La millora de la connectivitat dels rius és un dels objectius de la planificació hidrològica catalana i l’ACA fa anys que treballa en aquesta línia.
Els cursos fluvials són estratègics per a la conservació de la connectivitat ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d’hàbitats i espècies d’alt interès de conservació, i faciliten els moviments de moltes espècies, que hi troben refugi i aliment. Per això, la connectivitat és necessària per a processos bàsics relacionats amb la dinàmica fluvial, com ara el transport de sediments i propàguls, entre d’altres.
A les conques internes de Catalunya (Districte de conca fluvial de Catalunya) hi ha inventariades unes 900 estructures que suposen un obstacle transversal al riu, de les quals només un 27% es poden considerar franquejables per als peixos.
Mesures previstes
Catalunya disposa actualment de més de 100 passos de peixos que milloren la connectivitat fluvial i permeten el pas de peixos i sediments. A aquesta xifra cal sumar-hi una cinquantena d’altres mesures encaminades al mateix objectiu.
El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures preveuen, dins l’escenari 2016-21, una inversió superior als 6 milions d’euros en actuacions per millorar la restauració i la connectivitat fluvial. Les mesures es contemplen a les conques del Llobregat, el Besòs, el Francolí, el Gaià, el Cardener, la Tordera, el Fluvià, la Muga i el Ter, entre d’altres.
Aquestes mesures també ajuden a complir amb els requeriments i compromisos establerts al Pla de gestió per a la recuperació de l’anguila europea a Catalunya, que deriva de l’aplicació del Reglament (CE) 1100/2007 de la Comissió Europea.
La corresponsabilitat ciutadana
En els darrers anys també s’ha posat al descobert que les administracions necessiten de la col·laboració ciutadana i que qualsevol impuls complementari és totalment benvingut. Aquí hi juga una part important el paper de la ciutadania i la seva corresponsabilitat en millorar el coneixement sobre l’estat del medi i contribuir a l’assoliment de mesures per millorar l’estat qualitatiu dels nostres rius.
El projecte AMBER (les sigles en anglès de Gestió Adaptativa de les Barreres en els rius europeus) és una iniciativa que pretén crear una base de dades a nivell europeu sobre la connectivitat fluvial i detectar aquells punts on la restauració és més necessària.
Amb la participació de diverses universitats europees, entre elles la d’Oviedo, entitats ambientalistes com AEMS-Rius amb vida i WWF i altres empreses, l’objectiu principal és fer compatible la gestió de preses i altres barreres amb la restauració eficient de la connectivitat fluvial.
Aplicació per a mòbils amb abast europeu
El paper de la ciutadania és vital en el desenvolupament d’aquest projecte. Mitjançant una aplicació per a mòbils, coneguda amb el nom de Barrier Tracker, qualsevol persona pot aportar informació sobre la presència de barreres que obstaculitzen el pas de l’aigua.
Aquesta informació es pot aportar a nivell de tot Europa. Això permetrà elaborar l’Atles Europeu de Barreres, que consistirà en identificar i detallar les barreres en els rius (un cop les dades hagin estat verificades i validades). Us animem a què us descarregueu aquesta aplicació i participeu en la iniciativa.