L’any 2020 es va publicar l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020, en el que es feia balanç sobre l’estat de la biodiversitat i es comparaven les dades amb anys anteriors. Un dels punts d’anàlisi en què es centrava l’estudi era l’estat de les aigües continentals, valorant aspectes com la qualitat, la presència d’espècies invasores i la biodiversitat en els ecosistemes fluvials, com a temes principals.
Altres punts importants en la gestió i millora de la qualitat dels rius, que duem a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són la implantació dels cabals ambientals, les actuacions de restauració als rius, les mesures per a incrementar la connectivitat fluvial, les actuacions de millora de zones humides, les espècies invasores o l’entrada en servei i millora dels sistemes de sanejament, entre altres temes.
En el post que us presentem avui, us detallarem algunes de les actuacions fetes en aquests àmbits en els darrers anys i que desgranem en un total de set punts.
Millores en la connectivitat fluvial
Un dels aspectes importants per a la millora de la biodiversitat en els rius i les zones properes als mateixos és el desenvolupament d’actuacions per a la millora de la connectivitat fluvial, consistents en l’eliminació d’obstacles com rescloses, assuts o passeres i, quan això no és possible, dur a terme la construcció de connectors fluvials, també anomenats escales de peixos.
Pel que fa a aquest aspecte, des de 2020, s’han dut a terme un total de 14 actuacions que indiquem en la taula següent, que han permès millorar la connectivitat en prop de 70 quilòmetres de cursos fluvials.
Conca | Nom | Riu | MUNICIPI | Actuació | Any |
Llobregat | Resclosa Salipota C.H. Suriatex – Bertran – Reguant | el Cardener | Súria | Connector fluvial de safarejos successius | 2020 |
Ter | Resclosa de Pilastra. Resclosa 2 de la Sèquia Monar – Montfullà – salt I Gasol – salt II moli | el Ter | Bescanó | Connector fluvial tipus rampa | 2020 |
Ter | Assut de la CH Ritort – Molló | Ritort | Molló | Demolició total | 2020 |
Ter | EA027 Riera Major | Riera Major | Vilanova de Sau | Connector fluvial de safarejos successius | 2020 |
Ter | Resclosa Can Grau o Salami | el Gurri | les Masies de Roda | Demolició total | 2021 |
Ter | Resclosa de la CH Matabosch o Casarramona | el Ter | Torelló | Demolició total | 2021 |
Ter | Resclosa Vella (del Molí Vinyals i de la CH Flaçà) | el Ter | Flaçà | Connector fluvial de safarejos successius | 2021 |
Francolí | Resclosa Matias Gomà Tomàs o de Roixel·les | el Francolí | La Riba | Demolició total | 2021 |
Muga | Resclosa de la CH Salt Garida (Molí de les Puces) | la Muga | Boadella i les Escaules | Connector fluvial tipus rampa | 2022 |
Ter | Resclosa CH Dolcet | el Ter | Manlleu | Connector fluvial de safarejos successius | 2022 |
Besòs | Pont del camí de Can Bassa | Riu Congost | Granollers | Demolició total | 2022 |
Llobregat | Resclosa Riera Rajadell a Manresa | Riera de Rajadell | Manresa | Demolició total | 2022 |
Ter | Passera antiga extractiva | el Ter | les Masies de Voltregà | Demolició total | 2022 |
Segre | Pantà de l’Albi | Riu Gorg | Albi | Demolició total | 2022 |

Els cabals ambientals
Un altre aspecte molt important per la millora de la qualitat de les aigües continentals i de la biodiversitat és el de garantir el compliment dels cabals ambientals. És important fer esment de dos punts molt importants que han tingut lloc durant en els darrers dos anys. El primer és que al juny de l’any 2020 es va implantar de manera total l’obligatorietat de respectar cabals ambientals en tots els cursos fluvials de les conques internes de Catalunya. El segon és que a Catalunya, de la mateixa manera que en molts altres punts de la península ibèrica i d’Europa, està afectada des de finals de 2020 per una important manca de precipitacions que han derivat en un important episodi de sequera.
Millores i actuacions en la restauració en rius
Un tercer aspecte important en la millora dels ecosistemes fluvials és la realització d’actuacions de restauració en rius. En aquest sentit l’Agència Catalana de l’Aigua ha participat en el projecte europeu Life Alnus, consistent en la restauració i conservació de les vernedes, així com la millora de la governança. També s’han impulsat des de l’Agència diferents projectes de restauració de rius, tal i com es detalla en la següent taula:
Conca | Nom | Riu | MUNICIPI | Estat | Any |
Llobregat | Recuperació del sistema inferior de terrasses del Cardener, des de la Rata (Cal Masover) fins la resclosa del pont de Salipota | el Cardener | Súria i | En redacció | 2022 |
Llobregat | Millora ecològica dels hàbitats de la riera del Mujal, des de la Font Salada fins a la seva confluència amb el riu Llobregat
|
Mujal | Balsareny | En redacció | 2022 |
Llobregat | Projecte de mesures compensatòries requerides per la millora de la capacitat hidràulica del nou col·lector de salmorres en l’àmbit del Bages | Llobregat | Sallent | Pendent execució | 2021 |
Llobregat | Projecte de mesures compensatòries requerides per la millora de la capacitat hidràulica del nou col·lector de salmorres en l’àmbit del Baix Llobregat | llobregat | Abrera, Olesa de Montserrat, Esparraguera | En execució | 2020 |
Gaià | Recuperació de l’espai fluvial (terrasses fluvials) del riu Gaià a l’alçada del Mas de Esplugues | Gaià | Querol | 2022 | |
Ter | Actuacions a dur a terme per a la rehabilitació hidromorfològica de l’entorn fluvial entre l’Illa de les Gambires i la finca d’Espamadala de Baix (Torelló), incloent l’illa del Sorral (Les Masies de Voltregà), al riu Ter | el Ter | Masies de Voltregà | Executat | 2020 |
Ter | Restauració de la continuïtat i la qualitat ecològica del bosc de ribera dins de l’àmbit del Ter (actuació dins del projecte LIFE ALNUS). | Ritort, Gurri, riera Major, Ter | Diferents municipis | En execució | 2020 |
Ter | PROJECTE DE RECUPERACIÓ DEL SISTEMA INFERIOR DE TERRASSES DEL BAIX TER. MEANDRE DE COLOMERS. TM COLOMERS I FOIXÀ. COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ | Ter | Colomers | Pendent execució | 2020 |
Ter | Recuperació del sistema inferior de terrasses del Baix Ter (T0-T0’) a l’Illa d’Avall. Tram VIII (Fase I) | Ter | Jafre | En redacció | 2022 |
Muga | Millora morfodinàmica de la Muga entre la C-252 i Mas Alberní | Muga | Peralada | En redacció | 2022 |
Fluvià | Restauració ecològica de l’espai fluvial dels Meandres del Fluvià (Sant Pere Pescador) | Fluvià | Sant Pere Pescador i Armentera | En redacció | 2022 |
Tordera | RESTAURACIÓ DE LES RIBERES DE LA RIERA D’ARBÚCIES I LA RIERA DE PINEDA | Riera Arbúcies i riera Pineda | Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies | En redacció | 2021 |
Tordera | Restauració morfològica i millora dels hàbitats a l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma i la Tordera | Tordera i riera Santa Coloma | Fogars de la Selva | En redacció | 2021 |

Els convenis de custòdia fluvial
Una eina destacable per al manteniment i millora dels espais fluvials són els convenis de custòdia fluvial. Aquests tenen com a objectiu promoure la co-gestió dels ecosistemes aquàtics, en relació al domini públic hidràulic i zona de policia, i zones de titularitat de l’administració de l’aigua, vinculant l’administració competent, propietaris, ens locals o supramunicipals, i entitats de custòdia, per tal d’afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el bon estat ecològic d’aquests ecosistemes.
L’Agència té actualment 30 convenis de custòdia amb diferents entitats de custòdia, tots a les conques internes, excepte un protocol de col·laboració al Baix Ebre relatiu al meandre de Riba-roja. Al web es pot consultar la informació al respecte:
Per a fer possible la realització dels treballs previstos per les entitats de custòdia i l’execució de les actuacions necessàries l’Agència va aprovar una línia de subvencions que ha finançat aquests projectes
Actuacions subvencionades amb la línia de custòdia fluvial en la convocatòria de l’any 2019 en rius
Ens | Projecte | Import total (€) |
Ajuntament de Castellar del Vallès | Restauració del tram del Ripoll entre el pont de Turell i la resclosa de la Font de la riera | 39.300,00 |
Consorci del Ter | Recuperació de la connectivitat al riu Ter entorn la resclosa de la Pilastra | 125.000,00 |
Ajuntament de Malgrat de Mar | Projecte executiu: Restauració de l’espai fluvial antic camp de tir de la riba de la Tordera | 139.800,00 |
Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries Savassona | Retirada de sediments i restauració de bosc de ribera | 58.673,63 |
Ajuntament de Sabadell | Construcció d’un pas de fauna a l’assut del molí i la millora ambiental del tram de riu | 125.000,00 |
Fundació Emys | Recuperació de la vegetació de ribera a la sèquia de Sils | 40.879,71 |
Associació Aurora – salut mental, territori i paisatge | Recuperació del bosc de ribera d’un tram del curs baix del riu Francolí al municipi del Morell | 36.241,92 |
Associació mediambiental la Sínia | Restauració ecològica i funcional del tram fluvial del Gaià a l’entorn de la resclosa del Catllar | 32.493,38 |
Associació de defensa i estudi de la fauna i flora autòctona | Compartint les lleres | 45.250,00 |
– | Total | 642.638,64 |

En la segona convocatòria de la subvenció (Resolució TES/2213/2020, ref. BDNS 498543) s’han seleccionat 21 actuacions de recuperació de riberes i zones humides per a desenvolupar-se durant els anys 2021 i 2022 amb un import total de 1.150.000 euros.
Actuacions subvencionades amb la línia de custòdia fluvial en la convocatòria de l’any 2020 en rius
Ens | Projecte | Import total (€) |
Associació la Sorellona | Girona 4 rius lliures de Barreres. Fase 1 | 91.000 |
Ajuntament de Vic | Recuperació del bosc de ribera del riu Gurri a les Casasses | 91.000 |
Ajuntament de Granollers | Noves accions per a la recuperació de la dinàmica
fluvial del riu Congost a Granollers |
41.657,15 |
Adeffa -ass. Defensa estudi fauna i flora
Autòctona |
Custòdia de territori per a la recuperació d’hàbitats fluvials d’espècies amenaçades i en perill | 67.385,50 |
Associació hàbitats | Custòdia fluvial participativa del riu Congost a Llerona, Les Franqueses del Vallès | 23.013,75 |
Associació mediambiental
La Sínia |
Alberedes del Gaià. Recuperació dels ecosistemes
de ribera Alberedes Font Cervellona i Columbari |
60.849,35 |
Consorci espai Natural Guilleries Savassona | Control i erradicació espècies invasores (cranc senyal i
acàcia) |
90.966,88 |
Graellsia- grup d’estudis i Comunicació Ambiental | Restauració fluvial i custòdia del Barranc de Santes Creus, de les seves capçaleres i de la zona humida | 68.171.71 |
Ajuntament Planes
d’Hostoles |
Conservació i millora dels ecosistemes de la conca fluvial del Brugent a partir de la sensibilització | 57.721,44 |
Societat Catalana d’Herpetologia | Restauració ambiental d’un tram de la riera de Vallvidrera a la zona de can salat | 38.237,33 |
Associació Aurora – salut
Mental territori i paisatge |
Actuacions de millora del bosc de ribera del tram baix del riu Glorieta en tres municipis | 38.988,09 |
Ajuntament de Manresa | Recuperació del bosc de ribera i prova pilot de sistema de retenció de sòlids en vessaments | 90.154,77 |
Ajuntament Santa Maria de Miralles | Projecte de millora hidromorfològica i dels elements claus de biodiversitat de la riera de Miralles | 53.572,45 |
Associació per a la
Conservació dels Ecosistemes Naturals |
Eliminació d’arbres exòtics invasors a la capçalera del riu Glorieta | 27.895,27 |
GEPEC – Ecologistes de Catalunya | Actuacions de conservació de la biodiversitat i restauració ecològica a la riera de Sant Miquel | 37.573,37 |
GEPEC – Ecologistes de Catalunya | Actuacions de conservació de la biodiversitat i restauració ecològica a la riera de Sant Miquel | 30.357,76 |
– | Total | 908.545 |
Actuacions de restauració en zones humides
S’ha signat un conveni de custòdia fluvial a l’estany i sèquia de Sils, mitjançant el qual s’han desenvolupat actuacions prèvies per restituir problemàtiques urgents, i s’ha avançat en l’elaboració d’un pla de gestió de l’estany. Tanmateix, s’ha promogut un projecte executiu per a l’estudi dels drenatges i la millora ambiental de l’espai estany i sèquia de Sils.
S’ha treballat en coordinació amb l’Oficina de Projectes de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, responsables del Programa d’Infraestructura Verda per a la priorització i desenvolupament de projectes en zones humides. Dins d’aquest cicle de planificació s’ha promogut un estudi de valoració d’actuacions per a la recuperació de les zones humides de la Baixa Tordera.
En l’àmbit de la Baixa Tordera també s’ha redactat un avantprojecte de restauració de l’estany de Bancells (2022-2023)
S’ha redactat el projecte de millora de la inundabilitat de la maresma de les Filipines-Remolar (Delta del Llobregat, T.M. Viladecans), així com el projecte de millora de la inundabilitat de l’estany i sèquia de Sils. Ambdós projectes estan pendents d’execució de forma prioritària.
En la segona convocatòria de la línia de subvencions (Resolució TES/2213/2020, ref. BDNS 498543), s’han seleccionat 4 projectes de millora de zones humides a executar durant els anys 2021 i 2022.
També cal destacar les actuacions destinades a la restauració ambiental del meandre de Flix. A finals del mes de gener de 2023, el director de l’ACA i l’alcalde de Flix varen presentar les actuacions que es desplegaran en els propers 3 anys i mig i que consistiran en la caracterització dels fangs, la implantació de vegetació de ribera i millores en la depuradora de Flix, amb la finalitat d’aportar un cabal de sortida de qualitat. Aquests treballs suposaran una inversió de 2 milions d’euros a càrrec de l’ACA, a partir del finançament atorgat a través dels pressupostos de l’Estat (amb càrrec a la partida destinada a les comunitats autònomes per actuacions de restauració complementàries a Flix).
Actuacions subvencionades amb la línia de custòdia fluvial en la convocatòria de l’any 2020 en zones humides
Ens | Projecte | Import total (€) |
Fundació Andrena | Erradicació de peixos exòtics a les llacunes de les
desembocadures del T. del Pi i T. de Sts. Creus |
34.900€ |
Fundació Privada Emys | Millora dels hàbitats aquàtics de l’estany de Sils | 41.018,99 |
Sociedad Española de
Ornnitología (seo/birdlife) |
Millora de l’estat ecològic de la zona humida Les Llobateres (Sant Celoni): gestió d’espècies exòtiques | 34.802,5 |
Ajuntament de Solsona | Naturalització de les bases en desús de l’EDAR de Solsona | 39.278 |
– | Total | 150.000 |
Espècies invasores. Actuacions d’eradicació
Un dels punts també molt importants en què se centrava l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya és el de les espècies invasores.
Pel que fa a aquest tema, i relatiu a espècies invasores vegetals, a la riera de Cànoves i al riu Mogent s’han dut a terme actuacions de control i eradicació dels nuclis d’Alternanthera grandiflora localitzats en aquest àmbit i s’ha elaborat un estudi amb conclusions que permetran una millor gestió adaptativa. S’ha treballat amb el Consorci del Besòs i ens locals per al control i eradicació de l’Alternanthera grandiflora, així com amb el Consorci del Parc de Collserola per al control i eradicació del Paramisgurnus dabryanus al pantà de Vallvidrera. Durant els anys 2021 i 2022 s’ha realitzat una inversió en aquest tema d’un total de 132.387 €.

És important assenyalar que complementàriament a tot l’anterior s’ha desenvolupat un estudi per a millorar la correspondència de directives, específicament les de Biodiversitat (Directiva Hàbitats i Aus silvestres) amb la Directiva Marc de l’Aigua, del que s’ha creat el Registre de Zones protegides i s’han identificat les principals problemàtiques i incoherències per tal d’assolir els objectius de conservació i d’estat ecològic a les masses d’aigua epicontinentals (zones humides, llac, embassaments i rius). Es pot consultar el registre i la metodologia als documents del Pla de gestió de l’aigua del DCFC, annex 11. Zones protegides.
Per més informació sobre tot el que s’ha anat exposant, a la web trobareu l’ Informe sobre el desenvolupament i aplicació del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 que recull les actuacions dutes a terme entre 2016 i 2021.
Nous sistemes de sanejament
Finalment cal fer esment també a l’evolució que s’ha dut a terme en relació amb la construcció de nous sistemes de sanejament o la millora o ampliació dels existents. L’any 2020 hi havia 526 depuradores en servei i a dia d’avui són 545. Amb aquest número de plantes existents, es garanteix el sanejament de més del 97,1% de la població catalana i es contribueix a la millora dels nostres ecosistemes aquàtics.
Agència Catalana de l’Aigua