L’aigua és un recurs imprescindible per a la vida al nostre planeta i la seva gestió adequada és essencial per assegurar un futur sostenible i poder garantir les diferents demandes. A Catalunya, la gestió de l’aigua és rellevant arran de la fragilitat d’aquest recurs i per la incidència cada cop més marcada del canvi climàtic. En aquest context, un dels aspectes clau és el sanejament de les aigües residuals.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és l’administració hidràulica de Catalunya i és l’organisme encarregat de planificar la construcció i millora dels sistemes de sanejament al nostre país, i a la vegada de la gestió dels mateixos, juntament amb altres administracions com consells comarcals, ajuntaments, consorcis o entitats supramunicipals.

 Actualment, hi ha a Catalunya 548 sistemes de sanejament, una xifra que creixerà molt més en els anys vinents, a mesura que es desenvolupi el Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC), que preveu destinar fins el 2033 més de 1.200 milions d’euros per a la construcció de nous sistemes de sanejament i modernitzar els que estan actualment en servei.

Què és el sanejament?

El sanejament és el procés de tractament de les aigües residuals per eliminar contaminants, matèria orgànica, en suspensió, nutrients, entre d’altres, i fer que l’aigua tingui la qualitat adient per alliberar-la al medi ambient o bé poder reutilitzar-la.

A Catalunya, s’han implementat tecnologies avançades per fer aquest procés de manera eficient i respectuosa amb el medi ambient.

Tecnologies de sanejament utilitzades a Catalunya

L’evolució de les depuradores ha anat en paral·lel al desenvolupament i aplicació de les millores tecnològiques que s’han desplegat al llarg dels anys. Aquest creixement tecnològic ens ha permès passar d’aquells sistemes de depuració dels anys vuitanta, que disposaven únicament de pretractaments i tractaments físico-químics, als actuals sistemes biològics avançats.

Sense entrar en el detall i emprar tecnicismes, les tecnologies que s’apliquen actualment en les depuradores catalanes són els següents:

Sistema de Tractament Biològic Convencional (Llots activats)

Aquest és un dels sistemes més comuns a les plantes de tractament d’aigües residuals. Implica la barreja d’aigües residuals amb llots activats (microorganismes) en un tanc d’aireació. Els microorganismes descomponen els contaminants orgànics a l’aigua, i després els sòlids se separen mitjançant un clarificador abans de ser tornats al tanc d’aireació o reactor biològic.

 

Aquests sistema ha anat evolucionant des de la seva invenció a finals del segle XIX fins l’actualitat. Els canvis han buscat millor eficiència i eliminació de nutrients.

Llits Bacterians (Filtres Percoladors)

En aquest sistema, les aigües residuals flueixen a través d’un llit de suports plàstics on es crea una pel·lícula de microorganismes. Aquests biodegraden els contaminants a mesura que l’aigua es filtra a través del llit, l’agitació de l’aigua en lliscar pels suports aporta l’aire necessari.

Filtres Biològics Rotatius

Els filtres biològics rotatius consisteixen en discos giratoris que estan parcialment submergits a l’aigua residual. Els microorganismes s’adhereixen als discos i descomponen els contaminants a mesura que els discos giren. La rotació dels discos és la responsable d’aportar l’oxigen necessari als microorganismes.

Llacunatges naturals

En aquests sistemes es reprodueixen els mecanismes naturals de degradació de la matèria orgànica. No tenen consum energètic, però necessiten de grans superfícies i temperatures càlides.

Combinen basses amb diferents característiques: anaeròbies, aeròbies i d’afinament. Les primeres treballen a més alta càrrega i sedimenten la matèria orgànica que és estabilitzada en condicions d’absència d’aire. Són les de més fondària.

Les segueixen llacunes que treballen en condicions aeròbies on l’oxigen és aportat pel moviment de l’aigua generat pel vent. Finalment trobem les llacunes d’afinament on la radiació ultraviolada contribueix a l’eliminació de microorganismes patògens.

Reactors de Membrana Biològica (MBR)

Els MBR combinen processos biològics amb una membrana de filtració per separar els sòlids biològics de l’aigua tractada en substitució dels decantadors secundaris tradicionals. La filtració de l’aigua a través de membranes permet assolir un efluent dʻalta qualitat i, simultàniament, eliminar microorganismes presents a l’aigua. És un sistema molt adequat quan es vol obtenir aigua regenerada per a usos posteriors.

Cadascun d’aquests sistemes té avantatges i desavantatges, i la seva elecció depèn de factors com la qualitat de l’aigua d’entrada, l’espai disponible, el pressupost i els requeriments ambientals i d’ús posterior d’aquesta aigua. 

La importància de la gestió de l’aigua a Catalunya

La gestió adequada de l’aigua és essencial per a protegir els recursos hídrics, el medi ambient i com veient durant els episodis de sequera, per a poder disposar de recurs de qualitat i quantitat. L’ús de tecnologies de sanejament avançades no només garanteix que l’aigua alliberada sigui segura, sinó que també contribueix a conservar els ecosistemes aquàtics i la biodiversitat i poder continuar amb el tractament d’aquestes aigües en la regeneració per poder-les destinar a altres usos com el reg, neteges de carrer, cabal ambiental o regeneració d’aqüífer.

A Catalunya, la gestió de l‘aigua és un compromís seriós i sostenible. Les tecnologies de sanejament tenen un paper crucial en aquest esforç, garantint que l’aigua es tracti de manera segura i respectuosa amb el medi ambient. L’adopció d’aquestes tecnologies avançades col·loca Catalunya a l’avantguarda de la gestió de l’aigua i promou un futur sostenible per aquest recurs vital.