La sequera és un fenomen que genera greus problemes. la falta d’aigua afecta a la ciutadania i a les seves activitats arran de les mesures que es duen a terme per a optimitzar els recursos disponibles. La falta d’aigua pot afectar l’agricultura, la ramaderia i la indústria, entre altres usos.

Malauradament els efectes de la sequera els patim tots i totes i gestionar-la requereix de molts esforços i actuacions per part de l’administració, de la ciutadania i de la resta d’implicats.

En aquest post, però, ens centrarem en temes més positius, i sobretot anecdòtics, que guanyen rellevància quan el nivell dels nostres embassaments comencen a estar baixos.

La necessitat de disposar de reserves d’aigua va fer que ja durant el segle passat, es planifiquessin i s’executessin les obres de construcció de diferents embassaments a Catalunya. En la majoria dels casos, a l’espai ocupat per la làmina d’aigua generada per una presa, amb milers de metres cúbics d’aigua, s’hi trobaven pobles o nuclis habitats.

Aquests pobles, i totes les seves cases, fàbriques, esglésies, així com els records i vivències de la gent que hi vivia, van quedar ocults per l’aigua. Són espais, però, no oblidats, perquè sabíem que estàvem allà, però també érem conscients que difícilment els tornaríem a veure. La sequera, però, ha fet possible fer visibles aquests vestigis, que potser molta gent pensava que no tornarien a veure.

Repassem, tot seguit, aquells elements que la sequera ens ha permès torna a veure:

Sant Salvador de la Vedella

Aquest poble del Berguedà, que va quedar submergit per les aigües de l’embassament de la Baells entre els anys 1970 i 1974, té un element que quan la sequera es comença a fer present és fàcilment localitzable.

Es tracta del monestir i l’església del segle XII de Sant Salvador de Vedella. Mai queda submergit en la seva totalitat però únicament en sequera es possible veure’l completament, així com alguns dels ponts que antigament existien.

Sant Romà de Sau

A Vilanova de Sau, a la comarca d’Osona, trobem l’església del segle XI de Sant Romà de Sau, oculta en molts moments degut a la construcció de l’embassament de Sau. A diferencia de Sant Salvador de Vedella, per la seva ubicació dins de la làmina d’aigua de l’embassament, el campanar de l’església sí que és un indicador pel ciutadà del nivell en què es troben les reserves d’aigua.

Si es veu només la punta del campanar senyal que  l’embassament és pràcticament ple. En canvi, si l’església es veu en la seva totalitat i si, encara pitjor, es veu també l’antic cementiri, la sequera ens està afectant seriosament.

Foneria i església de Sant Sebastià de la Muga

La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga i la capella de Sant Sebastià es trobem sota les aigües de les aigües de l’embassament de Darnius – Boadella. Potser aquest és un dels indrets més desconeguts del que els embassaments han cobert amb la seva aigua.

La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga fou el primer alt forn per a la producció de ferro de fosa de Catalunya, destruïda l’any 1794, en el curs de les Guerres de la Convenció.

En aquest cas la possibilitat de poder veure aquests edificis s’associa a un episodi de sequera extrema, com la que estem patint aquest en els darrers dos anys, concretament des de finals de 2020 fins al que portem de 2023.

Agència Catalana de l’Aigua