L’any 2020 es va publicar l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020,  en el que es feia balanç sobre l’estat de la biodiversitat i es comparaven les dades amb anys anteriors. Un dels punts d’anàlisi en què es centrava l’estudi era l’estat de les aigües continentals, valorant aspectes com la qualitat, la presència d’espècies invasores i  la biodiversitat  en els ecosistemes fluvials, com a temes principals.

Altres punts importants en la gestió i millora de la qualitat dels rius, que duem a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són la implantació dels cabals ambientals, les actuacions de restauració als rius, les mesures per a incrementar la connectivitat fluvial, les actuacions de millora de zones humides, les espècies invasores o l’entrada en servei i millora dels sistemes de sanejament, entre altres temes.

En el post que us presentem avui, us detallarem algunes de les actuacions fetes en aquests àmbits en els darrers anys i que desgranem en un total de set punts.

Millores en la connectivitat fluvial

Un dels aspectes  importants per a la millora de la biodiversitat en els rius i les zones properes als mateixos és el desenvolupament d’actuacions per a la millora de la connectivitat fluvial, consistents en l’eliminació d’obstacles com rescloses, assuts o passeres i, quan això no és possible, dur a terme la construcció de connectors fluvials, també anomenats escales de peixos.

Pel que fa a aquest aspecte, des de 2020, s’han dut a terme un total de 14 actuacions que indiquem en la taula següent, que han permès millorar la connectivitat en prop de 70 quilòmetres de cursos fluvials.

Conca	Nom	Riu	MUNICIPI	Actuació	Any
Llobregat	Resclosa Salipota C.H. Suriatex – Bertran – Reguant	el Cardener	Súria	Connector fluvial de safarejos successius	2020
Ter	Resclosa de Pilastra. Resclosa 2 de la Sèquia Monar – Montfullà – salt I Gasol – salt II moli	el Ter	Bescanó	Connector fluvial tipus rampa	2020
Ter	Assut de la CH Ritort – Molló	Ritort	Molló	Demolició total	2020
Ter	EA027 Riera Major	Riera Major	Vilanova de Sau	Connector fluvial de safarejos successius	2020
Ter	Resclosa Can Grau o Salami	el Gurri	les Masies de Roda	Demolició total	2021
Ter	Resclosa de la CH Matabosch o Casarramona	el Ter	Torelló	Demolició total	2021
Ter	Resclosa Vella (del Molí Vinyals i de la CH Flaçà)	el Ter	Flaçà	Connector fluvial de safarejos successius	2021
Francolí	Resclosa Matias Gomà Tomàs o de Roixel·les	el Francolí	La Riba	Demolició total	2021
Muga	Resclosa de la CH Salt Garida (Molí de les Puces)	la Muga	Boadella i les Escaules	Connector fluvial tipus rampa	2022
Ter	Resclosa CH Dolcet	el Ter	Manlleu	Connector fluvial de safarejos successius	2022
Besòs	Pont del camí de Can Bassa	Riu Congost	Granollers	Demolició total	2022
Llobregat	Resclosa Riera Rajadell a Manresa	Riera de Rajadell	Manresa	Demolició total	2022
Ter	Passera antiga extractiva	el Ter	les Masies de Voltregà	Demolició total	2022
Segre	Pantà de l’Albi	Riu Gorg	Albi	Demolició total	2022

Els cabals ambientals

Un altre aspecte molt important per la millora de la qualitat de les aigües continentals i de la biodiversitat és el de garantir el compliment dels cabals ambientals. És important fer esment de dos punts molt importants que han tingut lloc durant en els darrers dos anys. El primer és que al juny de l’any 2020 es va implantar de manera total l’obligatorietat de respectar cabals ambientals en tots els cursos fluvials de les conques internes de Catalunya. El segon és que a Catalunya, de la mateixa manera que en molts altres punts de la península ibèrica i d’Europa, està afectada des de finals de 2020 per una important manca de precipitacions que han derivat en un important episodi de sequera.

Millores i actuacions en la restauració en rius

Un tercer aspecte important en la millora dels ecosistemes fluvials és la realització d’actuacions de restauració en rius. En aquest sentit l’Agència Catalana de l’Aigua  ha participat en el projecte europeu Life Alnus, consistent en la restauració i conservació de les vernedes, així com la millora de la governança. També s’han impulsat des de l’Agència diferents projectes de restauració de rius, tal i com es detalla en la següent taula:

 

Conca	Nom	Riu	MUNICIPI	Estat	Any
Llobregat	Recuperació del sistema inferior de terrasses del Cardener, des de la Rata (Cal Masover) fins la resclosa del pont de Salipota	el Cardener	Súria i	En redacció	2022
Llobregat	Millora ecològica dels hàbitats de la riera del Mujal, des de la Font Salada fins a la seva confluència amb el riu Llobregat	Mujal	Balsareny	En redacció	2022
Llobregat	Projecte de mesures compensatòries requerides per la millora de la capacitat hidràulica del nou col·lector de salmorres en l’àmbit del Bages	Llobregat	Sallent	Pendent execució	2021
Llobregat	Projecte de mesures compensatòries requerides per la millora de la capacitat hidràulica del nou col·lector de salmorres en l’àmbit del Baix Llobregat	llobregat	Abrera, Olesa de Montserrat, Esparraguera	En execució	2020
Gaià	Recuperació de l’espai fluvial (terrasses fluvials) del riu Gaià a l’alçada del Mas de Esplugues	Gaià	Querol		2022
Ter	Actuacions a dur a terme per a la rehabilitació hidromorfològica de l’entorn fluvial entre l’Illa de les Gambires i la finca d’Espamadala de Baix (Torelló), incloent l’illa del Sorral (Les Masies de Voltregà), al riu Ter	el Ter	Masies de Voltregà	Executat	2020
Ter	Restauració de la continuïtat i la qualitat ecològica del bosc de ribera dins de l’àmbit del Ter (actuació dins del projecte LIFE ALNUS).	Ritort, Gurri, riera Major, Ter	Diferents municipis	En execució	2020
Ter	PROJECTE DE RECUPERACIÓ DEL SISTEMA INFERIOR DE TERRASSES DEL BAIX TER. MEANDRE DE COLOMERS. TM COLOMERS I FOIXÀ. COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ	Ter	Colomers	Pendent execució	2020
Ter	Recuperació del sistema inferior de terrasses del Baix Ter (T0-T0’) a l’Illa d’Avall. Tram VIII (Fase I)	Ter	Jafre	En redacció	2022
Muga	Millora morfodinàmica de la Muga entre la C-252 i Mas Alberní	Muga	Peralada	En redacció	2022
Fluvià	Restauració ecològica de l’espai fluvial dels Meandres del Fluvià (Sant Pere Pescador)	Fluvià	Sant Pere Pescador i Armentera	En redacció	2022
Tordera	RESTAURACIÓ DE LES RIBERES DE LA RIERA D’ARBÚCIES I LA RIERA DE PINEDA	Riera Arbúcies i riera Pineda	Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies	En redacció	2021
Tordera	Restauració morfològica i millora dels hàbitats a l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma i la Tordera	Tordera i riera Santa Coloma	Fogars de la Selva	En redacció	2021

Els convenis de custòdia fluvial

Una eina destacable per al manteniment i millora dels espais fluvials són els convenis de custòdia fluvial. Aquests tenen com a objectiu promoure la co-gestió dels ecosistemes aquàtics, en relació al domini públic hidràulic i zona de policia, i zones de titularitat de l’administració de l’aigua, vinculant l’administració competent, propietaris, ens locals o supramunicipals, i entitats de custòdia, per tal d’afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el bon estat ecològic d’aquests ecosistemes.

L’Agència té actualment 30 convenis de custòdia amb diferents entitats de custòdia, tots a les conques internes, excepte un protocol de col·laboració al Baix Ebre relatiu al meandre de Riba-roja. Al web es pot consultar la informació al respecte:

Per a fer possible la realització dels treballs previstos per les entitats de custòdia i l’execució de les actuacions necessàries l’Agència va aprovar una línia de subvencions que ha finançat aquests projectes

Actuacions subvencionades amb la línia de custòdia fluvial en la convocatòria de l’any 2019 en rius

Ens	Projecte	Import total (€)
Ajuntament de Castellar del Vallès	Restauració del tram del Ripoll entre el pont de Turell i la resclosa de la Font de la riera	39.300,00
Consorci del Ter	Recuperació de la connectivitat al riu Ter entorn la resclosa de la Pilastra	125.000,00
Ajuntament de Malgrat de Mar	Projecte executiu: Restauració de l’espai fluvial antic camp de tir de la riba de la Tordera	139.800,00
Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries Savassona	Retirada de sediments i restauració de bosc de ribera	58.673,63
Ajuntament de Sabadell	Construcció d’un pas de fauna a l’assut del molí i la millora ambiental del tram de riu	125.000,00
Fundació Emys	Recuperació de la vegetació de ribera a la sèquia de Sils	40.879,71
Associació Aurora – salut mental, territori i paisatge	Recuperació del bosc de ribera d’un tram del curs baix del riu Francolí al municipi del Morell	36.241,92
Associació mediambiental la Sínia	Restauració ecològica i funcional del tram fluvial del Gaià a l’entorn  de la resclosa del Catllar	32.493,38
Associació de defensa i estudi de la fauna i flora autòctona	Compartint les lleres	45.250,00
–	Total	642.638,64

En la segona convocatòria de la subvenció (Resolució TES/2213/2020, ref. BDNS 498543) s’han seleccionat 21 actuacions de recuperació de riberes i zones humides per a desenvolupar-se durant els anys 2021 i 2022 amb un import total de 1.150.000 euros.

Actuacions subvencionades amb la línia de custòdia fluvial en la convocatòria de l’any 2020 en rius

Ens	Projecte	Import total (€)
Associació la Sorellona	Girona 4 rius lliures de Barreres. Fase 1	91.000
Ajuntament de Vic	Recuperació del bosc de ribera del riu Gurri a les Casasses	91.000
Ajuntament de Granollers	Noves accions per a la recuperació de la dinàmica fluvial del riu Congost a Granollers	41.657,15
Adeffa -ass. Defensa estudi fauna i flora Autòctona	Custòdia de territori per a la recuperació d’hàbitats fluvials d’espècies amenaçades i en perill	67.385,50
Associació hàbitats	Custòdia fluvial participativa del riu Congost a Llerona, Les Franqueses del Vallès	23.013,75
Associació mediambiental La Sínia	Alberedes del Gaià. Recuperació dels ecosistemes de ribera Alberedes Font Cervellona i Columbari	60.849,35
Consorci espai Natural Guilleries Savassona	Control i erradicació espècies invasores (cranc senyal i acàcia)	90.966,88
Graellsia- grup d’estudis i Comunicació Ambiental	Restauració fluvial i custòdia del Barranc de Santes Creus, de les seves capçaleres i de la zona humida	68.171.71
Ajuntament Planes d’Hostoles	Conservació i millora dels ecosistemes de la conca fluvial del Brugent a partir de la sensibilització	57.721,44
Societat Catalana d’Herpetologia	Restauració ambiental d’un tram de la riera de Vallvidrera a la zona de can salat	38.237,33
Associació Aurora – salut Mental territori i paisatge	Actuacions de millora del bosc de ribera del tram baix del riu Glorieta en tres municipis	38.988,09
Ajuntament de Manresa	Recuperació del bosc de ribera i prova pilot de sistema de retenció de sòlids en vessaments	90.154,77
Ajuntament Santa Maria de Miralles	Projecte de millora hidromorfològica i dels elements claus de biodiversitat de la riera de Miralles	53.572,45
Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals	Eliminació d’arbres exòtics invasors a la capçalera del riu Glorieta	27.895,27
GEPEC – Ecologistes de Catalunya	Actuacions de conservació de la biodiversitat i restauració ecològica a la riera de Sant Miquel	37.573,37
GEPEC – Ecologistes de Catalunya	Actuacions de conservació de la biodiversitat i restauració ecològica a la riera de Sant Miquel	30.357,76
–	Total	908.545

 

Actuacions de restauració en zones humides

S’ha signat un conveni de custòdia fluvial a l’estany i sèquia de Sils, mitjançant el qual s’han desenvolupat actuacions prèvies per restituir problemàtiques urgents, i s’ha avançat en l’elaboració d’un pla de gestió de l’estany. Tanmateix, s’ha promogut un projecte executiu per a l’estudi dels drenatges i la millora ambiental de l’espai estany i sèquia de Sils.

S’ha treballat en coordinació amb l’Oficina de Projectes de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, responsables del Programa d’Infraestructura Verda per a la priorització i desenvolupament de projectes en zones humides. Dins d’aquest cicle de planificació s’ha promogut un estudi de valoració d’actuacions per a la recuperació de les zones humides de la Baixa Tordera.

En l’àmbit de la Baixa Tordera també s’ha redactat un avantprojecte de restauració de l’estany de Bancells (2022-2023)

S’ha redactat el projecte de millora de la inundabilitat de la maresma de les Filipines-Remolar (Delta del Llobregat, T.M. Viladecans), així com el projecte de millora de la inundabilitat de l’estany i sèquia de Sils. Ambdós projectes estan pendents d’execució de forma prioritària.

En la segona convocatòria de la línia de subvencions (Resolució TES/2213/2020, ref. BDNS 498543), s’han seleccionat 4 projectes de millora de zones humides a executar durant els anys 2021 i 2022.

També cal destacar les actuacions destinades a la restauració ambiental del meandre de Flix. A finals del mes de gener de 2023, el director de l’ACA i l’alcalde de Flix varen presentar les actuacions que es desplegaran en els propers 3 anys i mig i que consistiran en la caracterització dels fangs, la implantació de vegetació de ribera i millores en la depuradora de Flix, amb la finalitat d’aportar un cabal de sortida de qualitat. Aquests treballs suposaran una inversió de 2 milions d’euros a càrrec de l’ACA, a partir del finançament atorgat a través dels pressupostos de l’Estat (amb càrrec a la partida destinada a les comunitats autònomes per actuacions de restauració complementàries a Flix).

Actuacions subvencionades amb la línia de custòdia fluvial en la convocatòria de l’any 2020 en zones humides

Ens	Projecte	Import total (€)
Fundació Andrena	Erradicació de peixos exòtics a les llacunes de les desembocadures del T. del Pi i T. de Sts. Creus	34.900€
Fundació Privada Emys	Millora dels hàbitats aquàtics de l’estany de Sils	41.018,99
Sociedad Española de Ornnitología (seo/birdlife)	Millora de l’estat ecològic de la zona humida Les Llobateres (Sant Celoni): gestió d’espècies exòtiques	34.802,5
Ajuntament de Solsona	Naturalització de les bases en desús de l’EDAR de Solsona	39.278
–	Total	150.000

 

Espècies invasores. Actuacions d’eradicació

Un dels punts també molt importants en què se centrava l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya és el de les espècies invasores.

Pel que fa a aquest tema, i relatiu a espècies invasores vegetals, a la riera de Cànoves i al riu Mogent s’han dut a terme actuacions de control i eradicació dels nuclis d’Alternanthera grandiflora localitzats en aquest àmbit i s’ha elaborat un estudi amb conclusions que permetran una millor gestió adaptativa. S’ha treballat amb el Consorci del Besòs i ens locals per al control i eradicació de l’Alternanthera grandiflora, així com amb el Consorci del Parc de Collserola per al control i eradicació del Paramisgurnus dabryanus al pantà de Vallvidrera. Durant els anys 2021 i 2022 s’ha realitzat una inversió en aquest tema d’un total de 132.387 €.

És important assenyalar que complementàriament a tot l’anterior s’ha desenvolupat un estudi per a millorar la correspondència de directives, específicament les de Biodiversitat (Directiva Hàbitats i Aus silvestres) amb la Directiva Marc de l’Aigua, del que s’ha creat el Registre de Zones protegides i s’han identificat les principals problemàtiques i incoherències per tal d’assolir els objectius de conservació i d’estat ecològic a les masses d’aigua epicontinentals (zones humides, llac, embassaments i rius). Es pot consultar el registre i la metodologia als documents del Pla de gestió de l’aigua del DCFC, annex 11. Zones protegides.

Per més informació sobre tot el que s’ha anat exposant,  a la web  trobareu l’ Informe sobre el desenvolupament i aplicació del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 que recull les actuacions dutes a terme entre 2016 i 2021.

Nous sistemes de sanejament

Finalment cal fer esment també a l’evolució que s’ha dut a terme en relació amb la construcció de nous sistemes de sanejament o la millora o ampliació dels existents. L’any 2020 hi havia 526 depuradores en servei i a dia d’avui són 545. Amb aquest número de plantes existents, es garanteix el sanejament de més del 97,1% de la població catalana i es contribueix a la millora dels nostres ecosistemes aquàtics.

Agència Catalana de l’Aigua