Transcorreguts més de 13 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, l’inevitable lent però constant descens de reserves als nostres embassaments continua. Assolit el 44% de reserves en el conjunt de les conques internes, s’espera –i es desitja- que la primavera porti pluges per incrementar les nostres reserves i allunyar el fantasma de la sequera. Fins a la data s’estan implementant una sèrie de mesures per garantir les demandes.
Hem de tenir en compte, però, que aquest descens d’aigua als nostres embassaments ha estat més lent en els darrers mesos, gràcies a l’aportació d’aigua produïda per les dessalinitzadores de Catalunya. Aquestes dues plantes, que per primer cop des de la seva construcció i ampliació, produeixen més que mai, amb la dessalinitzadora del Llobregat funcionant al 70% (habitualment ho fa al 10%) i amb el centre de dessalinització de la Tordera que produeix al 75%, quan en condicions de normalitat ho fa al 20-25%.
Aquest increment de l’aigua dessalinitzada ha permès alentir el descens dels nostres embassaments. En cas de seguir amb la mateixa tendència i no registrar pluges, les dessalinitzadores encara incrementarien més la seva producció en el termini aproximat d’un mes.
Intensificació d’extraccions d’aigua subterrània
Les extraccions totals d’aigua subterrània a Catalunya es quantifiquen en una mitjana de 587 hm3/any. Aquest recurs és vital en zones on no es disposa de grans xarxes d’abastament supramunicipal i que es depèn de captacions pròpies. També les aigües subterrànies són vitals a les zones més poblades de Catalunya. Durant la sequera de 2007 i 2008, l’aqüífer del delta del Llobregat va ser una reserva d’aigua estratègica per garantir les demandes quan els embassaments estaven vorejant el 20%. En l’actualitat, i fruit dels pous recuperats en la passada sequera, s’ha intensificat l’extracció d’aigua en aquesta massa d’aigua, i també en el tram final del Besòs, per garantir les diverses demandes i alentir el descens de reserves. Actualment, s’extreuen prop d’uns 3 hm3/mensuals d’aigua subterrània en aquests dos àmbits.
Un 38% de la demanda amb els nous recursos
Amb l’aportació d’aigua de les plantes dessalinitzadores (un cabal promig de 2,6 m3/s entre les dues plantes) i l’extracció d’aigua subterrània als trams finals del Llobregat i el Besòs arran de captacions recuperades durant la passada sequera (1,4 m3/s), s’obté el recurs necessari per satisfer el 38% de la demanda a l’àrea del Ter Llobregat.
L’aigua regenerada, un pas més
A mitjans del mes de gener d’enguany s’ha presentat l’acord entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb l’objectiu d’activar el terciari de la depuradora del Llobregat. Aquesta mesura permetrà, per una banda, preservar la qualitat de l’aqüífer del delta mitjançant l’impuls d’una barrera contra la intrusió salina amb aigua regenerada i, per l’altra, incrementar la disponibilitat d’aigua en el tram final del Llobregat.
Evolució gradual
Amb l’acord subscrit entre l’ACA i l’AMB, es preveu que en el termini de dos mesos es pugui activar el terciari amb l’objectiu d’injectar aigua regenerada a l’aqüífer del delta, creant així la barrera contra la intrusió salina. En cas que la sequera persisteixi i els embassaments baixin per sota del 25% del seu volum, s’activaria la mesura consistent en aportar aigua regenerada en el tram final del riu Llobregat, per incrementar el seu cabal circulant i així disposar de més aigua al riu per ser potabilitzada. Aquesta mesura aportaria uns 2 m3/s, que equival al consum d’una població propera al milió d’habitants, amb una aigua de bona qualitat.
Amb la suma de l’aigua produïda a les dessalinitzadores, l’extracció d’aigua subterrània i l’aportació del terciari, es podrà garantir amb aquests recursos el 60% del total de la demanda a l’àmbit Ter Llobregat.
L’activació del terciari de la depuradora del Llobregat també es mantindrà en situacions de normalitat hidrològica. En aquest sentit, s’ha creat un comitè d’experts per analitzar l’aportació d’aigua regenerada al tram final del riu en situacions de normalitat, incrementant així de manera estructural la disponibilitat d’aigua a la zona més poblada de Catalunya.
L’estalvi, per descomptat
Una mesura que depèn de nosaltres i que pot ajudar a alentir encara més el descens de reserves és el consum racional i sostenible d’aigua. En la sequera de 2007-08 es van assolir estalvis de l’ordre del 21% respecte la demanda de referència. Actualment, l’estalvi es situa al voltant del 10% i, per tant, encara ens queda camí per recórrer en aquesta matèria.