Quan algú ens parla d’una presa, ja sigui la de Siurana, la de Sant Ponç, la de la Baells, o qualsevol altra, normalment ens ve al cap la superfície líquida de l’embassament que genera i que correspon als milions de litres d’aigua que s’emmagatzemen. No obstant, i com és lògic en una infraestructura complexa com aquesta, trobem diferents elements, que sumats acaben conformant un cos unificat i homogeni.
En el món de les depuradores, en concret, i en el de les infraestructures de sanejament en general, podem trobar aspectes molt interessants i fotogènics. Tot i que el que estem gestionant són aigües residuals, brutes i pudents, és possible trobar una mirada en positiu, que posi en relleu el procés de recuperació d’unes aigües, que eren netes abans de passar per diferents usos, i que requereixen del seu pas per instal·lacions públiques com són les depuradores, també conegudes com EDAR, abans de tornar a ser netes.
