el moment de la planificació i disseny de quin ha de ser el sistema de depuració a executar en petits nuclis de població. Les imatges següent mostren els llacunatges de la depuradora d’Arnes (Terra Alta) i Verdú (Urgell).

Un menor cost d’inversió i d’explotació els fan molt atractius, i la seva major facilitat de gestió i bon assoliment dels límits de qualitat els fan molt adequats per als gestors dels mateixos.

Aquests sistemes de sanejament actuen tal i com ho faria de forma natural el medi receptor, la llera del riu, però en un espai més reduït i evitant l’impacte de l’abocament del nucli de població en un punt concret.

Com a contrapunt a aquests avantatges cal també dir que aquests sistemes extensius requereixen d’una major disponibilitat d’espai on construir-los, i que en el cas del nostre país, amb una variada geografia, fa que no sempre sigui possible la seva instal·lació.

De sistemes de depuració biològics extensius n’hi ha de molts tipus: llacunatges, llits de torba, filtres verds o els d’infiltració – percolació. Un exemple d’aquest darrer és el que us presentem a continuació.

El sistema d’aiguamolls de flux subsuperficial dels Masos de Vespella

Aquest any 2016 ha entrat en servei el sistema de sanejament del nucli dels Masos de Vespella, construït per l’Ajuntament de Vespella de Gaià i que dona servei a una població de 400 habitants. La tipologia de les aigües residuals, íntegrament urbana, feia possible dur a terme un sanejament basat en un sistema d’aiguamolls de flux subsuperficial.

El sistema consta de les següents etapes:

Equip de desbast. A la capçalera de planta es troben els equips que retiren els sòlids de mida gran que arriben amb les aigües residuals, fustes, pedres, tovalloletes, etc.

Tanc Imhoff. En aquests tancs -dos en el cas dels Masos de Vespella-, es du a terme una primera digestió de matèria orgànica i una decantació dels sòlids. L’aigua sortint es condueix a una arqueta de repartiment per a una distribució uniforme en les llacunes que forme part de la següent fase

Aiguamolls 1a fase. L’aigua arriba als aiguamolls i comença el procés de depuració biològic en el que les plantes (joncs i  ) prossegueixen la millora de la qualitat de l’aigua reduint la matèria orgànica i els nutrients presents.

Tècnicament la gestió d’aquests aiguamolls es fa de forma subsuperficial, es a dir, l’aigua no s’aprecia en superfície i pot circular dins l’aiguamoll de dues maneres, horitzontal o vertical, en funció de com es vulgui operar la planta.

Aiguamolls 2a fase. Un cop l’aigua ha passat per la primera fase continua el seu curs cap al segon grup d’aiguamolls. Aquests funcionen de la mateixa manera que els anteriors diferenciant-se només en les espècies vegetals que s’utilitzen. L’objectiu és millorar una mica més la qualitat de l’aigua que s’abocarà al medi.

Finalment l’aigua residual, ja depurada, pot ser retornada a la llera pública, riu o torrent.