El canvi climàtic i tot el que comporta és una qüestió d’actualitat i d’implicació mundial. Genera inquietud, preocupació i debat i l’administració hi té un paper important. Avui analitzarem quin és aquest paper i les accions a seguir en el present i el futur.
Els reptes als quals s’enfronta l’administració en la gestió de l’aigua són tres.
La gestió de l’aigua en un clima irregular
El primer d’ells, i que poden etiquetar com a històric, és el de la gestió de l’aigua en un clima molt irregular, com és el cas de l’arc mediterrani. Aquest, que ens dona una gran variabilitat amb dos contrastos, la de l’escassetat i la de la inundabilitat. Ambdós són temes molt rellevants i que requereixen una gestió flexible i equilibrada dels recursos hídrics. S’ha de tenir en compte que a les conques internes de Catalunya s’ha de garantir el subministrament a més de 7 milions d’habitants amb una disponibilitat natural reduïda, que s’ha de complementar amb recursos no convencionals com la dessalinització.
Això comporta que la gestió hagi de ser mil·limètrica, tant de les aigües superficials com de les subterrànies. Malgrat això no es pot evitar la presència d’episodis de sequera, com el de fa deu anys, durant el 2007 i 2008 que va ser especialment dramàtic. També hem de tenir en compte que en la darrera dècada hem viscut tres períodes de sequera i hem de treballar amb aquesta realitat.
Compliment de la Directiva Marc de l’Aigua
El segon repte és el de donar compliment als reptes ambientals fixats per la Directiva marc de l’aigua (DMA) europea, i aquests no són únicament jurídics, no es tracta únicament de donar compliment a l’obligació que tenim davant la Comissió Europea, sinó que és també un repte davant de la societat. Aquesta és cada cop més exigent en els temes ambientals, exercint una pressió més important perquè es doni compliment als objectius ambientals.
En unes conques mediterrànies on els rius i els aqüífers estan molt pressionats, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu, no és fàcil complir amb els objectius de qualitat exigits, sent necessari un esforç molt notable. En el cas de Catalunya des de principis d’aquest mes de juny ja estem vivint la implantació total dels cabals ambientals en el 100% dels rius de les conques internes, la qual cosa requereix un esforç de concertació respecte als usuaris en uns rius ja molt explotats.
El canvi climàtic
El tercer i darrer repte amb què ens trobem és el del canvi climàtic. Aquest provocarà una reducció de les escorrenties, que ja s’està notant en molts rius, i un canvi en el patró de pluges que ens portarà possiblement a una irregularitat de les precipitacions més acusada.
Per a la superació d’aquests reptes caldran inversions molt importants i la implicació de tots els usuaris.
Garantir el subministrament de l’aigua a la societat seguirà sent un objectiu primordial i per això caldrà seguir treballant, en els dos extrems de la balança, tant en la demanda com en l’oferta. S’ha de seguit treballant en la millor gestió dels recursos hídrics i en l’optimització de consums, on tenim a favor l’elevat grau de conscienciació dels usuaris domèstics, industrials i dels regadius. S’ha de treure rendiment a aquesta concertació per a fer millores progressives, hi ha recorregut encara per fer millores en l’optimització dels consums, per la via de les noves tecnologies i per la via d’introducció de nous elements de racionalitat econòmica.
Les sequeres, dels anys 2000, 2005 i especialment de 2007-2008 han marcat molt la societat catalana i han comportat una disminució dels consums així com uns millors hàbits.
La societat entén l’aigua com un bé escàs i cada cop més com un hàbitat, imprescindible per a la vida i la preservació de les espècies.
Cada cop hi ha més sensibilitat al respecte i per això podem afrontar amb optimisme la superació dels diferents reptes que tenim ara i tindrem en el futur.