Durant jornades commemoratives com el Dia Mundial de l’Aigua ens adonem que, tot i tenir a Catalunya problemàtiques en el món de l’aigua, aquest recurs en arriba de manera senzilla a casa per a satisfer totes les nostres necessitats. L’emprem com un fet normal i sense adonar-nos de la importància que té l’aigua en la vida. També tenim la sort de disposar d’ella amb qualitat i complint amb tots els requeriments sanitaris que ens prevenen de moltes malalties.

Aquesta garantia d’aigua, que hauria de tenir lloc a tot el món i per a totes les persones que habitem en el nostre planeta, no és una realitat en molts països, afectats per l’escassetat d’aigua, per no disposar dels tractaments necessari, l’agreujament d’una manca de governança i els conflictes bèl·lics, que provoquen que més de 750 milions de persones no tinguin accés a l’aigua potable.

L’exemple, Burkina Faso

Aquest país, ubicat a l’est de l’Àfrica, limita amb països com Mali, Costa d’Ivori, Ghana, Togo, Benin i Níger, sent una de les nacions més pobres del planeta. El salari mig no arriba a l’euro diari però el cost de l’ampolla d’aigua supera, paradoxalment, el preu de 1,5 euros. Només uns pocs pobles disposen de pous per extreure l’aigua i això fa que l’accés al recurs sigui molt complicat.

L’ONG Aigua pel Sahel ja fa anys que treballa en aquest país, conegut com “els dels homes íntegres” des de 1992. En tots aquests anys ha treballat per portar aigua als pobles de Burkina Faso, construint un total de 150 pous d’aigua potable i fent possible que més de 200.000 persones tinguin el punt d’accés d’aigua a prop de casa. Tot i això, encara queda molt per fer i garantir el subministrament a un major nombre de persones, per tal de prevenir que infants d’entre 1 i 5 anys morin per malalties relacionades amb la manca d’aigua o l’accés a recurs contaminat.

Les veus de l’aigua

Aigua pel Sahel ha editat recentment un llibre aportant la seva visió sobre els problemes d’aigua a Burkina Faso. Compta amb fotografies del prestigiós fotògraf barceloní Pepe Navarro, amb una trajectòria de molts anys explicant amb la seva càmera realitats de Cuba, Sarajevo, Índia, Cabo Verde entre d’altres. La seva visió queda consolidada amb relats de periodistes com Maruja Torres o Rosa Franquet, l’antropòleg català Lluís Mallart, i Pep Bernadas, responsable de la llibreria Altaïr de Barcelona.

Aquesta obra, per tant, conjuga una sèrie de curioses paradoxes: la bellesa de les seves imatges, que alhora mostren dures realitats, amb relats sobre la situació del país. El 23 d’abril es celebra a Catalunya el dia de Sant Jordi, una jornada dedicada a reforçar els llaços d’amor amb els nostres éssers estimats i per fomentar també l’estimació a la lectura regalant llibres de qualitat. Dos tresors que precisament es fusionen en el llibre Les Veus de l’Aigua, el qual des de l’Agència Catalana de l’Aigua recomanem i que podeu aconseguir en aquest enllaç del web d’Aigua pel Sahel.