La sequera és un fenomen que genera greus problemes. la falta d’aigua afecta a la ciutadania i a les seves activitats arran de les mesures que es duen a terme per a optimitzar els recursos disponibles. La falta d’aigua pot afectar l’agricultura, la ramaderia i la indústria, entre altres usos.
Malauradament els efectes de la sequera els patim tots i totes i gestionar-la requereix de molts esforços i actuacions per part de l’administració, de la ciutadania i de la resta d’implicats.
En aquest post, però, ens centrarem en temes més positius, i sobretot anecdòtics, que guanyen rellevància quan el nivell dels nostres embassaments comencen a estar baixos.
La necessitat de disposar de reserves d’aigua va fer que ja durant el segle passat, es planifiquessin i s’executessin les obres de construcció de diferents embassaments a Catalunya. En la majoria dels casos, a l’espai ocupat per la làmina d’aigua generada per una presa, amb milers de metres cúbics d’aigua, s’hi trobaven pobles o nuclis habitats.
Aquests pobles, i totes les seves cases, fàbriques, esglésies, així com els records i vivències de la gent que hi vivia, van quedar ocults per l’aigua. Són espais, però, no oblidats, perquè sabíem que estàvem allà, però també érem conscients que difícilment els tornaríem a veure. La sequera, però, ha fet possible fer visibles aquests vestigis, que potser molta gent pensava que no tornarien a veure.
Repassem, tot seguit, aquells elements que la sequera ens ha permès torna a veure:
Sant Salvador de la Vedella
Aquest poble del Berguedà, que va quedar submergit per les aigües de l’embassament de la Baells entre els anys 1970 i 1974, té un element que quan la sequera es comença a fer present és fàcilment localitzable.
Es tracta del monestir i l’església del segle XII de Sant Salvador de Vedella. Mai queda submergit en la seva totalitat però únicament en sequera es possible veure’l completament, així com alguns dels ponts que antigament existien.
Sant Romà de Sau
A Vilanova de Sau, a la comarca d’Osona, trobem l’església del segle XI de Sant Romà de Sau, oculta en molts moments degut a la construcció de l’embassament de Sau. A diferencia de Sant Salvador de Vedella, per la seva ubicació dins de la làmina d’aigua de l’embassament, el campanar de l’església sí que és un indicador pel ciutadà del nivell en què es troben les reserves d’aigua.
Si es veu només la punta del campanar senyal que l’embassament és pràcticament ple. En canvi, si l’església es veu en la seva totalitat i si, encara pitjor, es veu també l’antic cementiri, la sequera ens està afectant seriosament.
Foneria i església de Sant Sebastià de la Muga
La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga i la capella de Sant Sebastià es trobem sota les aigües de les aigües de l’embassament de Darnius – Boadella. Potser aquest és un dels indrets més desconeguts del que els embassaments han cobert amb la seva aigua.
La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga fou el primer alt forn per a la producció de ferro de fosa de Catalunya, destruïda l’any 1794, en el curs de les Guerres de la Convenció.
En aquest cas la possibilitat de poder veure aquests edificis s’associa a un episodi de sequera extrema, com la que estem patint aquest en els darrers dos anys, concretament des de finals de 2020 fins al que portem de 2023.
Agència Catalana de l’Aigua
Sería possible salvar ara alguns d’aquests elements ja que no es va fer en el seu moment?
Hola, si no existeix (i jo no conec i m’agradaria saber), m’agradaria saber si podríeu tenir automatitzat públic les dades de l’estrès hídric que pateix el país molt més enllà del nivell dels pantans que, com tots sabem, impliquen problemes hídrics aigues avall que van més enllà de la protecció de béns i vides humanes situats on no haurien de ser en moments de pluges perilloses. No se si podríeu fer-ho sols, amb els GRAF, Meteocat, CREAF o alguna cosa doncs suposo que l’estrès hídric que pateixen camps i boscos, on el nivell de cadascun dels aqüífers, pous, etc doncs va molt més enllà del nivell de pantans i em sembla que ajudaria molt més a la població a ser partícep de la millora en la gestió de l’aigua. I el mateix dic de la proporció que cada municipi té de l’origen de l’aigua que usa: reutilitzada de terciari, de secundari, d’espoli de l’Ebre o indirecte del Siurana, d’aqüífers protegits o no, d’aigua de pluja, etc. Aquestes dades també ajudarien a que la població en sigui més conscient,.per exemple, de la proporció d’aigua que usen que prové de dipòsits ben mantinguts d’aigua de pluja recollida i emmagatzemada correctament, qui dessala de manera ecològica a partir d’energia solar tèrmica i reutilització de la salmorra i qui de manera no sostenible amb òsmosi inversa amb gran despesa d’energia amb vessament de la salmorra no ecològic, etc
Bon dia Ramon, gràcies pels comentaris. A dia d’avui el que publiquem com a dades obertes, consultables per la ciutadania, mitjançant les aplicacions web de l’Agència ( per exemple http://aca-web.gencat.cat/sentilo-catalog-web/ ) en les que es pot saber el volum emmagatzemat als embassaments o també el cabal circulant pels rius mitjançant les dades que donen les estacions d’aforament. Recentment, s’ha publicat al web, els consums d’aigua desl diferents ajuntaments a fi i efecte, com esmentaves, de conscienciar i millorar la despesa. Poc a poc es van digitalitzant i incorporant noves dades sobre el cicle de l’aigua.