Ara fa 20 anys, en el 2000, coincidint amb la constitució de l’Agència Catalana de l’Aigua, es va crear el cànon de l’aigua, un impost ambiental de caràcter finalista que aplica el principi del qui contamina paga.

Aquest tribut s’aplica de manera general a la factura de l’aigua que paguem tots els ciutadans i suposa, aproximadament, un terç del total de rebut de l’aigua que paguem cada dos o tres mesos, depenent de la zona on ens trobem. El cànon també s’aplica per a totes les activitats econòmiques, amb l’excepció de les agrícoles.

El cànon de l’aigua té una triple finalitat: evitar la contaminació del medi, incentivar l’estalvi d’aigua i garantir les activitats i funcions de l’Agència Catalana de l’Aigua.

ACA i cànon, vides paral·leles

La principal i gairebé única font de finançament de l’Agència és el cànon de l’aigua. Amb aquest tribut es pot garantir el funcionament de les infraestructures del cicle de l’aigua (embassaments, estacions depuradores, entre d’altres), garantir el bon estat del medi mitjançant inspeccions i, al mateix temps, invertir en noves actuacions previstes en la planificació hidrològica.

Entre 2007 i 2011, Catalunya va experimentar un important creixement en el número d’infraestructures del cicle de l’aigua, que no es va correspondre amb la correcta adequació del cànon de l’aigua per fer front als costos. Això va agreujar l’endeutament de l’ACA, que a finals de 2010 -amb una crisi econòmica global- va arribar al seu màxim, amb prop de 1.400 milions d’euros.

Recuperació econòmica i mesures socials

Per garantir la viabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua, en el 2011 es va iniciar un pla d’equilibri econòmic i financer que pivotava en 4 eixos: reducció de la despesa, el no inici de noves actuacions, el refinançament del deute i l’adequació dels ingressos del cànon de l’aigua. Això va provocar que entre 2011 i 2019 es retornés de manera progressiva i total el deute de l’Agència.

En el 2011 es va crear el cànon social de l’aigua, una mesura destinada als col·lectius més sensibles i que consistia en aplicar una reducció del cànon de l’aigua. En els darrers anys aquesta bonificació s’ha anat millorant i actualment la tarifa social de l’aigua aplica una bonificació del 100% del cànon per als més desfavorits. A data d’avui, s’acullen al cànon social 52.540 abonats.

No és l’única bonificació que preveu el cànon de l’aigua. Des de l’entrada en vigor de la llei 6/99 que les famílies poden gaudir de l’ampliació de trams, una mesura que en habitatges de 4 o més membres s’afegeixen 3 m³/persona/mes als límits de consum d’aigua establerts pel 1r. tram, 2 m³/persona/mes pel 2n. tram i 1 m³/persona/mes pel tercer tram. Aquesta mesura també es destina a les unitats familiars o habitatges amb persones amb un grau de discapacitació superior al 75%, les quals computaran com a dues persones, que afegides als altres membres empadronats sumin 4 o més persones. Actualment hi ha prop de 400.000 famílies catalanes que s’acullen a aquesta bonificació.

Mesures en la crisi del coronavirus

Des de principis de 2020 que tot el món està pendent del coronavirus, que de manera progressiva s’ha anat estenent per tot el món. Al ser una infecció vírica de molt fàcil transmissió i que té una forta incidència, sobretot en la població d’edat avançada, el Govern de la Generalitat ha adoptat diverses mesures com el confinament per evitar la seva propagació.

La Generalitat, en el marc de les seves competències, ha aplicat una rebaixa temporal del cànon de l’aigua per reduir, en part, les càrregues econòmiques de la ciutadania i de les empreses que en són contribuents.

És per això que s’han aprovat les següents mesures:

• Aplicar una reducció del 50% del cànon de l’aigua a tots els usuaris domèstics durant dos mesos (abril i maig).

 

• Aplicar una reducció del 50% del cànon que paguen les indústries i la resta d’activitats econòmiques (petites i mitjanes empreses, comerços i autònoms). La mesura és temporal i limitada als mesos d’abril i maig.

El cost aproximat d’aquestes mesures es quantifica en 50 milions d’euros, que permetran aportar liquiditat a les famílies i a les empreses i autònoms, amb càrrec a la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).