Els treballs per adequar les lleres de diversos trams fluvials catalans sempre han generat força debat. Sovint s’han posat en dubte el gruix de les inversions previstes, la competència de qui ha de fer els treballs, en què han de consistir les actuacions, entre d’altres. Aquest post pretén aportar, de manera didàctica, els criteris que s’apliquen i les motivacions de com s’actua en aquest àmbit de la planificació hidrològica.

Doble competència

L’Agència Catalana de l’Aigua té la competència per actuar en tots aquells trams fluvials de les conques internes catalanes que transcorren fora de zona urbana. En aquests sectors, l’agència ha de tenir identificats els trams amb risc potencial d’inundació i, a partir d’inspeccions per tot el territori i la informació que li faci arribar el món local o altres organismes, analitzar quin és l’estat dels cursos fluvials i en quins punts és necessari actuar.

Pel que fa als cursos fluvials que transcorren dins de zona urbana, la competència del seu manteniment correspon als ajuntaments. No obstant això, i conscient de les dificultats tècniques i pressupostàries que alguns ajuntaments de poca població poden tenir per assumir amb èxit aquesta competència legal, en els darrers tres anys l’Agència Catalana de l’Aigua ha articulat, amb caràcter anual, una línia d’ajuts amb l’objectiu de finançar el 80% d’actuacions de manteniment i conservació de lleres en zona urbana. El 20% restant és aportat pels ajuntaments, els quals són els encarregats de demanar acollir-se a la línia d’ajuts.

També hi ha la possibilitat de què els municipis que vulguin dur a terme una determinada actuació amb mitjans propis ho puguin fer sempre que disposin de l’autorització corresponent de l’ACA o be acordin amb la mateixa un conveni pel qual aquests presenten un programa d’actuacions i l’ACA ho valora i valida.

Coordinació amb el territori

En aquest marc competencial compartit, es fa del tot necessària  la coordinació entre els tècnics de l’agència i els ajuntaments, amb l’objectiu de coordinar per a l’adequació del programa de manteniment i conservació de lleres a les necessitats reals del territori. En aquest sentit, l’objectiu principal de les actuacions és el de garantir la circulació de l’aigua i evitar obstruccions en el seu flux. Per tant, els treballs consisteixen en retirar la vegetació morta (arbres caiguts, principalment), materials que puguin alterar la circulació de l’aigua i desbrossar de manera selectiva la vegetació que estigui ocupant la llera del riu i que pugui ser un obstacle per l’aigua.

Les lleres són espais naturals

En moltes ocasions es posa en dubte la manera com s’executen els treballs en les lleres dels rius i s’aposta des d’alguns sectors per treure tota la vegetació i sediments, per així garantir la lliure circulació de l’aigua. Cal tenir en compte però que els rius són espais naturals i la vegetació que hi ha a la llera i als boscos de ribera és vital per al bon estat de l’ecosistema. La vegetació permet, per una banda, garantir la biodiversitat i, per l’altra, proveeix diversos serveis ecosistèmics com reduir la temperatura de l’aigua, fomentar l’autodepuració i taponar la contaminació difusa lateral, contribuint al bon estat ecològic de les masses d’aigua. En cas de què es retirés tota la vegetació, l’aigua agafaria molta més velocitat en cas d’avingudes, podent provocar possibles danys aigua avall.

Les actuacions de manteniment i conservació de lleres que es duen a terme a les conques internes catalanes també busquen potenciar la proliferació d’espècies vegetals autòctones. Per aquest motiu, moltes de les actuacions que es duen a terme a les lleres de les conques internes se centren en retirar vegetació invasora com la canya americana.

Més d’1 milió d’euros en el 2017

L’ACA, en el període comprès entre el 2012 i el 2016 ha destinat més de 2,1 milions d’euros en actuacions de manteniment i conservació de lleres. D’aquests, prop de 983.000 euros s’han destinat a actuacions en zones urbanes, mentre que els prop d’1,2 milions d’euros restants s’han focalitzat en trams de llera no urbans.

Per al 2017 és previst destinar prop 1’2 milions d’euros (470.800 per actuacions en zona urbana i 700.000 euros per actuacions que transcorren fora de zona urbana).