Els rius han estat, des de temps immemorials, indrets on l’ésser humà hi ha intervingut. Com a recurs essencial que és l’aigua, homes i dones han situat els seus habitatges a la vora del riu, han construït sobre d’ells quan li ha calgut passar d’un costat a l’altre de la llera o també han modificat el seu traçat o règim per a retenir les aigües o derivar-les per a algun altre ús, per exemple l’hidroelèctric o el reg.
Aquestes modificacions a la llera del riu han estat les que han incidit més directament en els seus habitants principals, els peixos. La construcció d’una petita presa o d’un assut suposa un obstacle a qualsevol possibilitat de connectivitat fluvial, de lliure circulació dels peixos, aigües amunt o avall.
Des de fa ja diversos anys es té consciència que al voltant dels rius es concentra una gran diversitat biològica i es desenvolupa una gran quantitat de vida animal que utilitza el riu com a medi per on moure’s i desplaçar-se, on trobar aliment i refugi.
Per tant és molt important que aquesta connectivitat fluvial es tingui en compte, no només en les actuacions actuals o futures, sinó que també es tingui present en antigues actuacions que representen una interrupció de la mateixa.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) treballa en la línia d’afavorir la connectivitat fluvial, sent aquesta un dels objectius de la planificació hidrològica. Ens centrem en millorar la connectivitat longitudinal, que es dóna des del naixement fins a la desembocadura i la connectivitat transversal, que uneix els dos marges del riu a través de les comunitats de ribera.
Situació actual
A dia d’avui l’agència té identificades un total de 906 infraestructures que poden suposar un obstacle per a la connectivitat fluvial. Entre aquestes es troben 17 preses, 707 rescloses, 63 estacions d’aforament, 101 travesses i 18 altes (guals, assuts inflables). Aquestes es troben majoritàriament a les conques del Llobregat, el Ter-Daró i el Besòs.
No obstant, tot i suposar un impedient, no totes elles són infranquejables. De fet un 20% (198 instal·lacions) són superables pels peixos d’acord amb l’índex de connectivitat fluvial que utilitza l’Agència.
Actuacions de millora realitzades
A l’hora de millorar la connectivitat fluvial degut a infraestructures hidràuliques transversals que dificulten el pas, es preferible eliminar-les de manera parcial o total. De 2009 a ençà s’han dut a terme prop de 50 actuacions de millora de la connectivitat a les conques internes de Catalunya, 37 han comportat la creació d’un pas de fauna, 34 l’eliminació parcial , dues la demolició i tres un disseny adaptat, entenent aquest darrer com una estructuració de les estacions d’aforament i bases de ponts per fer-los franquejables.
Les escales de peixos
Les escales de peixos són segurament les actuacions de connectivitat que més criden l’atenció del gran públic, permetent afavorir aquesta connectivitat i facilitar la lliure circulació de peixos al llarg del major tram de riu possible. A l’hora de la seva construcció són diferents els aspectes que s’han de tenir en compte, per exemple l’emplaçament de la mateixa i la seva entrada, evitar turbulències excessives, tenir un fons rugós i evitar elements perillosos con turbines i bombes.
Procés constructiu d’una escala de peixos
Per a més informació sobre les escales de peixos, cliqueu aquí.