L’aigua és un recurs imprescindible per a la vida al nostre planeta i la seva gestió adequada és essencial per assegurar un futur sostenible i poder garantir les diferents demandes. A Catalunya, la gestió de l’aigua és rellevant arran de la fragilitat d’aquest recurs i per la incidència cada cop més marcada del canvi climàtic. En aquest context, un dels aspectes clau és el sanejament de les aigües residuals.
Una estació de tractament d’aigües residuals és una infraestructura essencial per a la societat que no sempre és ben coneguda. En general desconeixem on estan ubicades, tot i que intuïm que estan allunyades dels pobles i ciutats. També molts poden pensar que fan una pudor tremenda i que són lletges i sense cap gràcia.
Quan algú ens pregunta o ens parla sobre la depuració de les aigües residuals, molt sovint el que en realitat està pensant és com és, on està o com funciona aquella estació depuradora d’aigües residuals, EDAR si fem servir l’acrònim o senzillament depuradora, en llenguatge més col·loquial.
Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), sempre insistim que una depuradora és un component molt important en el difícil procés de la depuració de les aigües, però no és l’únic. Per això avui voldríem explicar què és un sistema de sanejament i quins elements en formen part.
Actualment hi ha 516 depuradores actives a Catalunya que sanegen les aigües residuals del 97,1% de la població catalana. Tot i que la pràctica totalitat dels catalans i catalanes tenen el sanejament garantit, hi ha una part de la població (el 2,9%) que no disposa d’un sistema de sanejament adequat per tractar les aigües residuals generades.
El químic francés Antoine L. Lavoisier (1743-1794) ens va demostrar a través dels seus estudis que van acabar desembocant en la llei de conservació de la massa, que la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma.
Han passat diversos segles i l’evolució de la ciència ha fet possible que alguns elements del cicle del sanejament de les aigües residuals no es destrueixin sinó que es transformin.
L’experiència pràctica i diària amb la brutícia, els greixos, el paper, entre d’altres, que després d’utilitzar-los acaben convertint una aigua neta en residual, és precisament el compliment d’aquesta premissa de què res es destrueix, i sí en canvi, es converteix en fang o biosòlid.
Fa uns dies varem poder conèixer una curiosa però impactant campanya d’estalvi d’aigua duta a terme per la ciutat nord-americana de Denver, la conurbació més poblada de l’estat de Colorado. Amb missatges curts però contundents, es posa de rellevància la importància d’un consum racional i eficient de l’aigua, un recurs fràgil i finit que cal preservar.
Aplicant la dita que una imatge val més que mil paraules, l’Agència Catalana de l’Aigua ha endegat diverses activitats per al Dia Mundial de l’Aigua (22 de març), amb l’objectiu de fomentar el coneixement sobre el cicle de l’aigua i de la importància d’aquest recurs per a les nostres vides i totes les activitats que duem a terme.
Tot gran projecte requereix d’un full de ruta coherent i destinat a resoldre les problemàtiques. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts 3 de gener de 2017 el Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya, o el que més el mateix, la planificació hidrològica catalana per als propers sis anys.
El sanejament de les aigües residuals, urbanes i industrials ha estat i és una de les prioritats dels diferents governs de la Generalitat. La implantació dels sistemes de depuració garanteix, per una banda, tractar i depurar les aigües residuals generades per la ciutadania, i per l’altra, afavorir i potenciar la millora dels nostres ecosistemes aquàtics.
En el procés de depuració o sanejament de les aigües residuals podem parlar de l’existència de dues línies, la d’aigua i la del fang. De la primera en sortirà una aigua apte pels diferents usos i de la segona un residu, on s’ha concentrat gran part de la càrrega contaminant que contenia l’aigua.Llegeix més »
