Us parlàvem en un post anterior dels primers embassaments que es van construir, aproximadament fa uns cinc mil anys per part dels egipcis, i com després els romans van continuar perfeccionant-los i fent-los més segurs (enllaç). Aquests embassaments, pel grau de coneixements en cada moment, pels materials de què es disposava i també per la maquinària i tecnologia amb què podien comptar, havien de disposar, lògicament, d’escassa capacitat.

A Catalunya, com bé sabeu, en el segle XX va ser l’època de construcció de la immensa majoria dels embassaments que avui tenim en servei. Les seves principals funcions, el motiu pels quals van ser dissenyats i construïts, eren les de garantir reserves d’aigua suficients per a l’abastament d’aigua potable a la població i per al reg agrícola. A poc a poc es va anar incorporant una altra funció, plenament acceptada i defensada al segle XXI, com és el de la producció d’energia elèctrica, energia neta.

En aquest període en què es van construir els embassaments de la Baells, Sau, Sant Ponç, entre d’altres, es bastia també un petit embassament, del qual avui us parlarem i del que  potser mai heu sentit parlar, tot i trobar-se en plena àrea metropolitana de Barcelona.

L’embassament de Can Guitart

Cervelló és una localitat de la comarca del Baix Llobregat, situada a uns 20 quilòmetres de Barcelona i amb una població de poc més de 9.000 habitants, que viuen repartits entre el nucli de Cervelló i 14 urbanitzacions. Hidrològicament, Cervelló té una llera principal que finalitza al riu Llobregat, la riera de Cervelló, i diferents rieres i torrents que en són afluents, el més important dels quals és la riera de Santa Maria.

Com hem dit, en aquest municipi, hi ha un número elevat d’urbanitzacions, fruit de l’urbanisme expansionista dels anys cinquanta del segle passat. Una d’aquestes urbanitzacions és la de Can Guitart Vell, avui amb una població de 1.130 habitants i que ben segur deu ser de les poques que té un petit pantà a les seves immediacions.

Es disposa d’escassa documentació d’aquest pantà i de la seva presa, però us en podem fer un relat a partir de diferents fonts que hem consultat. La urbanització del nucli de Can Guitart va iniciar-se cap a la dècada dels seixanta i tenia en un dels seus extrems una zona esportiva per a socis, amb pistes de tennis de terra batuda i piscina. Aquests dos elements requerien d’una important necessitat d’aigua i per això van decidir interrompre el curs natural de la riera de Santa Maria per construir-hi una presa i poder així retenir les seves aigües.

Per fer possible això van aixecar una presa de gravetat,  de 25 metres d’amplada a la coronació i uns 15 metres d’alçada. La infraestructura feia possible contenir les aigües del pantà que, com heu pogut veure  en l‘anterior imatge, té una forma irregular amb una llargària de 130 metres i una amplada d’uns 30 metres.

L’arribada de la riera de Santa Maria a la capçalera del pantà es fa mitjançant aquesta secció entubada sobre la qual hi ha un pont.

Als anys setanta la propietat de les zones esportives va passar a mans de l’empresa Telefónica, SA que la feia servir com a club social per als seus treballadors/es. Amb els pas dels anys la titularitat va anar passant per diferents mans fins arribar a l’estat actual, que és el d’abandonament. Mentre hi va haver activitat, la presa i l’ús de l’aigua va fer la seva funció fins que un any, a causa d’unes fortes pluges, els elements principals de la presa van quedar malmesos.

En algun moment, també sense poder precisar la data però que podríem situar cap a finals de la dècada dels vuitanta, algú va tenir la idea d’introduir-hi peixos, aprofitat per algunes persones per anar-hi a pescar sense mort.

Avui és un espai tranquil, a cavall entre urbanitzacions i envoltat de vegetació que tot ho tapa. Una antiga obra que ara ha quedat en l’oblit com qualsevol dels temples cercats per l’Indiana Jones, tot esperant a ser redescobert.

L’Agència Catalana de l’Aigua en tant que administració responsable del cicle de l’aigua a Catalunya fa seguiment i control d’aquelles preses que requereixen, per la seva tipologia, d’autorització i control .