Durant aquest estiu s’han pogut veure força meduses en alguns punts del nostre litoral. Aquests organismes, que acostumen a ser molestos per les possibles picades que ens poden ocasionar, habiten en els mars i oceans del planeta des de fa milions d’anys. Fins i tot hi ha investigacions que asseguren que les meduses podrien ser dels animals que fa més anys que habiten en les masses d’aigua salades.

Sense intenció

Habitualment, i de manera equivocada, es considera que les meduses piquen a les persones de manera voluntària i intencionada. No obstant això, en realitat, aquests organismes es desplacen a partir dels corrents marins i són aquests els que poden fer possible que arribin al nostre litoral, podent ocasionar molèsties entre els banyistes. Per tant, si els corrents marins van de mar cap a terra, és molt probable que part d’un banc de meduses pugui arribar a la costa.

La part inferior de la medusa és la que hem de vigilar, ja que és on es troben les diferents cèl·lules urticants que generen les picades. Aquestes cèl·lules s’activen quan entren en contacte amb una altra superfície o amb un canvi del tipus d’aigua. És per aquest motiu que si una medusa et pica mai hi posis aigua dolça: això provocaria encara més molèsties.

Les espècies més habituals

En les darreres setmanes hem vist en molts punts de la nostra costa exemplars de borm blau (rhizostoma pulmo), una espècie de medusa de mides grans i fàcil de poder-se veure. Arran de la col·laboració entre l’ACA i l’Institut de Ciències del Mar s’ha pogut descobrir que aquesta espècie és litoral i que es reprodueix a les nostres costes.

Per fer una comparació, podríem dir que aquesta espècie de medusa imita el cicle de vida d’una papallona: té un inici en fase de pòlip, adherit en el substrat marí, i posteriorment surt la medusa com la coneixem. Tota la seva vida té lloc a la costa i no prové d’alta mar.

Hi ha altres espècies que s’acostumen  a veure a les nostres platges, com la medusa luminescent (pelagia noctiluca) que són de procedència oceànica i que el seu cicle de vida es produeix en alta mar. Aquesta espècie, més urticant que l’anterior, arriba a les nostres costes a partir dels corrents marins.

Pelagia noctiluca

Rhizostoma pulmo

A més d’aquestes, hi ha altres espècies que es poden veure en el nostre litoral. Consulta-les en aquesta fitxa d’identificació de les diferents espècies.

Què fem si ens pica?

En cas que una medusa ens piqui, i amb caràcter general, no s’ha d’aplicar aigua dolça i hem de rentar la picada sempre amb aigua de mar. No hem de posar ni amoníac ni alcohol, així com no fregar la ficada (treure les restes de tentacles i/o fragments de meduses). Els embenatges a pressió tampoc són aconsellables ni l’aplicació de vinagre (excepte en casos específics). En cas d’una picada de borm blau, es pot aplicar bicarbonat.

Si trobem una medusa a l’aigua, no l’hem de retirar, ja que la seva manipulació pot alliberar cèl·lules urticants. Tampoc s’ha de deixar a la sorra, ja que durant un temps les seves restes continuen sent urticants. En cas que estiguem a l’aigua i observem algun exemplar, cal nedar pausadament i sortir de l’aigua sense moviments bruscs. Es recomana si detectem alguna medusa a l’aigua avisar als serveis de salvament i socorrisme.

Protocols d’actuació

L’Agència Catalana de l’Aigua i l’Institut de Ciències del Mar han elaborat diversos protocols d’actuació en cas d’una picada de medusa, en funció de l’espècie. Cal tenir en compte que no totes piquen i que el seu grau de perillositat varia en funció del tipus de medusa.

Per tant, aquests protocols, que s’han lliurat als equips de salvament i socorrisme de les platges catalanes, poden ser generals i específics, determinant quines són les accions a seguir en cas de picada en funció de l’espècie i recomanen les accions a prendre atenent al número d’exemplars (pàgina 38 del protocol), així com el seu grau de perillositat, que es poden trobar en una zona de bany.