Ara fa 20 anys, en el 2000, coincidint amb la constitució de l’Agència Catalana de l’Aigua, es va crear el cànon de l’aigua, un impost ambiental de caràcter finalista que aplica el principi del qui contamina paga.

Ara fa 20 anys, en el 2000, coincidint amb la constitució de l’Agència Catalana de l’Aigua, es va crear el cànon de l’aigua, un impost ambiental de caràcter finalista que aplica el principi del qui contamina paga.
A nivell mundial s’estima que hi ha unes 10.000 espècies diferents de peixos, mentre que ens grans zones com Amèrica del Nord n’hi ha prop de 700. Pel que fa a la península Ibèrica, hi ha unes 60 espècies de peixos considerats autòctons (més de la meitat considerades endèmiques) de les quals 32 habiten els rius, estanys i zones humides de Catalunya.
Una estació de tractament d’aigües residuals és una infraestructura essencial per a la societat que no sempre és ben coneguda. En general desconeixem on estan ubicades, tot i que intuïm que estan allunyades dels pobles i ciutats. També molts poden pensar que fan una pudor tremenda i que són lletges i sense cap gràcia.
El químic francés Antoine L. Lavoisier (1743-1794) ens va demostrar a través dels seus estudis que van acabar desembocant en la llei de conservació de la massa, que la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma.
Han passat diversos segles i l’evolució de la ciència ha fet possible que alguns elements del cicle del sanejament de les aigües residuals no es destrueixin sinó que es transformin.
L’experiència pràctica i diària amb la brutícia, els greixos, el paper, entre d’altres, que després d’utilitzar-los acaben convertint una aigua neta en residual, és precisament el compliment d’aquesta premissa de què res es destrueix, i sí en canvi, es converteix en fang o biosòlid.