Massa d'aigua

La restauració ecològica dels ecosistemes fluvials a Catalunya

L’any 2020 es va publicar l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020,  en el que es feia balanç sobre l’estat de la biodiversitat i es comparaven les dades amb anys anteriors. Un dels punts d’anàlisi en què es centrava l’estudi era l’estat de les aigües continentals, valorant aspectes com la qualitat, la presència d’espècies invasores i  la biodiversitat  en els ecosistemes fluvials, com a temes principals.

Altres punts importants en la gestió i millora de la qualitat dels rius, que duem a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són la implantació dels cabals ambientals, les actuacions de restauració als rius, les mesures per a incrementar la connectivitat fluvial, les actuacions de millora de zones humides, les espècies invasores o l’entrada en servei i millora dels sistemes de sanejament, entre altres temes.

En el post que us presentem avui, us detallarem algunes de les actuacions fetes en aquests àmbits en els darrers anys i que desgranem en un total de set punts.

Millores en la connectivitat fluvial

Un dels aspectes  importants per a la millora de la biodiversitat en els rius i les zones properes als mateixos és el desenvolupament d’actuacions per a la millora de la connectivitat fluvial, consistents en l’eliminació d’obstacles com rescloses, assuts o passeres i, quan això no és possible, dur a terme la construcció de connectors fluvials, també anomenats escales de peixos.

Pel que fa a aquest aspecte, des de 2020, s’han dut a terme un total de 14 actuacions que indiquem en la taula següent, que han permès millorar la connectivitat en prop de 70 quilòmetres de cursos fluvials.

Conca Nom Riu MUNICIPI Actuació Any
Llobregat Resclosa Salipota C.H. Suriatex – Bertran – Reguant el Cardener Súria Connector fluvial de safarejos successius 2020
Ter Resclosa de Pilastra. Resclosa 2 de la Sèquia Monar – Montfullà – salt I Gasol – salt II moli el Ter Bescanó Connector fluvial tipus rampa 2020
Ter Assut de la CH Ritort – Molló Ritort Molló Demolició total 2020
Ter EA027 Riera Major Riera Major Vilanova de Sau Connector fluvial de safarejos successius 2020
Ter Resclosa Can Grau o Salami el Gurri les Masies de Roda Demolició total 2021
Ter Resclosa de la CH Matabosch o Casarramona el Ter Torelló Demolició total 2021
Ter Resclosa Vella (del Molí Vinyals i de la CH Flaçà) el Ter Flaçà Connector fluvial de safarejos successius 2021
Francolí Resclosa Matias Gomà Tomàs o de Roixel·les el Francolí La Riba Demolició total 2021
Muga Resclosa de la CH Salt Garida (Molí de les Puces) la Muga Boadella i les Escaules Connector fluvial tipus rampa 2022
Ter Resclosa CH Dolcet el Ter Manlleu Connector fluvial de safarejos successius 2022
Besòs Pont del camí de Can Bassa Riu Congost Granollers Demolició total 2022
Llobregat Resclosa Riera Rajadell a Manresa Riera de Rajadell Manresa Demolició total 2022
Ter Passera antiga extractiva el Ter les Masies de Voltregà Demolició total 2022
Segre Pantà de l’Albi Riu Gorg Albi Demolició total 2022
Resclosa Salipota C.H. Suriatex - Bertran - Reguant
Resclosa Salipota C.H. Suriatex – Bertran – Reguant

Els cabals ambientals

Un altre aspecte molt important per la millora de la qualitat de les aigües continentals i de la biodiversitat és el de garantir el compliment dels cabals ambientals. És important fer esment de dos punts molt importants que han tingut lloc durant en els darrers dos anys. El primer és que al juny de l’any 2020 es va implantar de manera total l’obligatorietat de respectar cabals ambientals en tots els cursos fluvials de les conques internes de Catalunya. El segon és que a Catalunya, de la mateixa manera que en molts altres punts de la península ibèrica i d’Europa, està afectada des de finals de 2020 per una important manca de precipitacions que han derivat en un important episodi de sequera.

Millores i actuacions en la restauració en rius

Un tercer aspecte important en la millora dels ecosistemes fluvials és la realització d’actuacions de restauració en rius. En aquest sentit l’Agència Catalana de l’Aigua  ha participat en el projecte europeu Life Alnus, consistent en la restauració i conservació de les vernedes, així com la millora de la governança. També s’han impulsat des de l’Agència diferents projectes de restauració de rius, tal i com es detalla en la següent taula:

 

Conca Nom Riu MUNICIPI Estat Any
Llobregat Recuperació del sistema inferior de terrasses del Cardener, des de la Rata (Cal Masover) fins la resclosa del pont de Salipota el Cardener Súria i En redacció 2022
Llobregat Millora ecològica dels hàbitats de la riera del Mujal, des de la Font Salada fins a la seva confluència amb el riu Llobregat

 

Mujal Balsareny En redacció 2022
Llobregat Projecte de mesures compensatòries requerides per la millora de la capacitat hidràulica del nou col·lector de salmorres en l’àmbit del Bages Llobregat Sallent Pendent execució 2021
Llobregat Projecte de mesures compensatòries requerides per la millora de la capacitat hidràulica del nou col·lector de salmorres en l’àmbit del Baix Llobregat llobregat Abrera, Olesa de Montserrat, Esparraguera En execució 2020
Gaià Recuperació de l’espai fluvial (terrasses fluvials) del riu Gaià a l’alçada del Mas de Esplugues Gaià Querol 2022
Ter Actuacions a dur a terme per a la rehabilitació hidromorfològica de l’entorn fluvial entre l’Illa de les Gambires i la finca d’Espamadala de Baix (Torelló), incloent l’illa del Sorral (Les Masies de Voltregà), al riu Ter el Ter Masies de Voltregà Executat 2020
Ter Restauració de la continuïtat i la qualitat ecològica del bosc de ribera dins de l’àmbit del Ter (actuació dins del projecte LIFE ALNUS). Ritort, Gurri, riera Major, Ter Diferents municipis En execució 2020
Ter PROJECTE DE RECUPERACIÓ DEL SISTEMA INFERIOR DE TERRASSES DEL BAIX TER. MEANDRE DE COLOMERS. TM COLOMERS I FOIXÀ. COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ Ter Colomers Pendent execució 2020
Ter Recuperació del sistema inferior de terrasses del Baix Ter (T0-T0’) a l’Illa d’Avall. Tram VIII (Fase I) Ter Jafre En redacció 2022
Muga Millora morfodinàmica de la Muga entre la C-252 i Mas Alberní Muga Peralada En redacció 2022
Fluvià Restauració ecològica de l’espai fluvial dels Meandres del Fluvià (Sant Pere Pescador) Fluvià Sant Pere Pescador i Armentera En redacció 2022
Tordera RESTAURACIÓ DE LES RIBERES DE LA RIERA D’ARBÚCIES I LA RIERA DE PINEDA Riera Arbúcies i riera Pineda Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies En redacció 2021
Tordera Restauració morfològica i millora dels hàbitats a l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma i la Tordera Tordera i riera Santa Coloma Fogars de la Selva En redacció 2021
Illa de les Gambires. Manlleu. Riu Ter
Illa de les Gambires. Manlleu. Riu Ter

Els convenis de custòdia fluvial

Una eina destacable per al manteniment i millora dels espais fluvials són els convenis de custòdia fluvial. Aquests tenen com a objectiu promoure la co-gestió dels ecosistemes aquàtics, en relació al domini públic hidràulic i zona de policia, i zones de titularitat de l’administració de l’aigua, vinculant l’administració competent, propietaris, ens locals o supramunicipals, i entitats de custòdia, per tal d’afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el bon estat ecològic d’aquests ecosistemes.

L’Agència té actualment 30 convenis de custòdia amb diferents entitats de custòdia, tots a les conques internes, excepte un protocol de col·laboració al Baix Ebre relatiu al meandre de Riba-roja. Al web es pot consultar la informació al respecte:

Per a fer possible la realització dels treballs previstos per les entitats de custòdia i l’execució de les actuacions necessàries l’Agència va aprovar una línia de subvencions que ha finançat aquests projectes

Actuacions subvencionades amb la línia de custòdia fluvial en la convocatòria de l’any 2019 en rius

Ens Projecte Import total (€)
Ajuntament de Castellar del Vallès Restauració del tram del Ripoll entre el pont de Turell i la resclosa de la Font de la riera 39.300,00
Consorci del Ter Recuperació de la connectivitat al riu Ter entorn la resclosa de la Pilastra 125.000,00
Ajuntament de Malgrat de Mar Projecte executiu: Restauració de l’espai fluvial antic camp de tir de la riba de la Tordera 139.800,00
Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries Savassona Retirada de sediments i restauració de bosc de ribera 58.673,63
Ajuntament de Sabadell Construcció d’un pas de fauna a l’assut del molí i la millora ambiental del tram de riu 125.000,00
Fundació Emys Recuperació de la vegetació de ribera a la sèquia de Sils 40.879,71
Associació Aurora – salut mental, territori i paisatge Recuperació del bosc de ribera d’un tram del curs baix del riu Francolí al municipi del Morell 36.241,92
Associació mediambiental la Sínia Restauració ecològica i funcional del tram fluvial del Gaià a l’entorn  de la resclosa del Catllar 32.493,38
Associació de defensa i estudi de la fauna i flora autòctona Compartint les lleres 45.250,00
Total 642.638,64
Estany de Sils. Conveni de custòdia fluvial.
Estany de Sils. Conveni de custòdia fluvial.

En la segona convocatòria de la subvenció (Resolució TES/2213/2020, ref. BDNS 498543) s’han seleccionat 21 actuacions de recuperació de riberes i zones humides per a desenvolupar-se durant els anys 2021 i 2022 amb un import total de 1.150.000 euros.

Actuacions subvencionades amb la línia de custòdia fluvial en la convocatòria de l’any 2020 en rius

Ens Projecte Import total (€)
Associació la Sorellona Girona 4 rius lliures de Barreres. Fase 1 91.000
Ajuntament de Vic Recuperació del bosc de ribera del riu Gurri a les Casasses 91.000
Ajuntament de Granollers Noves accions per a la recuperació de la dinàmica

fluvial del riu Congost a Granollers

41.657,15
Adeffa -ass. Defensa estudi fauna i flora

Autòctona

Custòdia de territori per a la recuperació d’hàbitats fluvials d’espècies amenaçades i en perill 67.385,50
Associació hàbitats Custòdia fluvial participativa del riu Congost a Llerona, Les Franqueses del Vallès 23.013,75
Associació mediambiental

La Sínia

Alberedes del Gaià. Recuperació dels ecosistemes

de ribera Alberedes Font Cervellona i Columbari

60.849,35
Consorci espai Natural Guilleries Savassona Control i erradicació espècies invasores (cranc senyal i

acàcia)

90.966,88
Graellsia- grup d’estudis i Comunicació Ambiental Restauració fluvial i custòdia del Barranc de Santes Creus, de les seves capçaleres i de la zona humida 68.171.71
Ajuntament Planes

d’Hostoles

Conservació i millora dels ecosistemes de la conca fluvial del Brugent a partir de la sensibilització 57.721,44
Societat Catalana d’Herpetologia Restauració ambiental d’un tram de la riera de Vallvidrera a la zona de can salat 38.237,33
Associació Aurora – salut

Mental territori i paisatge

Actuacions de millora del bosc de ribera del tram baix del riu Glorieta en tres municipis 38.988,09
Ajuntament de Manresa Recuperació del bosc de ribera i prova pilot de sistema de retenció de sòlids en vessaments 90.154,77
Ajuntament Santa Maria de Miralles Projecte de millora hidromorfològica i dels elements claus de biodiversitat de la riera de Miralles 53.572,45
Associació per a la

Conservació dels

Ecosistemes Naturals

Eliminació d’arbres exòtics invasors a la capçalera del riu Glorieta 27.895,27
GEPEC – Ecologistes de Catalunya Actuacions de conservació de la biodiversitat i restauració ecològica a la riera de Sant Miquel 37.573,37
GEPEC – Ecologistes de Catalunya Actuacions de conservació de la biodiversitat i restauració ecològica a la riera de Sant Miquel 30.357,76
Total 908.545

 

Actuacions de restauració en zones humides

S’ha signat un conveni de custòdia fluvial a l’estany i sèquia de Sils, mitjançant el qual s’han desenvolupat actuacions prèvies per restituir problemàtiques urgents, i s’ha avançat en l’elaboració d’un pla de gestió de l’estany. Tanmateix, s’ha promogut un projecte executiu per a l’estudi dels drenatges i la millora ambiental de l’espai estany i sèquia de Sils.

S’ha treballat en coordinació amb l’Oficina de Projectes de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, responsables del Programa d’Infraestructura Verda per a la priorització i desenvolupament de projectes en zones humides. Dins d’aquest cicle de planificació s’ha promogut un estudi de valoració d’actuacions per a la recuperació de les zones humides de la Baixa Tordera.

En l’àmbit de la Baixa Tordera també s’ha redactat un avantprojecte de restauració de l’estany de Bancells (2022-2023)

S’ha redactat el projecte de millora de la inundabilitat de la maresma de les Filipines-Remolar (Delta del Llobregat, T.M. Viladecans), així com el projecte de millora de la inundabilitat de l’estany i sèquia de Sils. Ambdós projectes estan pendents d’execució de forma prioritària.

En la segona convocatòria de la línia de subvencions (Resolució TES/2213/2020, ref. BDNS 498543), s’han seleccionat 4 projectes de millora de zones humides a executar durant els anys 2021 i 2022.

També cal destacar les actuacions destinades a la restauració ambiental del meandre de Flix. A finals del mes de gener de 2023, el director de l’ACA i l’alcalde de Flix varen presentar les actuacions que es desplegaran en els propers 3 anys i mig i que consistiran en la caracterització dels fangs, la implantació de vegetació de ribera i millores en la depuradora de Flix, amb la finalitat d’aportar un cabal de sortida de qualitat. Aquests treballs suposaran una inversió de 2 milions d’euros a càrrec de l’ACA, a partir del finançament atorgat a través dels pressupostos de l’Estat (amb càrrec a la partida destinada a les comunitats autònomes per actuacions de restauració complementàries a Flix).

Actuacions subvencionades amb la línia de custòdia fluvial en la convocatòria de l’any 2020 en zones humides

Ens Projecte Import total (€)
Fundació Andrena Erradicació de peixos exòtics a les llacunes de les

desembocadures del T. del Pi i T. de Sts. Creus

34.900€
Fundació Privada Emys Millora dels hàbitats aquàtics de l’estany de Sils 41.018,99
Sociedad Española de

Ornnitología (seo/birdlife)

Millora de l’estat ecològic de la zona humida Les Llobateres (Sant Celoni): gestió d’espècies exòtiques 34.802,5
Ajuntament de Solsona Naturalització de les bases en desús de l’EDAR de Solsona 39.278
Total 150.000

 

Espècies invasores. Actuacions d’eradicació

Un dels punts també molt importants en què se centrava l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya és el de les espècies invasores.

Pel que fa a aquest tema, i relatiu a espècies invasores vegetals, a la riera de Cànoves i al riu Mogent s’han dut a terme actuacions de control i eradicació dels nuclis d’Alternanthera grandiflora localitzats en aquest àmbit i s’ha elaborat un estudi amb conclusions que permetran una millor gestió adaptativa. S’ha treballat amb el Consorci del Besòs i ens locals per al control i eradicació de l’Alternanthera grandiflora, així com amb el Consorci del Parc de Collserola per al control i eradicació del Paramisgurnus dabryanus al pantà de Vallvidrera. Durant els anys 2021 i 2022 s’ha realitzat una inversió en aquest tema d’un total de 132.387 €.

Especie invasora Alternanthera grandiflora
Especie invasora Alternanthera grandiflora

És important assenyalar que complementàriament a tot l’anterior s’ha desenvolupat un estudi per a millorar la correspondència de directives, específicament les de Biodiversitat (Directiva Hàbitats i Aus silvestres) amb la Directiva Marc de l’Aigua, del que s’ha creat el Registre de Zones protegides i s’han identificat les principals problemàtiques i incoherències per tal d’assolir els objectius de conservació i d’estat ecològic a les masses d’aigua epicontinentals (zones humides, llac, embassaments i rius). Es pot consultar el registre i la metodologia als documents del Pla de gestió de l’aigua del DCFC, annex 11. Zones protegides.

Per més informació sobre tot el que s’ha anat exposant,  a la web  trobareu l’ Informe sobre el desenvolupament i aplicació del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 que recull les actuacions dutes a terme entre 2016 i 2021.

Nous sistemes de sanejament

Finalment cal fer esment també a l’evolució que s’ha dut a terme en relació amb la construcció de nous sistemes de sanejament o la millora o ampliació dels existents. L’any 2020 hi havia 526 depuradores en servei i a dia d’avui són 545. Amb aquest número de plantes existents, es garanteix el sanejament de més del 97,1% de la població catalana i es contribueix a la millora dels nostres ecosistemes aquàtics.

Agència Catalana de l’Aigua

Deixa un comentari