Fa un any, la col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va permetre la creació d’un apli, Cercafonts, amb un inventari de 5.000 fonts naturals repartides per tot Catalunya.

L’eina es va crear i desenvolupar per apropar als usuaris la informació sobre les fonts, i, alhora, obtenir-ne de nova gràcies a les dades que aportin, i que poden facilitar la localització de noves fonts o millorar les descripcions i la informació de les ja catalogades.

Enguany, es dona un pas més per a conèixer aquests hàbitats.

Si inicialment es va abordar una fase més quantitativa, ara s’aborda un escenari més qualitatiu en relació a les fonts naturals. La Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) participarà durant el mes de juny en el primer simposi sobre la conservació d’aquests ecosistemes.  Si inicialment es va potenciar i millorar el coneixement de les fonts (ubicació, si tenen un cabal d’aigua de manera continuada, la seva qualitat, entre d’altres), el següent pas és avaluar la seva biodiversitat, tenint en compte que aquestes surgències recentment s’han revelat com els punts calents (hotspots) de biodiversitat de l’ecosistema mediterrani més rics en espècies.

Una triple amenaça

Aquesta riquesa contrasta amb la vulnerabilitat i fragilitat d’aquests hàbitats, condicionats per la continuïtat de les surgències hidrològiques que fan possible i impulsen ecològica i biològicament les fonts naturals. El canvi climàtic esdevé, per tant, en una seriosa amenaça per a les fonts naturals.

Altres factors com la sobreexplotació i la contaminació dels aqüífers dels quals depenen les fonts, exerceixen un efecte en la degradació i desaparició de l’hàbitat. Cada vegada és més gran el nombre de casos coneguts de desaparició de fonts naturals i, fins i tot, sovint s’ha documentat el col·lapse de sistemes fontinals sencers. Es desconeix la cadència amb la qual s’està produint la pèrdua d’aquest hàbitat i el cost biològic i ecològic que pot comportar.

Inexplicablement, tot i la transcendència ecològica i biològica i la vulnerabilitat que sembla posseir l’hàbitat, per diferents causes ha quedat de facto fora de l’empara de l’estratègia europea de conservació de la natura i la biodiversitat, articulada principalment a través de les Directives Hàbitats (92/43/CEE), Aus (79/409/CEE) i Marc de l’Aigua (2000/60/CE).

Uns hàbitats desconeguts

Les fonts naturals es troben entre els hàbitats més inexplorats i desconeguts des del punt de vista biològic. Pràcticament tampoc s’han desenvolupat estudis que permetin comprendre la seva ecologia i les funcions que exerceixen a escala ecosistèmica. Tampoc hi ha experiències ni el coneixement adequat per a emprendre la restauració ecològica plena i integral de fonts i de sistemes fontinals. Per tant, és una matèria encara força desconeguda a la que cal dedicar-hi molta investigació.

Resulta, per tant, evident que la conservació de l’ecosistema fontinal ha d’esdevenir un repte de primer ordre i de la màxima urgència. Per això serà necessari alertar, sensibilitzar i implicar decididament a les administracions públiques, la comunitat científica, els gestors i tècnics, i tots els grups d’interès, incloent entitats conservacionistes i propietaris.

Primer simposi a nivell peninsular

El 1r Simposi Ibèric Sobre Conservació d’Ecosistemes fontinals (SICEF19), que se celebrarà a Barcelona entre el 10 i el 12 de juny, abordarà totes aquestes qüestions, facilitant l’intercanvi d’experiències entre els diversos actors implicats. El seu impuls ve motivat per la necessitat de crear un escenari d’àmbit peninsular que reuneixi tots els experts, agents i administracions implicats en la conservació de les fonts naturals, i dins del qual puguin exposar els avenços en l’estudi i coneixement, la restauració i la gestió dels sistemes fontinals mediterranis. A més, té la vocació de consolidar-se com un fòrum de debat des del qual impulsar estratègies de conservació de l’hàbitat en tots els àmbits i escales territorials.

El simposi, que està dedicat al precursor de l’ecologia aquàtica Ramon Margalef i López (1919-2004) s’articularà en cinc sessions: hidrogeologia i canvi climàtic, biodiversitat i ecologia fontinal, patrimoni cultural i ús públic, conservació i gestió de sistemes fontinals en espais naturals, reptes de conservació: de la protecció jurídica a la gestió.