El químic francés Antoine L. Lavoisier (1743-1794) ens va demostrar a través dels seus estudis que van acabar desembocant en la llei de conservació de la massa, que la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma.

Han passat diversos segles i l’evolució de la ciència ha fet possible que alguns elements del cicle del sanejament de les aigües residuals no es destrueixin sinó que es transformin.

L’experiència pràctica i diària amb la brutícia, els greixos, el paper, entre d’altres, que després d’utilitzar-los acaben convertint una aigua neta en residual, és precisament el compliment d’aquesta premissa de què res es destrueix, i sí en canvi, es converteix en fang o biosòlid.

Procedència dels fangs

Les aigües residuals resultants de la nostra activitat domèstica i industrial contenen diversos elements contaminants per al medi, com per exemple olis, greixos, sorres, cel·lulosa, matèria orgànica, que han de ser separats i tractats per a obtenir finalment una aigua d’òptima qualitat.

Les diferents fases del procés de depuració en una Edar tenen aquest objectiu i a mida que l’aigua bruta passa per les diferents zones de tractament, desbast, desorrador, desgreixador, tractament primari i secundari, es van separant sòlids de major i menor tamany i degradant la concentració de matèria orgànica i d’altres elements.

Caldria prop de 220 piscines olímpiques per emmagatzemar tot el fang tractat en un any

Actualment la pràctica totalitat dels sistemes de sanejament en servei són biològics, eliminant alguns, a més de la matèria carbonosa, nitrogen i fòsfor. Com us comentàvem en un post anterior, en què vàrem explicar l’origen dels fangs activats, la gran virtut dels sistemes de tractament biològic és el de tenir la capacitat de  fer la depuració de l’aigua en un espai físic i temporal reduït i breu.

En el reactor biològic, el cor del procés biològic, i mitjançant milers de microorganismes, es converteix la matèria orgànica en suspensió en un flocs que sedimentats al decantador donaran lloc als fangs.  Aquests han de ser deshidratats, tractats i als quals se’ls hi ha de donar la millor sortida possible.

Destinació i ús dels fangs

Per situar-nos, i amb dades de 2016, les 509 depuradores que hi havia actives en aquell moment van acabar produint un total de 542.307 tones de fangs o biosòlids. Una important xifra d’un subproducte, que després de set anys de descens, ha tornat a créixer lleugerament.

El 99,9% d’aquests fangs reben com a mínim un tractament que permet adequar-los d’acord amb la seva destinació final.

Aquests tractaments poden ser de compostatge, assecatge tèrmic, digestió,  o els llacunatges.

Tractament del fang	2016
Compostatge	266.130
Assecatge tèrmic	51.592
Altres Tractaments	26.571
Digestió sense post tractament	198.015
TOTAL FANG TRACTAT	542.307

Per a fer-nos una idea,  aquesta quantitat de fangs, si els haguéssim d’emmagatzemar, necessitaríem  217 piscines olímpiques.

El 96% dels fangs es destinació per a l’aplicació al sòl (usos agraris i ompliment de pedreres), mentre que la part restant es destina a la valorització energètica i a dipòsit controlat.

Un 99% d’aquests fangs passa per un tractament, i majoritàriament (el 93%), es destina a finalitats agronòmiques, aconseguint reciclar els nutrients i la matèria orgànica continguda en el fang. La resta es valoritza energèticament.

	t/any	Tones matèria seca/any
Aplicació al sòl	455.715	109.916
Dipòsit controlat	6.538	1.360
Utilització com a combustible	7.964	7.501
	470.216	118.777

La gestió del fang que es fa a Catalunya des de fa ja molts anys permet estalviar recursos i és una pràctica que s’emmarca dins dels principis de l’economia circular que propugna la Unió Europea. Aquesta gestió es realitza sota el control i supervisió de l’administració local, de l’Agència de Residus de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua.

En resum, l’esforç col·lectiu permet una correcta gestió d’un residu que generem el conjunt de la ciutadania en la nostra activitat diària. Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç.