Catalunya va iniciar, durant la dècada dels 80, un llarg camí per al tractament de les aigües residuals generades per l’activitat humana.
En primer lloc calia sanejar els nuclis de població més grans i aquells que incidissin més negativament en el medi que rebia els abocaments. Es varen construir depuradores que s’anomenaven “físico químiques” i que permetien millorar aspectes com els sòlids en suspensió i els metalls que puguessin estar presents a les aigües residuals.
Es van continuar construint noves depuradores i ampliant les existents, incloent el tractament biològic, amb el que es reduïa més eficientment la matèria orgànica i els nutrients. Ja més recentment, i encara centrant-nos en sistemes de tractament per a nuclis amb població significativa, s’han anat incorporant tecnologies cada cop més complexes però que permeten obtenir un aigua tractada de més qualitat per a retornar al medi o per a regenerar per a altres usos.
L’evolució de la societat, dels anys 80 a ençà, ha comportat uns nivells d’exigència cada cop més grans. Els rius amb escumes i de colors són innaceptables i impensables en el món actual i en paral·lel les lleis han anat en aquesta direcció, requerint cada cop més atenció al sanejament i la qualitat i protecció del medi ambient.
Avui, amb més de 540 depuradores que garanteixen el sanejament de més del 97% de la població catalana, el repte és donar servei a aquells nuclis que no tenen resolt el seu sanejament, majoritàriament aglomeracions de menys de 2.000 habitants.
Per a fer possible aquest objectiu i seguir millorant i ampliant els sistemes en servei caldrà impulsar 1.200 noves actuacions en els propers 12 anys i amb una inversió estimada de 1.200 M€.
Com han de ser els sistemes de sanejament per a petits nuclis?
Aquests nous sistemes de sanejament, alguns dels quals ja estan en servei, es caracteritzen per requerir un enfocament tècnic i de disseny diferent del que s’ha emprat fins ara en els nuclis de població més grans i amb un component industrial associat a les seves aigües residuals.
Les noves depuradores presenten com a senyals d’identitat les seves dimensions més reduïdes, una major integració en l’entorn en el qual se situen, un menor consum energètic i la seva major senzillesa i versatilitat en la seva operació.
Per exemplificar-ho us expliquem dos exemples que mostrem com poden ser aquestes depuradores per a petits nuclis.
Sistemes de sanejament de Bonastre i Sant Martí Sarroca
El primer d’ells és la depuradora de Bonastre, amb aproximadament 700 habitants i gestionat pel Consell Comarcal del Baix Penedès, consta d’una depuradora amb un tractament biològic per llacunatge de macròfits. Aquesta tecnologia consisteixen en inundar l’espai on es troben els macròfits, que són plantes aquàtiques que viuen total o parcialment submergides dins de l’aigua, i aquestes redueixen la matèria orgànica i els nutrients fins a límits adequats pel medi receptor.
El segon cas es centra en el sanejament de Sant Martí Sarroca, amb una població de 3.300 habitants, gestionat per la Mancomunitat Penedès Garraf. La depuració de les aigües residuals es fa mitjançant un tractament biològic amb biomassa fixa o biodisc, un sistema que distribueix les aigües a tractar de manera uniforme per un disc rotatiu de plàstic on s’hi adhereixen els microorganismes que redueixen la matèria orgànica.
Juntament amb aquestes tecnologies en podem trobar d’altres com el rizocompostatge, els aiguamolls o els biofiltres, compartint totes elles uns menors costos d’inversió i explotació.
Amb tots aquests nous sistemes de sanejament continuem endavant per assolir el ple sanejament de les aigües residuals que generem els més de set milions de persones que vivim a Catalunya.
Trobaràs imatges d’aquestes dues depuradores al vídeo.
Agència Catalana de l’Aigua