Els rius són ecosistemes on podem trobar una gran varietat d’éssers vius que desenvolupen els seus cicles vitals. Peixos, larves d’insectes com els espiadimonis, els capgrossos -que més endavant seran granotes-, gripaus o salamandres, crancs, llúdrigues, cloïsses o cargols d’aigua dolça, així com també els ocells que viuen dels animals que capturen aguaitant pacientment. En un ecosistema fluvial també hi trobem espècies vegetals com les algues, diferents tipus de plantes adaptades a viure en aquest ambient i els arbres de la riba, que depenen de l’aigua del riu per créixer.
Els diferents tipus d’organismes que viuen en els rius tenen diferents requeriments d’hàbitat per a desenvolupar els seus cicles de vida.
L’hàbitat està definit per la combinació entre el tipus de substrat (la seva fondària, fons sorrencs, fons pedregosos…), refugis (com poden ser plantes, arrels…) i el cabal circulant, és a dir, la quantitat d’aigua que circula pel riu i que depèn de factors com l’amplada i la profunditat del tram per on passa aquesta aigua.
La comunitat de macroinvertebrats és un dels elements biològics que estudiem. A la imatge s’observa un investigador del projecte que està mostrejant la comunitat de macroinvertebrats en el riu Tordera.
Les truites necessiten corrents ràpids, aigües fredes i substrats pedregosos per a poder capturar les seves preses i posar els seus ous. En canvi, les carpes prefereixen aigües més tranquil·les i substrats fangosos o sorrencs. Alguns insectes, com certes famílies de tricòpters, necessiten corrents ràpids per a poder recol·lectar les petites partícules orgàniques que fan servir com aliment, mentre que els cargols d’aigua dolça prefereixen aigües més quietes i substrats arrecerats amb detritus o superfícies on creixin les algues de les que es poden alimentar.
Així doncs, preservar els hàbitats permet protegir les espècies que hi viuen, un fet indispensable per a garantir la biodiversitat dels nostres rius.
La quantitat i tipus d’hàbitats varia en funció del tram de riu
El tipus de substrat i el règim de cabal d’un tram depèn de la geologia, la geografia i la climatologia del lloc per on passa el riu. El mateix curs fluvial pot presentar una aparença totalment diferent en funció de si l’observem a la seva capçalera o bé a la desembocadura. Qui hagi visitat el naixement del riu Llobregat, a Castellar de n’Hug, o el seu delta al Prat de Llobregat es pot fer una idea del canvi que experimenta.
També l’època de l’any i la climatologia associada pot afectar a la quantitat d’aigua que circula pel riu, especialment en els cursos fluvials de regions mediterrànies, que tenen, generalment, un règim molt variable amb torrentades a la tardor i la primavera i una disminució de cabals a l’estiu. Alguns fins i tot poden ser temporals i assecar-se durant bona part de l’any.
Aquesta fluctuació natural és necessària per el bon funcionament del riu com a ecosistema i per a garantir que els organismes que hi habiten puguin completar els seus cicles de vida.
Amb telèmetres làser connectats a ordinadors de camp portàtils podem delimitar els hàbitats topogràficament. A la imatge s’està delimitant un mesohàbitat al riu Aigua de Valls.
Altres factors que alteren el cabal dels rius
El canvi climàtic està alterant la intensitat i la periodicitat de les pluges, i això afecta a la quantitat d’aigua que porten els rius i als cicles naturals de cabals alts i baixos. No obstant això, algunes activitats humanes, com la creació d’assuts o represes per regadiu, la producció d’energia hidroelèctrica o el consum humà de l’aigua (tant a l’extreure l’aigua del riu o bé a l’hora d’embassar-la), també alteren el règim natural de la quantitat d’aigua que han de portar els rius.
Per una banda poden arribar a simplificar les dinàmiques naturals del règim de cabals (disminució de cabals punta, alteració de l’estacionalitat del règim de cabals), fent-les més constants. Per l’altra, aquestes estructures disminueixen la quantitat d’aigua que circula pel riu, la seva velocitat i el transport de materials (sediments, troncs, restes vegetals).
Tot plegat afecta la diversitat i els tipus d’hàbitats que esperaríem trobar en un tram de riu si aquestes infraestructures no fossin presents. Com que la diversitat i tipologies d’hàbitats determinen les espècies que poden viure en un tram de riu, aquestes alteracions d’origen humà poden provocar afectacions al tipus d’espècies que hauríem de trobar en un determinat tram per la seva situació geogràfica i, en definitiva, modificar les dinàmiques ecològiques en aquest punt.
Des de l’Agència s’està treballant en l’eliminació de rescloses per a garantir la connectivitat fluvial. Els casos del Ritort en el municipi de Molló (Ripollès) o el Ter a Osona (retirada de l’assut del Salamí), a més d’altres actuacions planificades, són alguns dels exemples per a restituir l’entorn d’alguns rius retirant infraestructures en desús.
Al camp disposem de diferents instruments per a determinar els paràmetres del riu. A la imatge s’observa el montatge d’un correntímetre per a determinar mesures puntuals de la velocitat de l’aigua per poder alimentar els nostres models.
Accions per preservar els ecosistemes i la biodiversitat
Per a preservar els ecosistemes i la biodiversitat als rius, l’Agència Catalana de l’Aigua estableix els cabals ambientals. Ja a principis dels 2000, l’ACA va finançar diversos estudis per al disseny de cabals ambientals per a tots els rius de la xarxa fluvial de Catalunya. Els cabals ambientals, també anomenats de manteniment o ecològics, pretenen assegurar que pel riu circuli una quantitat suficient d’aigua per assegurar la diversitat d’hàbitats i preservar al màxim la varietat d’organismes i el funcionament dels ecosistemes fluvials, al mateix temps que es pretén fer compatible amb la resta de demandes humanes, com són els usos domèstics, els industrials i els agrícoles.
El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDC) defineix els cabals ambientals que haurien de respectar-se en els rius. Ja en el Pla del període corresponent entre 2016 i 2021 s’ha proposat una implantació progressiva i obligatòria dels cabals ambientals establint les dates temporals i els valors concrets. Aquests cabals ambientals obliguen a alliberar aigua suficient per a garantir un règim de cabals ambientals en condicions de normalitat hidrològica i són exigibles a aquelles persones jurídiques o físiques que fan aprofitaments en trams de riu per mitjà de captacions d’aigua.
Mapa amb la implantació progressiva dels cabals ambientals en els rius de les conques internes.
Des de juny de 2018 és obligatori respectar els cabals ambientals que estableix el pla de gestió en aquelles masses d’aigua que tenen figures de protecció ambientals. En la resta de cursos fluvials, l’obligació de complir amb els cabals establerts en el pla de gestió va entrar en vigor el juny de 2020.
Accions concretes que es duen a terme
A l’any 2021 es va iniciar l’assistència tècnica prèvia a la redacció del pla de gestió i el programa de mesures del tercer cicle de planificació hidrològica per al seguiment de la implantació de cabals ambientals i la revisió de cabals per a pròxims cicles de planificació. Aquest projecte està impulsat per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una inversió de 517.490 euros, i dirigit per BAC Engineering Consultancy Group, juntament amb Sorelló i EngiSic.
Membres de BAC-Engisic duent a terme tasques de treball de camp.
Els objectius d’aquest projecte, que finalitzarà durant el març de 2022, són:
- L’actualització dels estudis tècnics per a la determinació del règim de cabals ambientals a les conques internes de Catalunya.
- El seguiment dels efectes de la implantació de cabals ambientals en la quantitat d’organismes aquàtics i la diversitat d’espècies.
Així, un equip d’especialistes en ecologia fluvial i en hidràulica estan unint les seves àrees d’expertesa per a disposar, d’una banda, d’uns models que ens prediguin la disponibilitat d’hàbitat fluvial en funció del cabal circulant i, per l’altra, verificar els efectes de la implantació de cabals ambientals sobre l’ecosistema fluvial.
Per a desenvolupar els models que permetin actualitzar els cabals ambientals, s’han seleccionat 10 trams de riu que inclouen la Muga, el Fluvià, el Freser, el Ter, la Tordera, l’Aigua de Valls, el Cardener i el Foix. En canvi, la verificació dels efectes de la implantació de cabals ambientals s’està efectuant en 15 punts de la xarxa hidrogràfica catalana distribuïda per les conques de la Muga, el Ter, la Tordera, el Llobregat, el Foix i el Gaià, on es mostregen diferents indicadors fisicoquímics, biològics i hidromorfològics.
Aquest projecte s’executa per mitjà de dos tipus de tasques diferenciades:
- Una de camp, que permet recollir informació hidrològica (quantitat i velocitat de l’aigua), morfològica (extensió, profunditat, substrats, refugis velocitat de l’aigua), biològica (diversitat d’espècies de plantes aquàtiques, peixos, amfibis, invertebrats i la seva abundància en diferents condicions hidrològiques) i de qualitat química i física (concentracions de nutrients, substàncies tòxiques, salinitat…) de cada tram d’estudi.
- Una de treball de gabinet, on s’identifiquen i quantifiquen les espècies recol·lectades per conèixer la diversitat d’espècies i la seva abundància, però on també s’apliquen models informàtics i tractaments estadístics a les dades hidrològiques, morfològiques y biològiques.
L’objectiu és definir patrons i relacions entre les dades hidromorfològiques i les biològiques i poder quantificar com les alteracions de cabals per part de les activitats humanes tenen impacte sobre els hàbitats, la diversitat i abundància dels organismes del riu i com la implantació de cabals ambientals poden revertir aquests impactes.
També es pretenen desenvolupar models a partir de la informació biològica i hidromorfológica de camp, per predir i dibuixar cabals de manteniment adequats per cada tram de riu, així com analitzar l’evolució dels ecosistemes sota diferents escenaris previsibles de canvi climàtic, gestió i implantació dels cabals ambientals
Tot això servirà per a millorar la qualitat ecològica dels nostres rius i respondre a les amenaces futures dins de l’escenari d’emergència climàtica.
Pots disposar de més informació a través dels següents enllaços:
Vídeo Els connectors fluvial o escales de peixos 🐟 Com millorem els nostre rius
Vídeo Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. 3er cicle 2022-2027
Vídeo Anàlisi i propostes de gestió dels sediments en els embassaments. Monitoratge al riu Ter