La participació ciutadana com a eina per configurar la planificació hidrològica per al període 2022-2027

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) comença aquest dijous el procés de participació associat al 3r cicle del Pla de gestió de l’aigua, corresponent a l’àmbit de les conques internes. Novament i per tercera vegada es posa al servei de la ciutadania, les administracions, les empreses, les entitats, entre d’altres,  la possibilitat de conèixer, opinar, debatre, proposar i participar en l’elaboració de la planificació hidrològica per a un període de sis anys (2022-2027).

Una de les novetats d’aquest nou procés és l’opció de participar per via digital, sumant-se al format ja conegut de les sessions presencials, obrint així el ventall i l’abast a un número més gran de participants, especialment d’aquelles persones, agents o sectors que no tinguin disponibilitat per assistir a les sessions presencials previstes al territori.

Al web de l’Agència trobareu tota la informació al respecte. No obstant deixa’ns explicar-te el per què de la participació i la seva importància.

Què és la Directiva marc de l’Aigua?

L’arribada del nou mil·lenni va portar l’aprovació, per part de la Comissió i el Parlament europeu, de la Directiva marc de l’aigua (DMA). En un moment en què el més important a Europa era coordinar i cohesionar les polítiques i les lleis dels diferents estats membres, la DMA va ser la normativa europea que havia de donar un marc d’actuació comuna sobre la gestió de l’aigua a tots els estats que formaven part de la Unió Europea.

Es tractava d’un canvi de paradigma en el qual l’aigua passava de ser un bé productiu i de consum a un bé essencial per als ecosistemes hídrics,  part fonamental per al sosteniment d’una bona qualitat ambiental i recurs bàsic. La Directiva incorporava nous conceptes per a la nova gestió de l’aigua com la sostenibilitat, tant des del punt de vista ambiental, com econòmic, el manteniment dels recursos hídrics, i la plena transparència i participació ciutadana en els futurs plans i programes de gestió.

La DMA, per tant, estableix que cada estat membre ha de disposar de plans hidrològics que defineixin quines són les principals problemàtiques a solucionar a cada conca i quines actuacions es preveuen per a fer-ho possible, i assenyala a més també que cada sis anys és necessari revisar aquests plans.

Catalunya va ser pionera en fer efectiu l’esperit de la DMA. L’any  2009 es va aprovar el primer pla de gestió, que va donar lloc al primer cicle de planificació 2009-2015. L’any 2017 es va aprovar el segon pla de gestió vinculat al segon cicle de planificació 2016-2021 i a dia d’avui es treballa en la redacció del tercer pla de gestió que ocuparà el cicle 2022-2027.

La participació com a eina de planificació

Com dèiem abans la Directiva estableix ,com a un dels seu eixos, la transparència i la participació ciutadana a l’hora de elaborar els plans hidrològics o de gestió.

A partir de l’any 2005 l’Agència va iniciar els passos per a la creació del primer procés participatiu del món de l’aigua a Catalunya, que tenia com a principis bàsics assolir:

• Màxima informació i difusió

• El major debat possible

• Diversitat sectorial i ciutadana

• Màxima resposta i compromís, garantint la valoració i acceptació o no per part de l’Agència de les propostes formulades pels participants per a la seva inclusió en el Pla de gestió.

imatge d’una sessió de particpació

Així, entre 2006 i 2010 es va dur a terme el primer procés participatiu, corresponent el primer cicle de la planificació. L’any 2013 va iniciar-se el segon procés participatiu, amb un total de 44 sessions i més de 120 hores de debat actiu. L’ administració local, les entitats mediambientals i les universitats, la pagesia i la ramaderia, l’empresa i els particulars van tornar a ser presents, aportant cadascun d’ells els seus punts de vista.

Com s’organitza el 3er procés participatiu

Amb la mateixa línia de treball i esperit que es va emprar en els anteriors processos, el procés de participació del tercer cicle tindrà lloc entre el que queda de l’any en curs, 2020 i 2021.

L’any 2019 es duran a terme les Fases 1 (Sessions informatives ) i 2 (Tallers sectorials –debat Impress).

L’any 2020 es durà a terme la Fase 3 (Tallers temàtics).

L’any 2021 es tancarà el procés , amb la Fase de retorn i la realització de la sessió plenària de retorn.

Per a comprendre una mica millor entrem tot seguit en el detall de cadascuna de les fases.

Fase 1: Informativa

Les sessions es faran en els 4 àmbits territorials establerts que són: Girona, Tarragona,  Manresa i Granollers. Entre els dies 19 de setembre i 10 d’octubre de 18 a 19:45.

A l’enllaç https://participa.gencat.cat/processes/tercercicleaigua/f/2661/ trobareu el detall de cada sessió.

Fase 2: Tallers sectorials

Les sessions es faran entre els mesos d’octubre i desembre de 2019

S’estableixen 4 espais de debat per sectors: – Administracions – agroramader – forestal – Empresarial  – Ambiental ( recerca, divulgació, entitats i associacions)

La fase conclou amb la realització d’una sessió plenària de debat l’Impress i l’ETI.

Imatge d’un taller temàtic

Fase 3: Tallers temàtics

Les sessions es faran entre els mesos d’abril i novembre de 2020.

S’estableixen 4 espais de debat per temàtiques:

– Contaminació urbana, industrial i sanejament

– Contaminació associada a pràctiques agràries i ramaderes

– Qualitat hidromorfològica, biològica i cabals de ambientals.

– Garantia d’abastament, eficiència, estalvi i consum.

La fase conclou amb la realització d’una sessió plenària de presentació de propostes dels grups de treball.

Fase 4: Retorn

Es durà a terme entre els mesos de novembre i desembre de 2021.

El detall i dates d’aquestes fases esmentades es poden consultar a https://participa.gencat.cat/uploads/decidim/attachment/file/925/01_Presentaci%C3%B3_Metodologia__abast_i_calendari.pdf

Participació online

Per a complementar i ampliar l’abast del procés participatiu, una de les novetats incorporades enguany és  la participació on line, que es farà al llarg de tot el procés a través de la plataforma http://participa.gencat.cat. D’aquesta manera, qualsevol persona interessada tindrà, per una banda, accés a tota la informació dels processos de participació presencials i a la documentació relacionada, i per l’altra, podrà participar activament a través de les eines que es posaran a disposició en aquesta mateixa plataforma, mitjançant les enquestes, els fòrums de debat i les sessions autogestionades.

Amb aquest treball que farem entre tots, esperem disposar d’un Pla de gestió que contempli i integri totes aquelles necessitats, problemàtiques i sensibilitats al voltant del món de l’aigua a Catalunya, i això ens permeti seguir avançant com a país.

Deixa un comentari