Recentment vàrem tenir ocasió d’inscriure’ns i dur a terme una visita realment interessant al voltant del món de l’aigua. El Centre d’estudis Ignasi Iglasias i l’Associació de recerca i divulgació de la memòria històrica de Trinitat Vella, en col·laboració amb l’ Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), van organitzar una visita amb l’objectiu de conèixer unes infraestructures d’abastament d’aigua importants en la Barcelona de principis del segle XX, les estacions de bombament i tractament de la Trinitat Vella.
El lloc central de la visita va ser la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova i en aquest espai, Josep Maria Palet, director de l’ICAC, va explicar-nos quins eren els elements que formen part d’aquesta infraestructura i els motius pels quals es va construir.
Origens i motivació
El subministrament d’aigua a les ciutats ha estat, des de la construcció de les primeres ciutats, un tema, cabdal. En el cas de Barcelona, tant a l’època romana com més endavant, a l’Edat Mitjana, es va estudiar i donar solució a aquesta problemàtica, construint elements tan importants com els aqüeductes que conduïen l’aigua a la Barcino romana o el Rec Comtal en l’època medieval.
A més de garantir l’arribada de l’aigua en quantitat suficient calia que aquesta complís tots els requeriments de qualitat per a evitar problemes sanitaris, com el que va partir Barcelona l’any 1914 en forma d’epidèmia de tifus.
Arrel d’aquest darrer fet, les autoritzats de la ciutat van decidir impulsar la construcció d’unes instal·lacions que haurien de millorar el tractament i el transport de l’aigua cap a la urbs. Amb aquests efectes es van construir, entre els anys 1915 i 1919, la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella i la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova, la primera d’elles feia la funció d’estació d’elevació i bombament i la segona duia a terme les operacions de tractament, emmagatzematge i distribució.
Ambdues cases estan connectades per una impressionant canonada que travessa el subsòl de l’actual avinguda de la Meridiana.
La Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova
Es d’un dels primers edificis construïts amb formigó armat a Barcelona, un conjunt modernista, obra dels enginyers Felip Steva i Planas i Joan Sitjes, que es troba situat a l’actual barri de Nou Barris.
L’aigua procedent del riu Besòs arribava a aquesta instal·lació procedent de l’estació de la Trinitat Vella, i ho feia mitjançant una canonanda, com la que veieu en la imatge, de ferro i amb un diàmetre de 50 cm.
La conducció transportava l’aigua fins a un primer dipòsit on es els sòlids presents decantaven i on es duia a terme l’addició de clor com a desinfectant.
El següent pas era conduir les aigües cap a un gran dipòsit sectoritzat i impermeable que permetia emmagatzemar l’aigua abans de la seva distribució cap a la ciutat vella de Barcelona. Es va arribar a plantejar la construcció d’un aqüeducte per a conduir l’aigua cap a l’aleshores en expansió zona de l’Eixample, però aquesta solució va ser finalment descartada.
A destacar que les solucions tècniques i els materials emprats en la construcció de la instal·lacions van ser innovadors i de gran qualitat per a l’època. Per a procedir a la distribució de l’aigua es va optar per a la construcció d’un llarg túnel, on es troba la canonada de subministrament.
Aquestes instal·lacions van estar operatives fins l’any 1989 i, actualment, després d’una important rehabilitació, són un punt de referència cultura de la ciutat.
Més informació: