El 29 de novembre de 2018, els embassaments de les conques internes estaven al 89% de la seva capacitat, amb un total de 620 hm3 d’aigua emmagatzemats. Avui, 17 de gener de 2019, transcorreguts menys de dos mesos, el percentatge és el mateix -89%- i el volum de reserves només s’ha reduït en 2 hm3, tenint avui prop de 618 hm3 als reservoris de les conques internes.

A què es deu aquesta escassa variació?

Podem dir que, pràcticament en dos mesos, el volum d’aigua als embassaments gairebé no ha variat. Això no significa que no es consumeixi aigua d’aquests reservoris. El que succeeix és que el volum d’aigua que entra als embassaments és molt similar al que s’allibera, garantint així totes les demandes i evitant la disminució de recursos.

Cal tenir en compte que, tradicionalment, durant els mesos d’hivern és quan menys aigua es consumeix. És una època de l’any en què el consum domèstic és més baix i que es destina una escassa quantitat d’aigua per a les demandes de reg, tenint en compte que les campanyes de reg comencen a l’estiu.

També hem de tenir en compte que els mesos d’octubre i novembre de 2018 es van registrar diversos episodis de pluges quantioses, que van contribuir a recarregar els embassaments. A més, aquests episodis, que van incrementar el cabal d’alguns rius de manera important, provocant que el cabal dels rius hagi estat alt durant diversos dies.

Precisament avui, quan encadenem diverses setmanes sense pluges, alguns rius encara porten un cabal d’aigua més alt del que és habitual per aquestes èpoques. El Ter a la seva capçalera, a Ripoll, porta prop de 5 m3/s (fa un any estava gairebé a la meitat), el Llobregat al seu pas per Guardiola de Berguedà prop de 2 m3/s i el Fluvià a Esponellà prop de 2 m3/s. A continuació s’exposen un parell de gràfiques de l’evolució del cabal del Ter i el Llobregat a la seva capçalera. El primer, en prop de dos mesos, ha passat dels 14 als 5 m3/s, mentre que el segon ha passat dels 9 als prop de 2 m3/s.

Una època de l’any amb escasses pluges

L’hivern acostuma a ser una època de l’any, juntament amb l’estiu, on es produeixen menys precipitacions. De fet, en les darreres setmanes s’han registrat molt poques pluges en el territori català, amb la presència gairebé omnipresent d’anticiclons, que allunyen els fronts atlàntics cap al nord d’Europa i eviten la formació de depressions en l’entorn de la Mediterrània.

 

Les precipitacions més abundants d’aigua s’acostumen a produir durant la tardor i la primavera, sobretot a la costa i a les terres baixes i mitjanes (Vila, 2003:34). A la muntanya, en canvi, les precipitacions s’acostumen a registrar a l’estiu, amb intenses precipitacions de curta durada, i a l’hivern amb les nevades. Precisament aquesta neu és la que, quan arribi la primavera, es fusionarà i aportarà l’aigua als cursos fluvials en la seva capçalera.

Fonts consultades

Vila, P. (2003). Resum de geografia de Catalunya. Barcelona: Societat Catalana de Geografia i Institut d’Estudis Catalans.