Des de finals de 2020 la pluviometria a Catalunya està sent per sota de la mitjana, un fet que ha provocat que el volum de les reserves, tant d’embassaments com d’aqüífers, hagi anat baixant de manera lenta però constant. En aquesta situació, cal que la gestió de l’aigua sigui el més ajustada possible per garantir tant la quantitat com la qualitat.

Era el mes d’octubre de 2020. Els embassaments del sistema Ter (Sau i Susqueda) estaven en el seu conjunt al 84% de la seva capacitat, amb 336 hectòmetres. El temporal Gloria i diverses llevantades que van passar per Catalunya a l’abril i l’agost del 2020 van provocar que els embassaments estiguessin gairebé al seu màxim de capacitat durant molts mesos. No obstant això, a la tardor del mateix any comencen a produir-se pluges per sota del que és habitual.

Tres anys més tard, el sistema Ter està al 20%, amb 80 hm3 d’aigua. Aquest descens es deu a les escasses precipitacions a la capçalera del riu Ter, lligat amb la necessitat de garantir les demandes consumptives (aigua de boca i reg agrícola), a més del cabal ambiental del riu. Si no fos per l’aportació de les dessalinitzadores, les estacions de regeneració d’aigua i els pous de sequera, a més de l’estalvi i la contenció en la demanda, avui estarien en una situació molt més delicada.

Preservar la qualitat

Quan un embassament comença a baixar de nivell, la qualitat també es pot veure reduïda. Hi ha menys aigua, i això provoca que aflorin i s’arrosseguin sediments, alguns d’ells amb la possibilitat de contenir elevada càrrega de matèria orgànica i, alhora, es redueix el volum d’aigua i la seva capacitat de dilució, apropant l’aigua del fons de l’embassament que pot tenir condicions anòxiques i mala qualitat. També es pot donar el cas que, per causes naturals i degut a la baixa aportació d’aigua i escassa renovació  als embassament, junt amb les altes temperatures, es puguin produir fenòmens naturals com la proliferació d’algues a les capes superficials. Per aquest motiu, en aquest context cal gestionar d’una manera gairebé quirúrgica l’aigua dels nostres embassaments.

Això és el que s’està fent en el sistema Ter des de fa mesos, controlant de manera exhaustiva i de manera continuada la qualitat de l’aigua de l’embassament de Sau i transferir a Susqueda el recurs necessari des de l’òrgan de desguàs més adequat en cada moment, que garanteixi la qualitat la qualitat de l’aigua especialment a Susqueda. Per fer-ho comprensible, l’aigua de l’embassament de Sau es dividiria en tres capes: la inferior correspondria a l’aigua amb més contacte amb els sediments, sense oxigen i de pitjor qualitat; la superior, on hi hauria una major presència d’algues; i la intermitja, sense cap d’aquests dos condicionants i amb una millor qualitat, però molt difosa cada vegada més reduïda per la manca de cabals de renovació.

 

Millores en els tractaments de potabilització

Paral·lelament, des d’ATL s’han implantat mesures per assegurar que la qualitat de l’aigua tractada s’adequa als requeriments legals, com ara la millora dels filtres de carbó actius a la potabilitzadora del Ter (Cardedeu) i, a més llarg termini, es preveu una important inversió per a millorar el funcionament d’aquesta planta. També s’estan coordinant accions amb el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona per optimitzar els tractaments de la planta potabilitzadora de Montfullà.