El ràpid increment del cabal dels rius

En els darrers dies estem veient com els cabals dels rius de Catalunya tendeixen a incrementar-se ràpidament. L’aigua que ens està aportant la pluja en les últimes setmanes és la causant d’aquests increments. Segur que molts us pregunteu perquè això passa de manera més recurrent en els darrers dies.

Segur que tots recordeu els anys 2016 i 2017, amb pluges a Catalunya escasses i per sota de la mitjana, només registrant-se episodis puntuals de precipitacions que van servir per recarregar les reserves d’alguns embassaments.

Tot i això, la tendència general va ser d’un descens progressiu de les reserves embassades, arribant fins al 43% de les conques internes a principis de 2018. Aquest volum no va baixar més gràcies a la potenciació de les dessalinitzadores i les extraccions d’aigües subterrànies al tram final del riu Llobregat, que van aportar més de 100 hm3 al sistema Ter-Llobregat. En cas de no haver disposat d’aquestes solucions s’hauria arribat al nivell d’alerta.

evolucio reserves
Comparativa de les reserves de les conques internes, amb i sense aportació dessalinització + aigua subterrània

Un 2018 molt humit

En els darrers mesos de l’hivern i en el que portem de primavera, la situació ha canviat radicalment. Des del gener fins l’actualitat, els embassaments han doblat la seva capacitat, passant del 43 al 95% i, la immensa majoria dels reservoris superen el 90%. Hi ha, però, tres excepcions, Darnius Boadella (al 70%), Siurana (al 30%) i Riudecanyes (al 31%), evidenciant que les pluges han estat menys regulars i intenses en els dos extrems del país.

DfFdxXbXcAABqqk
Evolució de les pluges en els últims tres mesos. Font: Meteocat.

Terreny satisfet d’aigua

Catalunya és un país de boscos. El bosc és el primer que rep la pluja. Una part de l’aigua es queda a les fulles dels arbres i l’altra cau a terra, on el sotabosc és comporta com una esponja que absorbeix l’aigua fins que es mulla del tot. La majoria d’aquesta aigua retinguda per la vegetació, que queda en bassals o en la capa superficial del sòl, acaba evaporant-se i no arriba als rius.

En períodes secs, s’estima que l’aigua que consumeixen els boscos pot estar al volant del 80% de la pluja, arribant a riu únicament el 20%. Es quan plou però sembla que el riu no porta més cabal.

En períodes de pluges continuades i persistents s’omple d’aigua el bosc, i aquest ja no capta tanta aigua. En aquestes situacions la resposta del riu a la pluja és més immediata i evident.

En el que portem de primavera, les pluges estan sent generoses de manera general, tret d’algunes excepcions. Això provoca, per una banda, que els embassaments estiguin, en la seva majoria, plens, i que els rius portin un cabal més elevat del que és habitual. Amb aquesta combinació, i amb el terreny ben humit, l’aigua que plou va directament cap als rius, incrementant de manera ràpida els seus cabals.

També s’ha de tenir en compte que la gestió que es fa dels embassaments contempla una gestió acurada i que es revisa en tot moment, amb l’objectiu de minimitzar danys aigua avall i sense perdre recurs per garantir les diferents demandes. En aquest sentit, les maniobres que es duen a terme a les preses analitzant l’aigua que arriba des de capçalera, l’estat de l’embassament, la quantitat d’aigua que s’allibera i la previsió de pluges, per així adaptar les maniobres a la situació.

DSC_0737
La presa de la Llosa del Cavall, al 100% de la seva capacitat. Al no tenir comportes, la presa allibera l’aigua pel sobreeixidor, laminant l’aigua com si es tractés d’un salt d’aigua.

Precaució

En situacions d’aquest tipus es demana, amb caràcter general, no apropar-se a les lleres dels rius, ni a punts baixos, ni guals ni creuaments de rius. I sobretot, heu de fer cas de les indicacions de Protecció Civil i aplicar el sentit comú.

Leave a Reply