El canvi climàtic està tenint un impacte significatiu a nivell global. A Catalunya, es preveuen, segons alguns models, més onades de calor extrema, sequeres més prolongades, canvis en la distribució de les pluges i un augment del nivell del mar. Aquestes alteracions climàtiques tenen conseqüències importants per a la salut, l’economia o el medi ambient, per posar alguns exemples. És important prendre mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i adaptar-se a aquests canvis per protegir la societat i el medi ambient. Una de les mesures desplegades per l’ACA és el pla d’eficiència energètica en el sanejament de les aigües residuals.
El Govern de Catalunya ha adoptat una sèrie de mesures per abordar el canvi climàtic. Algunes d’elles inclouen:
- Energies renovables: Fomentar l’ús d’energies renovables i reduir la dependència dels combustibles fòssils.
- Mobilitat sostenible: Fomentar la mobilitat sostenible, com ara la bicicleta i el transport públic, per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
- Edificis sostenibles: Promoure la construcció d’edificis sostenibles i l’eficiència energètica en l’existència.
- Polítiques agrícoles sostenibles: Implantar polítiques agrícoles sostenibles per preservar la biodiversitat i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
- Educació ambiental: Incloure l’educació ambiental en els programes educatius per sensibilitzar la societat sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències.
L’Agència Catalana de l’Aigua, en l’exercici de les seves funcions com a gestora del cicle de sanejament va detectar que els sistemes de sanejament, compostos per les depuradores i les estacions de bombament, són una imporant font de consum energètic, alhora que ofereixen també possibilitats de generar energia a partir del biogàs provinent dels fangs i de la instal·lació de plaques fotovoltàiques.
Per això, en el marc de les polítiques de Transició Energètica i donant compliment a la Llei de Canvi Climàtic, està desplegant un pla de la millora de l’eficiència energètica en les depuradores catalanes. L’objectiu d’aquest pla és reduir la forta demanda elèctrica que requereixen les instal·lacions de sanejament, que se situa al voltant dels 300 GWh/a, i per això cal:
- Produir Renovable amb Fotovoltaica.
- Produir Renovable amb Biogàs.
- Reduir el consum implantant actuacions d’eficiència energètica.
Per a fer-ho possible s’està procedint a instal·lar en moltes depuradores plaques fotovoltaiques per a fomentar l’autoconsum de les mateixes i també s’estan emprenent accions centrades en la producció d’energia renovable a partir del biogàs.
La línia de fangs d’una depuradora té com a element important els digestors, on aquests es digereixen i s’obté biogàs. No totes les depuradores en tenen, però a les plantes amb digestors existents es digereix el 48% del fang que es produeix, generant de l’ordre de 44 GWh/a d’energia renovable.
Per a incrementar la producció de biogàs, s’aposta per a digerir més quantitat de fang mitjançant les plataformes de fang centralitzat.
Que són les plataformes de fang centralitzat?
Per a optimitzar l’aprofitament dels fangs produïts a diferents depuradores i maximitzar els beneficis econòmics d’una gestió centralitzada, els fangs són conduïts des de diferents depuradores a aquelles plantes que disposen de la capacitat per fer-ne la digestió i produir biogàs.
Les plataformes de fangs consisteixen bàsicament en portar els fangs de les depuradores properes que actualment estan compostant els seus fangs, a una planta principal amb digestors anaerobis que tinguin suficient capacitat, de manera que es centralitza la gestió i valorització d’aquests fangs en una sola planta És el cas de l’edar de l’Alt Maresme, que es troba al terme municipal de Tordera i que dona servei a cinc municipis, entre ells Pineda de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Santa Susanna.
El procediment d’incorporació dels fangs externs en una plataforma centralitzada consisteix en la recepció del fang deshidratat en una tolva de recepció, en aquesta tolva el fang es rehidrata i es tamisa passant a continuació a mesclar-se amb els fangs locals de la EDAR. A continuació la mescla s’escalfa per a ser injectada al digestor anaerobi.
Quins avantatges suposen les plataformes de fang i les digestions anaeròbies?
Amb aquest sistema obtenim una disminució d’entre un 30% i un 40% del volum del fang, degut a la volatilització d’una part dels fangs durant la digestió, per tant menys tones hauran de sortir depuradores per a ser tractades com a residu.
S’estalvia també en transport de fangs degut a la disminució dels fangs a valoritzar i en emissions de Gasos Efecte Hivernacle per transport i en el cost del compostatge.
Les plataformes de fang i les digestions anaeròbies també fan possible la valorització directa en agricultura, doncs un fang digerit és un fang estabilitzat i pot anar directament a agricultura, sempre que compleixin amb els límits establerts de contingut de metalls.
Dins d’aquest context, l’ACA ha planificat la construcció de vàries plataformes de fang centralitzades i nous digestors anaerobis que permetin digerir fins el 85% del fang que es produeix a Catalunya i arribar a produir 110 GWh/a d’energia renovable.
L’objectiu del pla d’eficiència energètica de l’ACA és aconseguir que prop del 80% de les necessitats energètiques de les depuradores es puguin garantir amb l’autoconsum a partir d’energies netes i renovables, reduint els costos i rebaixant les emissions de CO2 a l’atmosfera.
Agència Catalana de l’Aigua