Els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i les seves fites en la gestió de l’aigua

Al setembre de 2015, les Nacions Unides (ONU) van aprovar formalment els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 eixos per a millorar la salut i el benestar de les persones, aplicant mesures i actuacions seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient. Aquests objetius estan recollits dins de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de reduir la pobresa extrema que viu una part important de la població mundial mitjançant 169 fites que s’han d’assolir en l’horitzó del 2030.

L’objectiu número 6: la gestió de l’aigua

Aquest eix de l’Agenda 2030 es focalitza a garantir l’abastament equitatiu d’aigua a tota la població, en quantitat i qualitat, i fer possible també que els motius econòmics no impedeixin a les persones quedar-se desproveïts d’aquest servei. Cal tenir en compte que actualment hi ha 663 milions de persones (un 10% de la població mundial) que no té un accés adequat a l’aigua potable.

També d’ara i fins el 2030 s’han de dur a terme mesures per millorar la qualitat de l’aigua reduint la contaminació, els abocaments i la reducció de la descàrrega de materials i productes químics perillosos. Només un 20% de l’aigua residual produïda a escala mundial té un tractament adequat.

El bon estat dels ecosistemes hídrics és vital per a garantir la disponibilitat d’aigua. Tot i això, el 60% dels ecosistemes mundials estan degradats o emprats de manera no sostenible.

L’increment de la disponibilitat d’aigua a Catalunya

En els darrers 10 anys, s’ha fet un gran esforç a Catalunya per incrementar la garantia en el subministrament d’aigua. Fruit de l’aposta per la dessalinització (70 hm3), la recuperació de captacions subterrànies en desús (37 hm3) i la millora en els tractaments de potabilització a l’entorn metropolità de Barcelona (15 hm3), s’ha incrementat en un 30% la garantia en el subministrament, amb 122 hm3 de nova aigua.

aba
Les aigües superficials, les subterrànies i la dessalinització són les principals fonts d’abastament d’aigua a Catalunya.

Aquestes mesures han redundat, principalment, en les zones més poblades de Catalunya. Un segon estadi d’aquestes actuacions s’ha centrat en aportar ajuts als ens locals per incrementar i millorar la garantia en el subministrament. Entre 2016 i 2018 s’han destinat 40 milions d’euros en tres línies d’ajuts per incrementar la disponibilitat d’aigua a municipis amb captacions vulnerables. Addicionalment, s’han destinat 5 MEUR en ajuts per a grans xarxes d’abastament supramunicipal.

És previst que, properament, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) convoqui una nova línia d’ajuts per a la millora del subministrament d’aigua als ens locals.

 El bon estat del medi hídric

Garantir el bon estat de les nostres masses d’aigua i la correcta depuració de les aigües residuals és un dels altres temes que determina el sisè dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Actualment, a Catalunya hi ha 518 depuradores en servei que garanteixen el sanejament del 97,1% de la població catalana. Per a resoldre el sanejament pendent, cal dur a terme prop de 1.000 actuacions de sanejament amb una inversió propera als 1.000 MEUR. És el que es coneix com la paradoxa del 1.000/1.000.

03_edar_lleida_gen_2010
En 30 anys, el número de depuradores actives a Catalunya s’ha multiplicat per sis, passant de les 80 a les 518.

Les mesures pendents, per tant, es focalitzen en actuacions a municipis i petits nuclis de menys de 2.000 habitants, on encara no es disposa de sistemes de sanejament habilitats, o bé per dur a terme millores en depuradores actives i que requereixen modernitzar les seves instal·lacions.

Afrontar l’emergència climàtica

El sisè dels Objectius de Desenvolupament Sostenible també insta que les nacions duguin a terme actuacions i mesures per a mitigar i adaptar-se al canvi climàtic. Catalunya sempre ha estat condicionada per un clima mediterrani, que alterna llargs períodes de falta de pluges (estiatge) amb episodis de pluges intenses i de curta durada. Això ha fet que en els darrers 40 anys s’hagin viscut 8 períodes de sequera importants.

DSC_0129
L’embassament de Sau, a principis de 2018, després d’un període de dos anys (2016-2017) amb escasses aportacions d’aigua.

Aquesta alternança del temps a casa nostra es veurà agreujada amb l’impacte cada cop més evident del canvi climàtic, que afavorirà una distribució més irregular les pluges, uns períodes de sequera més llargs i una major virulència dels fenomens meteorològics extrems.

Davant d’aquest context, la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua, ha desplegat en els darrers anys diverses actuacions i mesures encaminades a desplegar fonts d’abastament d’aigua no convencionals, com la dessalinització i la reutilització.

La primera d’aquestes tecnologies ha estat vital en el període comprès entre 2016 i principis de 2018, aportant més de 100 hm3 d’aigua al sistema Ter Llobregat quan els embassaments estaven al voltant del 43% de la seva capacitat. Aquesta aportació d’aigua dessalinitzada va permetre optimitzar al màxim les reserves naturals (aqüífers i embassaments) i retardar en el temps l’entrada en una situació de sequera que hauria comportat mesures més restrictives.

evolucio reserves
Evolució del sistema Ter Llobregat entre 2016 i 2018, amb i sense l’aportació de recursos no convencionals (dessalinització i pous de sequera).

Pel que fa a la reutilització, aquest recurs ja aporta anualment més de 32 hm3 d’aigua regenerada per a usos que no requereixen l’ús d’aigua de boca, principalment el sectors agrícola i industrial. També aquesta mesura es contempla per a períodes de sequera, amb l’objectiu d’incrementar la disponibilitat d’aigua. En cas que els embassaments del sistema Ter Llobregat se situïn per sota del 25%, es preveu l’aportació de l’aigua regenerada en el tram final del riu Llobregat, per incrementar la disponibilitat d’aigua.

foto-aeria-terciari-vilaseca
Terciari de la depuradora de Vila-seca i Salou, que aporta anualment més de 4 hm3 d’aigua regenerada per a usos industrials del Camp de Tarragona.

Cal tenir en compte que en situacions de sequera, hi ha la possibilitat que el 60% de la demanda a l’àrea de Barcelona es pugui satisfer amb recursos no convencionals com la dessalinització, l’aportació d’aigua subterrània amb pous d’emergència i l’increment de l’aigua regenerada. Això provoca que una zona que, històricament, ha estat deficitària en la disponibilitat d’aigua, obtingui una certa autosuficiència, sense dependre únicament de fonts d’abastament llunyanes.

El correcte funcionament dels ecosistemes hídrics

 Aquesta autosuficiència de l’àrea de Barcelona en la gestió dels recursos coincideix amb les mesures consensuades l’estiu de 2017 mitjançant la Taula del Ter. Aquest espai de participació va permetre acordar i fixar una sèrie de mesures encaminades a reduir la derivació d’aigua del riu Ter cap a Barcelona i afavorir així una sèrie de millores en aquest ecosistema.

Sense qualitat no hi quantitat. En l’actual escenari de la planificació hidrològica (2016-2021), es preveu que la millora de les nostres masses d’aigua s’incrementi en 9 punts, passant del 36 al 45% de masses d’aigua en bon estat.

edar
Evolució del sanejament a Catalunya. Període comprès entre el 1990 i el 2017.

També en l’actual cicle de planificació s’està desplegant la implantació obligatòria de cabals ecològics en els rius de les conques internes. Des de 2018 que s’aplica aquesta obligatorietat en el 80% dels rius i, a partir del 2020 (mes de juny), es desplegarà en el 20% restant.

La participació, clau

Dins del sisè Objectiu de Desenvolupament Sostenible també es posa èmfasi en la necessitat de debatre de manera oberta i transparent sobre les alternatives per garantir l’abastament, el sanejament i el bon estat del medi hídric a Catalunya. Cal tenir en compte que per desenvolupar les actuacions i mesures previstes a la planificació hidrològica, cada sis anys es desplega un procés participatiu per àmbits amb l’objectiu d’analitzar solucions i mesures, amb el propòsit d’incorporar-les a la planificació hidrològica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s