Fa escasses setmanes recordàvem el pas del temporal Gloria per Catalunya, provocant intenses i quantioses pluges que van incrementar de manera considerable el cabal dels nostres rius i van provocar desbordaments i afectacions en diferents punts del territori. L’impacte del Gloria ha comportat un esforç ingent –tècnic i de mobilització de recursos econòmics- per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb més de 600 actuacions de manteniment, neteja de lleres i restauració d’infraestructures del cicle de l’aigua executades durant l’any 2020 per valor de més de 50 milions d’euros.

Avui us voldríem parlar sobre un tema que és primordial en la gestió de l’aigua i que cal tenir present  en relació amb els episodis de precipitacions intenses  com la Dana de l’octubre de 2019, el temporal Gloria de gener de 2020 o la llevantada de Sant Jordi de l’any passat.

Preservar les persones i els béns

En un episodi de pluges, en  precipitar-se l’aigua en una superfície d’una conca es concentra en un eix fluvial, un riu, un torrent  o una riera, provocant l’augment gradual dels cabals que circulen per aquests.

A Catalunya hi ha conques hidrogràfiques que en el seu curs tenen infraestructures hidràuliques denominades preses que generen embassaments. També hi ha conques que no en tenen. En el primer cas parlem de conques regulades i en el segon de conques no regulades o de règim natural. Cal destacar que tota conca regulada també acostuma a tenir comportaments de règim natural aigua amunt (el cabal que arriba a un embassament de forma natural) o aigua avall (el que plouria aigua avall d’un embassament sense considerar que aquest pot aportar cabals addicionals).

En un riu regulat, les preses s’encarreguen de fixar una part, la regulada, del règim de cabals circulants aigua avall de la seva ubicació. Aquest cabal regulat suposa un canvi respecte dels cabals d’entrada a l’embassament. En el cas dels rius no regulats, tota l’aigua que caigui sobre la conca es transformarà en cabals  que acabaran circulant aigua avall pel riu sense possibilitat de ser regulats. Aquesta regulació està associada al  valor multivectorial de l’aigua (hídric, mediambiental, lúdic, hidroelèctric, etc…) que sempre ha format part de la societat per fer front a períodes d’escassetat.

En el cas de fortes pluges, en una conca regulada tota l’aigua que arriba a l’embassament és retinguda primer i alliberada després gradualment per la presa. Aquest alliberament gradual es diu laminació. La gestió i laminació dels cabals punta en cas d’avingudes quan és possible, significa  una reducció del cabal màxim desembassat respecte del què produeix el règim natural del riu i arriba a l’embassament (en cas de no existir la presa, continuaria circulant aigua avall). Aquesta reducció de cabal, a més i quan és possible, acostuma a ser gestionada de forma temporal i gradual en el temps respecte de la seva ocurrència en règim natural. Aquest dos factors, la reducció del cabal i un retard en el seu desplaçament riu avall, impliquen uns beneficis en la gestió de tasques de prevenció de riscos per inundació.

L’Agència abans d’un avís de fortes pluges

De forma ordinària, els tècnics de l’Agència Catalana de l’aigua analitzen cada dia els pronòstics de pluja,  l’estat dels rius, els cabals circulants aigües amunt i avall d’una presa i quins és l’estat de cada embassament, incloent el que s’anomenen els resguards, que són els espais que queden lliures respecte de la capacitat màxima  de l’embassament .

Per a l’anàlisi de les prediccions de pluja es consulten i s’analitzen les dades meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i d’altres fonts així com els models meteorològics, tant els globals com els models de més precisió.

Cal saber que les prediccions de pluja presenten incerteses i no sempre és fàcil ni evident conèixer tots els punts del territori on hi haurà més precipitació. Aquesta incertesa afecta, al seu torn, al coneixement amb millor precisió de quina quantitat d’aigua (volums i cabals) acabarà arribant, primer al un riu i, desprès, a un embassament.

Els tècnics treballen amb eines que permeten traduir el que suposarà una pluja determinada, en el que s’anomena l’escorrentia o els cabals al riu, per analitzar l’aproximació del volum que és possible que arribi, com a conseqüència de l’episodi de pluges, a l’embassament.  Aquestes eines, basades en models hidrològics, també presenten incerteses a afegir a les pròpies de les prediccions meteorològiques. En funció de l’estat de reserves, l’aigua emmagatzemada  i l’espai disponible pera gestionar aquesta avinguda es procedeix a valorar si és necessari fer maniobres de desembassament preventives dos o tres dies previs a l’episodi de pluges.

Les mesures que s’apliquin no són senzilles i han de combinar la possibilitat de minimitzar els riscos d’inundació sense malbaratar el recurs. Les conques internes de Catalunya són relativament petites i amb un  comportament mediterrani, amb alternança de sequeres amb episodis de pluges intenses i de curta durada. El fet que una predicció de pluja indiqui que plourà a una conca regulada pot suposar, amb petits canvis en l’atmosfera, que la pluja acabi desplaçant-se pocs quilòmetres per acabar caient en una conca diferent. En aquest sentit, si en la conca on estava prevista la pluja es realitzen desembassaments preventius, l’aigua desembassada representarà una reducció de les reserves.

La gestió durant l’avinguda

El més important és fer un seguiment acurat i constant de l’episodi. Podem trobar-nos que les prediccions inicials s’acompleixin, o bé que siguin inferiors o superiors.

A les tasques prèvies a un episodi segueixen les pròpies del “mentre tant”. En aquesta fase, els tècnics duen a terme un seguiment continuat en temps real gràcies a les dades que aporten les estacions d’aforament automàtiques i que permeten conèixer els cabals i la seva evolució aigües amunt i avall del cada punt d’interès. En ser les conques internes de Catalunya de comportament mediterrani, els temps de desplaçament dels cabals són relativament curts. Aquesta característica aporta una complexitat a la gestió.

A partir de l’anàlisi i el seguiment dels cabals circulants i de les pluges , es pot aproximar el moment d’arribada dels cabals més importants. Aquests cabals més elevats implicaran volums d’entrada per als embassaments i/o cabals circulants aigua avall en règim natural.

 

Durant la gestió d’una avinguda s’han de prendre decisions respecte a quins cabals i quan cal desembassar des d’una presa. Aquestes decisions es prenen amb la millor informació disponible i en funció de la realitat del moment i de com és la situació aigües avall de l’embassament. El cabal a desembassar sempre vetlla per garantir la seguretat de la presa i els beneficis en la reducció per als riscos per inundació aigua avall.

Recordem que una presa implicarà un cabal inferior al què el règim natural aportaria i, a més, retardat en el temps. Aquesta col·laboració de les preses és major a l’inici d’un episodi i, a mesura que aquest va avançant i es van consumint els resguards, aquests resguards es redueixen fins arribar a un ompliment total d’un embassament. A partir d’aquest moment, l’embassament continua aportant beneficis durant la resta de l’episodi.

Cada episodi de fortes pluges i d’avingudes és diferent, i per tant el seu estudi, anàlisi i decisions que es prenguin són també diferents.

Trobareu més informació en aquest vídeo on el Cap del Departament d’Infraestructures i Control de Regulació, Carlos Barbero, ens parla sobre la gestió d’avingudes.