A nivell mundial s’estima que hi ha unes 10.000 espècies diferents de peixos, mentre que ens grans zones com Amèrica del Nord n’hi ha prop de 700. Pel que fa a la península Ibèrica, hi ha unes 60 espècies de peixos considerats autòctons (més de la meitat considerades endèmiques) de les quals 32 habiten els rius, estanys i zones humides de Catalunya.
Aquesta xifra, que pot semblar baixa respecte a les més de 10.000 espècies de peixos d’aigua dolça citades al planeta, es deu a l’aïllament de la península des de les darreres glaciacions del pleistocè, un fet que hauria impedit el pas cap a casa nostra de la fauna ictícola centreeuropea, i que alhora va propiciar l’aparició d’espècies endèmiques (pròpies de la península ibèrica).
Altres factors com l’existència de rius pocs cabalosos, condicionats per una alta estacionalitat, a més de l’existència d’obstacles en alguns rius, haurien contribuït encara més a preservar un número concret d’espècies típiques dels nostres rius. L’avantatge d’aquest aïllament, però, serveix per a preservar la diversitat genètica de les nostres espècies.
A més d’aquestes 32 espècies de peixos típiques dels nostres rius (autòctones), podem afegir 18 espècies més de peixos d’origen marí que viurien en els trams baixos dels rius, en llacunes costaneres i aiguamolls litorals, en períodes curts i no de manera permanent.
Les espècies exòtiques
Una de les principals amenaces dels peixos autòctons dels rius catalans són les espècies exòtiques que han estat introduïdes en conques i rius que no són pròpies però que s’hi adapten de manera òptima, desplaçant, i inclús eliminant, les espècies pròpies d’un determinat ecosistema. Hi ha comptabilitzades a Catalunya unes 24 espècies exòtiques, algunes de les quals es consideren invasores pels seus greus impactes sobre l’ecosistema, a més de sis espècies que són habituals de Catalunya però que han estat traslocades a conques de les que no són habituals, fet que els hi confereix la denominació d’espècies invasores.
Espècies amenaçades
Es calcula que un 34% de les espècies mundials de peixos estan en perill d’extinció. A Europa, aquesta xifra es redueix fins el 4%, tot i que es considera que un 37% de les espècies de peixos estan amenaçades. A Catalunya, la situació no és pas millor i gran part dels peixos continentals autòctons de Catalunya estan en un estat de conservació dolent o com a mínim delicat; en general, en regressió o en risc d’extinció.
Davant d’aquesta situació, tot i que en els darrers anys, a Catalunya, s’ha avançat molt en la implantació i millora dels sistemes de sanejament, i en la implantació progressiva i obligatòria dels cabals de manteniment a les conques internes (2018-2020), s’identifiquen encara un sumatori de problemàtiques a les que cal posar fre, com la sobreexplotació de l’aigua, les barreres que obstaculitzen el pas de l’aigua i la proliferació d’espècies invasores.
Per tant, cal seguir desenvolupant mesures destinades a millorar la connectivitat fluvial, consistents en l’eliminació de les barreres i els obstacles presents en els rius i l’habilitació de passos per a peixos (a Catalunya n’hi ha més de 100).
Per a més informació sobre els peixos de Catalunya, podeu consultar i descarregar el llibre Els peixos dels rius i les zones humides de Catalunya. Qualitat biològica i connectivitat fluvial (2014), elaborat per l’ACA i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis-Museu del Ter, amb el patrocini de Fundació Catalunya-La Pedrera.