Les rescloses i assuts serveixen per a retenir i derivar l’aigua que circula pel riu, amb l’objectiu de destinar el recurs per a l’abastament, el reg o la generació d’energia. Aquestes infraestructures es troben en alguns indrets dels nostres rius i són, en molts casos, necessàries però alhora representen una dificultat per a la correcta connectivitat fluvial.

Durant el període de la seva vida útil i mentre no s’enderroquen, una opció per a la millora de la connectivitat fluvial i per garantir la lliure circulació de l’aigua i de la vida piscícola és la construcció de connectors fluvials o també coneguts com escales de peixos, que ja en un post anterior us vàrem parlar d’ells.

Avui fem un pas més i us expliquem com són, on es troben i en quins casos s’instal·len, a més d’analitzar les tipologies diferents que podem trobar i com funcionen

Quins factors s’han de tenir en compte quan es dissenya un connector fluvial?

Les estructures i els dispositius de passos per a peixos, a més de ser fàcils de superar per a les espècies presents en el tram de riu considerat, han de ser fàcilment localitzables i suficientment atractives per garantir que el moviment dels peixos es produeixi de manera fluïda, sense interrupcions i amb el mínim cost energètic per als individus en moviment.

Per tant, s’ha de tenir en compte diversos factors, com són:

– La posició del dispositiu respecte la infraestructura que causa l’efecte barrera

 

Esquema en planta de diferents posicions de dispositius de pas per a peixos en relació amb una infraestructura transversal obliqua al curs fluvial. Preferentment, el dispositiu de pas ha d’estar en el punt més aigües amunt i proper al corrent d’atracció (A i B). Si no, els peixos tendiran a acumular-se en indrets allunyats de l’accés al dispositiu de pas (D, E i F). Font: adaptat de Larinier, 1994.

– La profunditat de la bassa al peu del connector i l’alçada del primer salt

Recomanacions per al disseny de l’accés inferior d’un dispositiu de pas per a peixos. La profunditat de la bassa al peu del dispositiu i l’alçària del primer salt són factors crítics per garantir-ne la funcionalitat. Caldrà incorporar estructures de protecció per evitar el soscavament de la llera del riu al peu del dispositiu de pas, que generaria un primer salt infranquejable. Font: elaboració pròpia.

– Disposar d’un bon corrent d’atracció o de cabal de crida, situat en el corrent principal del riu.
– Hidràulicament, pel disseny del connector, és important el cabal de disseny, la velocitat de l’aigua en els salts, la turbulència i aireació en el cas de cubetes o safarejos
– Cal tenir en compte la capacitat de salt i natatòria de cada espècie, ja que varien amb la temperatura de l’aigua i també amb la condició física i la longitud dels peixos, entre altres factors

Quines són les diferents tipologies de connectors, i quines les més recomanades?

Els més naturals són les rampes o els rius o canals laterals. Sempre és preferible optar per aquests models més propers a la natura, com ara rius laterals o rampes per a peixos, malgrat que el seu correcte disseny també requereix un projecte meticulós, ben ajustat a les condicions locals i als requeriments de les espècies autòctones presents.

Altres solucions d’espectre més ampli però amb un manteniment més elevat, són els connectors de safaretjos successius, deflectors, alentidors, o fins i tot mecanitzats com els ascensors o sifons o sistemes d’encluses.

L’efectivitat dels connectors fluvials passa pel correcte disseny i construcció dels mateixos i pel seu manteniment acurat, garantint així el pas de les poblacions de peixos.
El manteniment és molt important i és necessari que els titulars de les estructures les revisin com a mínim 2 cops a l’any per resoldre eventuals necessitats d’actuació.
Especialment rellevants i necessàries són les neteges regulars de les entrades al dispositiu, evitant que estigui aterrat, no tingui un bol de recepció o l’hagi perdut i l’escala quedi “penjada” dels safaretjos i salts interns.

Un sol punt d’interrupció del continu o un salt d’aigua excessiu sobrevingut per l’aparició de brossa o d’algun artefacte és suficient per inhabilitar-ne completament la seva funcionalitat.

Per a valorar el correcte funcionament dels connectors, l’Agència ha encarregat diferents estudis en relació amb l’efectivitat dels connectors construïts a les conques internes de Catalunya.

El darrer d’aquests estudis va finalitzar l’any 2022 i va fer una avaluació experimental de l’eficàcia i l’eficiència de 5 connectors fluvials, identificant les espècies que els utilitzen i estimant les taxes de pas, i comparant el poblament de peixos a banda i banda de la barrera.
També es va fer un seguiment del funcionament hidràulic i una comparació de la mobilitat teòrica amb la real.
Els resultats indiquen que tots els connectors estudiats són eficaços per permetre com a mínim la circulació d’una part de les espècies presents en el tram. L’ús dels connectors també és variable en funció de les espècies, essent els barbs de muntanya l’espècie que més els fa servir en els casos analitzats.

L’Agència Catalana de l’Aigua, a més, està desplegant en els darrers anys diverses actuacions d’enderrocament de rescloses i assuts per garantir la connectivitat fluvial. Aquestes actuacions tenen el mateix objectiu que el desplegament d’escales de peixos, que és la millora de la qualitat dels nostres rius.

Consulteu el vídeo sobre aquesta mateixa temàtica que trobareu aquí