La natura és dinàmica. Els rius i les rieres, com a elements essencials de la natura, de vegades baixen ben plens, i provoquen inundacions i, en altres períodes, estan secs, sobretot amb el clima mediterrani tan dual que tenim. Sovint, a les seves lleres hi podem trobar  una abundant vegetació o restes vegetals que han estat arrossegades per una riuada.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fomenta i impulsa les actuacions de prevenció del risc d’inundacions a les lleres públiques, motiu pel qual duu a terme, de manera periòdica i en coordinació amb les administracions que puguin ser part interessada o afectada, el que s’anomenen actuacions de manteniment i conservació de lleres.

L’objecte de les actuacions de manteniment i conservació de lleres es concentra en afavorir la lliure circulació de les aigües superficials i evitar els problemes per inundacions durant les crescudes ordinàries del rius. Tenen, doncs, una doble finalitat: garantir el flux d’aigua i minimitzar el risc d’inundacions, tot preservant el seu entorn.

Amb aquest objectiu, els treballs que es duen a terme quan es realitza una actuació de manteniment i conservació de lleres es centren en l’eliminació d’obstacles, la retirada d’espècies vegetals al·lòctones o de mal comportament hidràulic, la plantació d’espècies vegetals autòctones i de bon comportament hidràulic, així com altres actuacions puntuals menors.

Les actuacions de manteniment i conservació de lleres són treballs d’àmbit local, que tenen per objectiu concret, com dèiem anteriorment, actuar principalment sobre la vegetació invasora que es troba a les lleres, i actuar, en general, sobre un excés de vegetació (habitualment no estructurada) que dificulta el desguàs en cas de crescudes.

En moltes ocasions, els treballs requereixen la mobilització i el desplaçament de grans quantitats de vegetació i, puntualment, d’alguns exemplars d’arbres morts o caiguts a la llera del riu. Per aquest motiu, cal utilitzar maquinària adient per dur a terme la seva retirada, juntament amb els treballs manuals fets per operaris especialitzats.

Risc d’inundació creixent

D’acord amb l’anàlisi realitzat en el marc de la Revisió i actualització de l’Avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI 2018), basat en una recopilació dels episodis d’inundació rellevants (és a dir, amb danys significatius) ocorreguts en el període 2011 – 2017 a les conques internes catalanes s’han identificat un total de 54 episodis, dels quals 8 han estat considerats rellevants (7 episodis d’inundació de tipus pluvial o fluvial i 1 episodi d’inundació de tipologia costanera).

De l’anàlisi de danys rellevants acumulats que es va realitzar també es conclou que les conques més afectades per les inundacions en el període 2011-2017 han estat les del Llobregat, les rieres del Maresme i metropolitanes i la del Ter-Daró.

En els darrers mesos s’han viscut a Catalunya diversos fenòmens extrems, com la DANA de finals d’octubre de 2019, el temporal Glòria de finals de gener de 2020 i les intenses pluges al voltant de Sant Jordi de 2020. S’està constatant que la dualitat del clima mediterrani s’està extremant i, per aquest motiu, s’han dut a terme més de 650 actuacions de manteniment i restitució per adequar les lleres i així minimitzar que els fenòmens extrems puguin provocar danys a persones i béns.

La lluita contra les espècies invasores

Una de les problemàtiques a Catalunya d’uns anys ençà ha estat l’arribada i proliferació de vegetació no autòctona, a destacar especialment la canya americana, Arundo donax, una espècie invasora, d’alt potencial colonitzador, i àmpliament present a les lleres.

Els motius pels quals es fa rellevant la necessitat d’actuar en la seva eliminació són múltiples: provoca l’empobriment de la biodiversitat  de l’espai fluvial, no genera la cobertura aèria necessària per proporcionar ombra als ambients dels marges dels rius (de manera que augmenta la temperatura de l’aigua), té un notable consum hídric, incrementa el risc d’inundació, contribueix a l’augment dels fenòmens erosius en els talussos i, per tant, a la degradació dels espais, i incrementa els efectes d’obturació sobre les infraestructures viàries que travessen els cursos fluvials, entre d’altres.

 

 

L’eradicació d’Arundo donax no és immediata i requereix d’un enfocament diferent a la tradicional eliminació de la part aèria, amb desbrossades successives, que s’ha demostrat que no és suficient. Cal invertir els esforços en eliminar el rizoma (la part subterrània), el que suposa una actuació més lenta i costosa, però finalment més estable. Aquest fet comporta que calgui emprar a la llera del riu, o a la seva vora, algun tipus de maquinària amb capacitat suficient d’arribar a l’arrel del problema, juntament amb repassos manuals, i no fer únicament un tall de les canyes que no evitarà el seu ràpid creixement posterior.

 

 

Per a fer més efectiu el procés i garantir-ne  l’èxit, en aquells espais que han quedat amb escassa vegetació després d’una actuació, es realitza la sembra i plantació amb espècies vegetals autòctones de vivers certificats situats a la comarca o en àrees pròximes on s’ha dut a terme l’actuació.

En el procés de definició de les actuacions es tenen en compte molts factors, entre els quals destaquem si l’àmbit de l’actuació es troba en un espai protegit o amb algun tipus de protecció especial, i es coordina amb l’òrgan ambiental que correspongui.

Trobaràs més informació al vídeo sobre aquest tema que està disponible al nostre cabal de Youtube.

Esperem que aquesta explicació serveixi per explicar aquesta tasca que desenvolupem des de l’Agència Catalana de l’Aigua.