El 8 de novembre de 1982, la ciutat bagenca de Cardona va patir una important avinguda arran de la crescuda del riu que travessa la ciutat, el Cardener, a la conca del Llobregat.
Fa 35 anys, es van registrar diversos episodis importants de pluja. Només començar l’any, el 14 de gener, n’hi va haver un i al cap d’un mes, el 16 de febrer, un altre. Passats uns mesos, i ja en una època en la que acostuma a ser més freqüent l’aparició d’aquests fenòmens a casa nostra va arribar un tercer temporal que començà el dia 6 i novembre i va perllongar-se fins el dia 8 del mateix mes.
Aquest temporal de tardor, que va tenir la màxima intensitat el mateix dia 8, va causar inundacions, no només a Cardona, sinó també en diferents punts de la part mitja i baixa del Llobregat, riu del que n’és afluent el Cardener. Les inundacions van causar la mort de catorze persones i van generar també importants danys materials, amb grans pèrdues econòmiques.
Plou sobre mullat
Per donar algunes xifres de les precipitacions més destacades en algunes poblacions properes a Cardona, sabem que el primer dia de l’episodi (6 de novembre) varen caure a la capçalera del Llobregat 214 litres, i 72 litres a la Pobla de Lillet. A l’endemà, les pluges van continuar, incrementant volums de pluja com els 266 litres a la Pobla de Lillet i els 154 litres a Berga. Aquest augment de la precipitació, lligat a un sòl ja assedegat d’aigua, va comportar l’increment de cabal d’aigua en els cursos fluvials de la zona.
En el darrer dia del temporal, la pluja va començar a desplaçar-se cap a l’est, deixant precipitacions significatives a Susqueda (conca del Ter) amb 171 litres.
Els efectes del temporal
A Cardona trobem tres registres que encara avui ens parlen d’aquella riuada.
El primer a la fàbrica Calvet,situada aproximadament a un quilòmetre al nord de la ciutat. Allí els mateixos propietaris de la instal·lació van fer una marca als 1,5 metres respecte el nivell del camí de servei, punt on va arribar l’aigua aquell 1982.
El segon, aigua avall d’aquest primer punt, a la fàbrica Costa, davant el pont del Diable, trobem (*) una placa metàl·lica que deixa constància de l’arribada de l’aigua fins a una alçada d’1,60 metres sobre la terrassa fluvial i de 7 metres sobre el llit.
El tercer al barri de la Coromina, concretament al pont de Santa Bàrbara, es troba una placa metàl·lica que informa de l’arribada de l’aigua a una alçada de 2,35 metres sobre el nivell del terra i de 3,65 respecte el nivell d’aigües baixes. Les mines de sal properes a aquest punt va resultar afectades.
Però com hem dit el caràcter general i intens de les pluges al llarg de tota la conca del Llobregat va provocar que al Baix Llobregat és produïssin inundacions, com en el cas del barri de Santacana a Martorell, destrosses a les zones agrícoles de Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Molins de Rei i Olesa de Montserrat, afectacions a molts pous d’aigua potable, i desbordament del riu Llobregat al Prat de Llobregat amb afectació a diferents empreses properes a la llera.
La gestió de les inundacions
Episodis d’aquest tipus posen al descobert com s’ha millorat en la prevenció i gestió de les inundacions en l’actualitat. L’exemple de Cardona demostra que antigament no es tenien en compte els criteris d’inundabilitat a l’hora de construir edificacions en un municipi. Actualment, és inviable canviar de lloc un nucli urbà que estigui ubicat en zona inundable, pel que la prevenció, la comunicació, les actuacions correctores i la gestió són vitals per evitar danys.
Des del mes d’agost d’enguany, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Programa de mesures del Pla de gestió de risc d’inundacions, el qual contempla inversions per valor de 100 milions d’euros. Les actuacions correctores són vitals per evitar danys, però també és crucial que els planejaments urbanístics actuals i del futur tinguin en compte criteris d’inundabilitat.
Fonts:
Web de l’Agència Catalana de l’Aigua
(*) O millor hem de dir trobàvem una placa, ja que l’any 2012 aquesta va desaparèixer en acte de vandalisme.
Altres inundacions
Interessant l’article, acompanyat de material fotogràfic. Desconeixia aquest fet esdevingut al meu poble. Ara viu a Sabadell. A la menor oportunitat, vull seguir el riu i comprovar si encara està, en la antígua fàbrica de la Costa, la placa del nivell assolit per l’aigua al Pont del Diable.