Fa 10 anys de la pitjor sequera de la història. Què hem après?

El 16 d’abril de 2007 va entrar en vigor el decret de sequera que donava inici a la pitjor sequera viscuda a Catalunya de la que es té record. Un període que es va perllongar fins el mes de gener de 2009, quan la darrera conca que estava en excepcionalitat, la de la Muga, sortia d’aquest escenari després d’intenses pluges que van recarregar l’embassament de Darnius Boadella.

Durant aquest període, que va encadenar més de 17 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, i que va mostrar un lent però constant descens de les reserves embassades, va arribar al seu punt més crític el 31 de març de 2008, quan els embassaments del Ter Llobregat van vorejar el 20% de la seva capacitat i apropant l’ombra dels talls de subministrament a la ciutadania. Sortosament, la pluja va fer acte de presència i va incrementar les reserves dels embassaments, deixant enrere una situació que no s’ha tornat a repetir.

Després de passar aquesta situació crítica, què hem après?

  1. La cultura de l’estalvi. Fruit de les mesures de contingència contemplades en el decret de sequera i de la conscienciació de la ciutadania, es va produir un important estalvi en el consum d’aigua. Aquest, en els moments més crítics de la sequera, va ser del 21% respecte la demanda de referència. Actualment, el consum responsable d’aigua encara continua vigent entre la ciutadania, fet que queda demostrat en zones de l’àrea metropolitana de Barcelona, on els consums per habitant i dia oscil·len al voltant dels 102 litres. Per tant, la sequera va ser un element clau per conscienciar que l’aigua és un recurs fràgil, escàs i finit que cal preservar, i més en un àmbit condicionat pel clima mediterrani, que alterna llargs períodes de falta de pluges amb episodis de curtes precipitacions però intenses.
Sin título-2
Evolució del consum d’aigua a Catalunya i a l’àrea metropolitana de Barcelona. Període 2002-2014
  1. La dessalinització. Aquesta tecnologia no depèn del clima i, per tant, és una solució estructural molt viable en períodes de manca de recursos naturals. En el 2009 es va posar en servei la dessalinitzadora del Llobregat, una planta amb capacitat per produir fins a 60 hm3 d’aigua. Dos anys més tard, es va ampliar la dessalinitzadora de la Tordera, duplicant la seva capacitat i passant dels 10 als 20 hm3 de capacitat. En total, la dessalinització a Catalunya equival a un embassament ple, ja que les dues plantes actives, amb una producció de 80 hm3, equivalen a l’embassament de la Llosa del Cavall.
itam_tordera_03_low
Dessalinitzadora de la Tordera, al terme municipal de Blanes
  • Ús modulable i silenciós

La dessalinització s’ha de concebre com un recurs de garantia, és a dir, destinat a estar més present en les diverses fonts d’abastament quan els recursos naturals comencen a tenir un volum més baix. Si agaféssim una balança clàssica, la dessalinització incrementaria producció quan els recursos ordinaris naturals (aigua dels embassaments i aqüífers) comencessin a baixar, i a la inversa.

Precisament la dessalinització ha servit per esmorteir els efectes d’una possible sequera. En els anys 2012 i 2016, les pluges han estat inferiors a la mitjana i això ha provocat que els embassaments estiguessin al voltant del 50% en ambdós casos. L’increment de producció de la dessalinitzadora del Llobregat, passant del 10 al 30%, ha permès alentir la disminució de les reserves embassades i allunyar l’aplicació de mesures habituals d’un període de sequera.

  1. Recuperació de pous i captacions en desús. Durant la sequera viscuda entre 2007 i 2008, es va dur a terme una important campanya de recuperació de pous i captacions en desús, que durant molts anys s’havien deixat d’utilitzar per estar esgotats o per presentar nivells qualitatius no aptes per al consum. Es van recuperar prop de 280 pous, amb una capacitat per aportar 37 hm3 d’aigua.

piezometre_low

  1. Millores en tractaments de potabilització. La conca del Llobregat presenta una elevada salinitat degut a les característiques naturals de la conca i també arran de l’activitat minera. Això provoca que l’aigua potabilitzada en aquesta conca requereixi de tractaments més avançats per, sobretot, millorar el seu gust i olor. Les potabilitzadores d’Abrera i Sant Joan Despí, aquesta última d’Agbar, van incorporar tractaments d’electrodiàlisi reversible i osmosi inversa, respectivament, per millorar la qualitat de l’aigua subministrada. Aquestes millores permeten disposar de 15 hm3 d’aigua addicionals.
aeria_abrera
Potabilitzadora d’Abrera.

En total, després de la sequera, s’ha incrementat en un 30% la garantia de subministrament a la zona més poblada de Catalunya, que es concreten en 122 hm3. També cal destacar la gestió acurada dels recursos disponibles com l’aigua dels embassaments, fent possible la laminació d’avingudes amb l’optimització del recurs.

Els reptes futurs

Totes aquestes actuacions, a més del coneixement i l’expertesa adquirida durant aquests anys, han reduït de manera considerable el dèficit hídric a les conques internes, però encara calen actuacions per incrementar més la garantia. La reutilització s’erigeix com una solució important en el futur, i més quan ja es disposa de les instal·lacions necessàries per dur-la a terme. Durant el 2017 es faran diverses actuacions per comprovar la viabilitat d’aportar aigua regenerada al tram final del Llobregat, que pugui ser posteriorment potabilitzada. Això servirà per incrementar el volum d’aigua del Llobregat i disposar de més recurs de proximitat, de quilòmetre 0.

era
Interior de l’Estació Regeneradora d’Aigua de la depuradora del Llobregat.

La set de la zona més poblada de Catalunya s’ha pogut calmar, però ara el repte és resoldre els problemes de subministrament en les zones del país sense accés a grans xarxes supramunicipals d’aigua i que depenen de captacions vulnerables. L’ACA, entre 2016 i 2018, té previst destinar 30 milions en ajuts per als municipis que tenen aquesta problemàtica, complementades amb ajudes de cofinançament al subministrament d’urgència d’aigua amb camions cisterna i petites obres associades.

En més d’una ocasió s’havia assegurat que la sequera havia estat una bona oportunitat per millorar la garantia d’abastament a Catalunya. 10 anys de la pitjor viscuda al nostre país, s’han fet moltes actuacions, s’ha consolidat la cultura de l’estalvi i es tenen en compte solucions que poden incrementar més la garantia. S’ha fet molta feina, però cal no abaixar la guàrdia i seguir endavant, ja que cada dia que passa queda un dia menys per a la pròxima sequera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s