El clima mediterrani té la peculiaritat d’alternar llargs períodes d’estiatge amb episodis de pluges intenses però de curta durada. Aquesta variabilitat s’està accentuant per la influència del canvi climàtic, que està allargant en el temps els períodes de falta de pluges i està tornant cada cop més extrems els episodis de precipitacions tempestuoses.

El 2016 i el 2017 han estat anys molt secs en tot el territori català. Això ha provocat el descens de cabal en els rius de Catalunya i consegüentment, la disminució lenta però constant de les reserves dels nostres embassaments. També la falta de pluges ha provocat la reducció dels nivells dels nostres aqüífers i l’assecament del sòl en tot el territori.

Sortosament, des de principis d’any les pluges i les nevades han visitat el nostre territori, provocant la recuperació de la majoria de les reserves embassades. A finals de gener d’enguany, els embassaments de les conques internes estaven al 43% de la seva capacitat i les imatges del seu baix volum eren recurrents en els mitjans de comunicació i a les xarxes socials. A continuació podeu veure imatges de Sau i de Susqueda, preses el mes de febrer i el març d’aquest any.

En l’actualitat, després de la visita de diversos fronts que han aportat pluja a tot el territori català, les reserves de les conques internes se situen a prop del 88%, amb 611 hm3 i encara amb una tendència creixent de les reserves.

El sistema amb majors reserves és el del Ter Llobregat, que està al 92% amb 564 hm3. Pel que fa a la Muga, la seva recuperació ha estat notable però caldrien encara noves aportacions per tenir totalment garantida la campanya de reg. L’embassament de Darnius Boadella està al 62% amb 38 hm3. A continuació es mostra l’evolució de les reserves d’aquest embassament.

Tot i que les pluges han estat globals, l’àmbit del sud de Catalunya ha estat el menys beneficiat per les pluges. Els embassaments de Siurana i Riudecanyes se situen al 24 i al 31%, respectivament. Les demandes domèstiques estan garantides, mentre que amb les de reg es pot garantir, amb el volum de reserves actual, l’inici de la campanya.

La pluja com a paradigma de la recuperació?

És evident que l’aigua que prové de la pluja és la millor solució per incrementar les reserves d’aigua. Totes les societats depenen d’aquest recurs, el qual s’ha de gestionar de manera eficient i racional. No obstant això, també s’ha d’estar preparat en cas que els períodes de sequera s’allarguin en el temps més del previst, cosa que ha estat passant en els darrers anys.

La disponibilitat a Catalunya de fonts d’aigua addicionals com la dessalinització o l’extracció d’aigua de pous recuperats durant la passada sequera serveixen, temporalment, per suplir l’aigua que no ens arriba de la pluja. Aquestes mesures, intensificades des de finals de 2016 amb l’objectiu d’alentir el descens dels nostres embassaments, han aportat al sistema Ter Llobregat més de 100 hm3 d’aigua. Si no haguéssim disposat d’aquestes solucions, Catalunya hauria entrat en la fase d’alerta, implicant l’adopció de mesures més restrictives pel que fa als usos de l’aigua.

Per tant, la pluja és –i serà- sempre vital per disposar d’aigua, però això no treu que haguem d’estar preparats per activar noves tecnologies i seguir buscant noves solucions per disposar d’aigua en els moments d’escassetat.

I la reutilització?

Durant els mesos que hem viscut la sequera s’ha posat damunt de la taula l’ús d’aigua regenerada com una mesura pionera i encaminada a disposar de més recursos no convencionals. El projecte del Pla Especial de Sequera, en un context amb els embassaments per sota del 25%, contempla destinar aigua regenerada en el tram final del Llobregat per incrementar el seu cabal i així disposar de més aigua per a ser potabilitzada.

Ara que la sequera s’ha superat i que la gent resta tranquil·la, des de l’ACA es continua treballant per incrementar la disponibilitat hídrica de les conques internes. Actualment, de manera coordinada amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el terciari de la depuradora del Llobregat està funcionant amb l’objectiu de frenar la intrusió salina a l’aqüífer del delta del Llobregat, preservant així una reserva estratègica de l’àrea de Barcelona.

Paral·lelament una comissió d’experts continua treballant per comprovar si l’aportació d’aigua regenerada en el tram final del Llobregat es pot aplicar en períodes de normalitat i que aquesta no sigui només una mesura per aplicar en períodes de sequera. D’aquesta manera, s’incorporaria al sistema un nou recurs, fet que incrementarà l’autosuficiència en l’abastament d’aigua de la regió de Barcelona.

I, per descomptat, no ens podem oblidar de l’estalvi. Tot i l’augment de reserves hem de seguir amb un consum responsable i eficient, ja que l’aigua que estalviem avui serà la que consumirem demà.