Les grans xarxes d’abastament en alta de Catalunya

Actualment hi ha actives més de 30 xarxes d’aigua supramunicipals dins del territori català. Aquestes tenen la característica que donen servei, com a mínim, a més d’un municipi, aportant aigua fins als dipòsits municipals.

Les xarxes supramunicipals comprenen el que es coneix com l’abastament en alta: l’aigua que surt de les fonts d’origen (embassaments, rius, aqüífers i dessalinitzadores) i és transportada fins als dipòsits municipals. A partir d’aquest punt i mitjançant les xarxes de subministrament municipals és el que es coneix com l’abastament d’aigua en baixa.

Avantatges d’aquestes infraestructures

L’existència de les xarxes supramunicipals permet distribuir aigua a diverses localitats, incrementant així la garantia en el subministrament. Això provoca que els municipis beneficiats d’aquestes infraestructures no hagin de dependre únicament de captacions aïllades i vulnerables. Aquestes xarxes també permeten que els costos puguin ser assumits de manera compartida entre els diferents municipis beneficiats.

Ter Llobregat, CAT i CCB, les més grans

La xarxa del Ter Llobregat és la més important que hi ha a Catalunya. Aquesta rep i transporta l’aigua emmagatzemada als embassaments del Ter (Sau i Susqueda) i del Llobregat (la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç) i també la produïda a les dessalinitzadores del Llobregat i Tordera.

XarxaBasicaTerLlobregat
La xarxa d’abastament Ter Llobregat

La xarxa, amb més de 1.000 quilòmetres de conduccions i 64 estacions de bombament, garanteix l’abastament d’aigua a una població de 5 milions d’habitants.

El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) aglutina a més d’una seixantena de municipis tarragonins i una vintena d’indústries, que reben aigua de l’Ebre captada al través dels canals de reg situats en el delta i potabilitzada a la planta de l’Ampolla. Abans de la creació del consorci (1985), els municipis del Camp de Tarragona tenien problemes de subministrament, degut a la sobreexplotació dels pous i a la inexistència d’altres possibles fonts de proveïment. Aquesta conducció, amb més de 400 quilòmetres, arriba a un total de set comarques.

Sin título-1
Xarxa d’abastament del Consorci d’Aigües de Tarragona

Pel que fa al Consorci de la Costa Brava, aquest ens abasteix d’aigua a diverses comarques gironines i s’articula en tres àmbits: Costa Brava nord, Costa Brava Centre i Costa Brava Sud. Abasteix a prop de 30 municipis d’aquests àmbits amb l’aigua provinent del riu Ter.

Les xarxes de la Catalunya central

A la comarca d’Osona existeixen tres grans xarxes supramunicipals que aporten aigua a diversos municipis: l’abastament del Lluçanès, la xarxa d’Osona nord-Voltreganès i la xarxa d’Osona Sud. La primera d’elles dona servei a un total de set municipis i parteix dels denominats com pous de Vilaseca: la segona capta l’aigua del Ter a l’alçada de Torelló i aporta aigua a sis municipis de la comarca, beneficiant a un total de 25.000 persones; finalment, la tercera, la xarxa d’Osona Sud, capta l’aigua del riu Ter i la distribueix a un total de 18 municipis de la comarca, així com a una localitat del Vallès Oriental.

mapa-abastament-aigues-osona
Xarxes supramunicipals a Osona. Font: Aigües d’Osona.

 

Al Bages es disposa del sistema d’abastament d’aigua en alta Bages-Llobregat, que connecta a quatre municipis del Bages i el Moianès (Avinyó, Sallent, Artés i Calders) amb l’aigua del riu Llobregat.

Aquest sistema d’abastament consta d’una captació d’aigua a la Sèquia de Manresa, una planta potabilitzadora a Sallent (amb capacitat per tractar 110 litres/segon i una demanda màxima de 9.594 m3/hora), un dipòsit d’aigua crua, 4 dipòsits d’aigua tractada, 4 estacions de bombament i uns 24 quilòmetres de canonades.

Les Mancomunitats lleidatanes

La Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues presta el servei d’abastament d’aigua potable a un total de 24 municipis, amb una població beneficiada de 8.682 habitants. Des de 1987 fins l’actualitat s’ha anat desplegant aquesta xarxa, culminant recentment la seva arribada fins a la localitat de Senan. La captació d’aigua prové de l’embassament d’Utxesa.

A la comarca del Solsonès, des de 1981, es va constituir la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès, una entitat local que engloba un total d’onze municipis de la comarca. La xarxa s’articula en quatre eixos: Torrregassa (Castellar de la Ribera, Pinell de Solsonès), Llera (Olius, Clariana de Cardener, Riner), Timoneda (Lladurs) i Lladurs. El recurs prové de diverses captacions, com el riu Cardener, la captació de Riulacó, entre d’altres.

solsones
Àmbit geogràfic de la Mancomunitat d’abastament d’aigua del Solsonès. Font: MAAS

 

La tercera de les Mancomunitats en aquest àmbit és la de Pinyana, formada per un total de vint municipis de les comarques del Segrià i la Noguera, amb una xarxa de 82 quilòmetres, 24 punts de lliurament d’aigua, 6 estacions de bombament i 17 dipòsits construïts. Rep l’aigua del riu Noguera Ribagorçana a través d’una captació en el pantà de Santa Anna.

Les xarxes de les Terres de l’Ebre

Al Priorat hi ha la que es coneix com la xarxa d’abastament del Topograpo, constituïda pels municipis de Gratallops, Torroja del Priorat, Poboleda i Porrera. Aquesta xarxa capta l’aigua a l’embassament del Priorat.

Pel que fa a la zona de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, es disposa de la xarxa coneguda com Poviba, formada pels municipis de la Pobla de Masaluca, Vilalba dels Arcs i Batea, amb aigua provinent del riu Ebre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s