El manteniment i la conservació de les lleres: l’equilibri entre la seguretat i el bon estat del medi

La natura és dinàmica. Els rius, rieres i torrents, com a elements essencials i indispensables de la natura, a vegades baixen ben plens, podent provocar inundacions, i, en altres períodes estan secs, sobretot amb un clima mediterrani tan dual com el que tenim. En moltes ocasions, a les seves lleres hi podem trobar sovint una abundant vegetació o restes vegetals, sense oblidar residus urbans, que han estat arrossegades per una riuada precedent.


L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fomenta i impulsa actuacions de prevenció del risc d’inundació en lleres públiques, motiu pel qual duu a terme de manera periòdica i en coordinació amb les administracions que puguin ser part interessada o afectada, el que s’anomenen actuacions de manteniment i conservació de lleres.

Garantir el flux de l’aigua

L’objectiu de les actuacions de manteniment i conservació de lleres és mantenir i conservar les lleres públiques per afavorir la lliure circulació de les aigües superficials i evitar els problemes per inundacions en crescudes ordinàries del rius. Tenen doncs una doble finalitat: garantir el flux d’aigua i minimitzar el risc d’inundacions amb la preservació del seu entorn.

Amb aquest objectiu, els treballs que es duen a terme quan es realitza una actuació de manteniment i conservació de lleres es centren en l’eliminació d’obstacles, la retirada d’espècies vegetals al·lòctones o de mal comportament hidràulic, la plantació d’espècies vegetals autòctones i de bon comportament hidràulic i, altres actuacions puntuals menors.

Els treballs de manteniment i conservació de lleres són actuacions d’àmbit local, que tenen per objectiu concret, com dèiem anteriorment, actuar principalment sobre la vegetació invasora que es troba a les lleres, i actuar en general sobre un excés de vegetació (habitualment no estructurada) que dificulta el desguàs en cas de crescudes.

En moltes ocasions, els treballs requereixen la mobilització i desplaçament de grans quantitats de vegetació i, puntualment, arbres de grans dimensions. Per aquest motiu, cal utilitzar maquinària per dur a terme la seva retirada, juntament amb treballs manuals realitzats per operaris especialitzats.

Risc d’inundació creixent

D’acord amb l’anàlisi realitzat en el marc de la Revisió i actualització de l’Avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI 2018), basat en una recopilació dels episodis d’inundació rellevants (és a dir, amb danys significatius) ocorreguts en el període 2011 – 2017, al districte de Conca Fluvial de Catalunya s’han identificat un total de 54 episodis, dels quals 8 han estat considerats rellevants (7 episodis d’inundació de tipus pluvial o fluvial i 1 episodi d’inundació de tipologia costanera).

De l’anàlisi de danys rellevants acumulats que es va realitzar també es conclou que les conques més afectades per les inundacions en el període 2011-2017 han estat la conca del Llobregat, la conca de les rieres del Maresme i Metropolitanes i la conca del Ter-Daró.

En els darrers mesos s’han viscut a Catalunya diversos fenomens extrems, com la DANA de finals d’octubre de 2019, el temporal Glòria de finals de gener de 2020 i les intenses pluges al voltant de Sant Jordi d’enguany. Es constata que la dualitat del clima mediterrani s’està extremant i, per aquest motiu, s’han dut a terme centenars d’actuacions per adequar les lleres per evitar que els fenomens extrems puguin provocar danys a persones i béns.

La lluita contra les espècies invasores

Una de les problemàtiques a Catalunya d’uns anys ençà ha estat l’arribada i proliferació de vegetació no autòctona, a destacar especialment la canya americana, Arundo donax, una espècie invasora, d’alt potencial colonitzador, i àmpliament present a les lleres.

Els motius pels quals es fa rellevant i important la necessitat d’actuar en la seva l’eliminació són múltiples: provoca l’empobriment de la biodiversitat de l’espai fluvial, no genera la cobertura aèria necessària per proporcionar ombra als ambients dels marges dels rius (de manera que augmenta la calidesa de l’aigua), té un notable consum hídric, incrementa el risc d’inundació, contribueix a l’augment dels fenomens erosius en els talussos i, per tant, la degradació dels espais, incrementa els efectes de taponament sobre les infraestructures viàries que travessen els cursos fluvials, entre d’altres.

 

L’eradicació d’Arundo donax no és immediata i requereix un enfocament diferent a la tradicional eliminació de la part aèria, amb desbrossades successives, que s’ha demostrat ineficaç. Cal invertir els esforços en eliminar el rizoma (la part subterrània), actuació més lenta i costosa, però a la llarga més estable. Aquest fet comporta que calgui emprar a la llera del riu, o a la seva vora, algun tipus de maquinària amb capacitat suficient d’arribar a l’arrel, juntament amb repassos manuals, i no fer únicament un tall de les canyes que no evitarà el seu ràpid creixement.

Per a fer més efectiu el procés i garantir-ne el seu èxit, en aquells espais que han quedat molt denudats després d’una actuació, es realitza la sembra i plantació amb espècies vegetals autòctones, respecte les quals vetllem per a que provinguin de vivers certificats situats a la comarca o àrees pròximes on s’ha dut a terme l’actuació.

En el procés de definició de les actuacions es tenen en compte molts factors, entre els quals destaquem si l’àmbit de l’actuació es troba en un espai protegit o amb algun tipus de protecció especial, i es coordina amb l’òrgan ambiental que correspongui.

Esperem i desitgem haver-vos explicat de forma clara la motivació i objectius d’aquestes actuacions de manteniment i conservació de lleres, que busquen l’equilibri.

Deixa un comentari